PERQUÈ ÉS NADAL

Trobo que pas­sar el Nadal i la resta de fes­tes en mànigues de camisa, tal com aven­tu­ren els pro­fes­si­o­nals de la mete­o­ro­lo­gia, té el seu pun­tet. Aca­ba­rem l’any amb atmos­fera pri­ma­ve­ral, tot i man­te­nir amb tos­su­de­ria l’ambi­ent nada­lenc de la neu arti­fi­cial, les cançons que par­len d’hiverns con­ge­lats i el Pare Noel i els Reis d’Ori­ent embol­ca­llats amb ves­tits de pells. El canvi climàtic no arriba, o no interessa que arribi, a la ficció de postal d’unes fes­tes que s’emmi­ra­llem en els con­tes de Dickens i que par­len de tem­pe­ra­tu­res sota zero i d’històries a la vora del foc. Són cele­bra­ci­ons anco­ra­des en un esce­nari ina­mo­vi­ble, com si el temps i l’escal­fa­ment glo­bal no les pogues­sin afec­tar. Perquè la màgia, ja ho sabem, està per sobre de les lleis natu­rals.

Vivim cons­ci­ent­ment en un esce­nari mun­tat per satis­fer el con­su­misme voraç d’aquesta nos­tra soci­e­tat. Vaja, que tan­ca­rem el 2022 de retorn a la nor­ma­li­tat llançant la casa per la fines­tra i expri­mint fins a l’última gota una supo­sada feli­ci­tat basada en la des­pesa econòmica que ens havia estat negada per la llarga, i ara ja obli­dada, pandèmia de la covid. En els últims dies de l’any no hi cap ni la mesura ni la con­tenció. Les boti­gues estan ple­nes a petar, a les car­re­te­res no hi cap ni un cotxe més, als aero­ports s’hi acu­mu­len les cues de gent i els bars i res­tau­rants es fre­guen les mans perquè s’han mul­ti­pli­cat les cele­bra­ci­ons d’empresa i els dinars fami­li­ars. Tot és joia i xeri­nola, i els adver­ti­ments de cri­sis futu­res i les reco­ma­na­ci­ons d’estalvi cauen en sac fora­dat. La neces­si­tat de dis­fru­tar del moment s’inten­si­fica, i la sen­sació de per­petuïtat de l’ins­tant es mul­ti­plica. No es pensa en el demà, o queda massa lluny per pre­o­cu­par-se si vindrà car­re­gat d’una rea­li­tat que té poc a veure amb l’encan­teri de les fes­tes. El Nadal, amb fred o sense, és d’obli­gat com­pli­ment i no hi caben les excu­ses ni les mit­ges tin­tes. El clixé reclama afar­tar-se de men­jar i de beure alco­hol, com­prar regals inne­ces­sa­ris i ajun­tar-se sovint amb fami­li­ars a qui s’esquiva la resta de l’any. Per què? Perquè sí. Perquè és Nadal.