ABONAMENTS PER A RICS

Cínic, bar­rut, pen­ques, des­ver­go­nyit, gal­tes, hipòcrita... La llista d’adjec­tius que se li poden atri­buir al vice­pre­si­dent de la Comu­ni­tat de Madrid, Enri­que Osso­rio (PP), després de saber-se que s’ha bene­fi­ciat d’un abo­na­ment social per a família nom­brosa podrien omplir tot aquest arti­cle. En con­cret, l’home ha anat cobrant l’ajuda per l’abo­na­ment elèctric i el tèrmic per a població vul­ne­ra­ble mal­grat tenir un sou que supera de llarg els 100.000 euros anu­als i un patri­moni d’1 milió d’euros. L’excusa? La de sem­pre. Que si com­pleix amb els requi­sits esta­blerts, la llei l’empara. Té raó, no ha fet res d’il·legal, però pel que fa a l’ètica, la consciència i la ver­go­nya, és ben clar que les ha dei­xat obli­da­des dins d’un calaix. Què se li pot retreure a un polític mili­o­nari que s’apro­fita d’una escletxa en la nor­ma­tiva i vam­pi­ritza uns quants cen­te­nars d’euros pen­sats per aju­dar les famílies que real­ment patei­xen neces­si­tats? L’home, sabent-se impune, ha asse­gu­rat que és merei­xe­dor de l’ajuda perquè és impor­tant “defen­sar la nata­li­tat” perquè repre­senta un “gran esforç”. El sar­casme és tan obvi que fa mal, perquè demos­tra fins a quin punt arriba la indecència d’alguns repre­sen­tants polítics d’aquesta Espa­nya tan nos­trada. I no és l’únic, perquè dar­rere del seu cas se n’han cone­gut d’altres que s’han vist obli­gats a dema­nar dis­cul­pes i a fer veure que els sabia molt greu i que tor­na­rien els diners com a mos­tra de bona volun­tat. No hi ha ni un pam de net i sap greu haver de cons­ta­tar-ho un dia sí i un altre també. Diuen que aquest amor a la picar­dia i a l’engany forma part del gen medi­ter­rani, i que mal­grat que els habi­tants de la zona hagin evo­lu­ci­o­nat i es parli de com­promís, honor i res­pecte, el ras­tre de la malícia, la fal·làcia i la men­tida no s’entes­ten a aixe­car el cap. Ara tot són pres­ses per part del govern espa­nyol per anun­ciar meca­nis­mes que impe­dei­xen que casos com el d’Osso­rio es tor­nin a repe­tir. El Con­sell de Minis­tres dic­tarà un nou decret el més aviat que pugui per fixar un límit d’ingres­sos per a les llars que es vul­guin bene­fi­ciar del bo social tèrmic. Tard, tard i mala­ment.