ALLÒ PETIT ÉS GRAN

L’afirmació del títol és una afirmació taoista que, de ben segur, és la clau per viure d’una altra manera i, sobretot, per analitzar la realitat de forma diferent a la mirada hegemònica. La filosofia del Tao és una reivindicació d’allò senzill, de la humilitat, de la constància, de la importància del sentit.

Aquesta setmana, una dona menuda, àgil físicament i mentalment, i sobretot lliure de sigles de partits o d’interessos personals, ens ha fet pensar. Al marge d’ideologies o posicions polítiques, la seva decisió incorpora valors comuns, de resistència i de coratge, que al llarg de la història de la humanitat han fet progressar la nostra civilització. El dret, ho hem vist, no és una ciència exacta, i està carregat de tensions, de conflicte d’interessos en joc. La qüestió és fins a quin punt cadascú, en el seu lloc, es considera protagonista de l’estat de coses, o de la seva capacitat per incidir en el curs dels esdeveniments.

El retorn de la consellera Clara Ponsatí, amb el camí de tornada valent a la seva ciutat, amb l’aspiració d’immunitat com a diputada europea i de llibertat com a demòcrata, ha estat, com a mínim, un gran exemple de coherència que passarà a la història de Catalunya. Amb les imatges gravades dins del cotxe que la portava de tornada, creuant la frontera, vam compartir la seva emoció, la seva humanitat. En el moment que esgrimia el seu carnet de diputada quan era detinguda, va posar de manifest que sabia quin era el sentit del seu viatge de tornada, cap altre que evidenciar les contradiccions jurídiques de la situació dels diputats exiliats i la negativa d’uns jutges espanyols a acceptar la immunitat parlamentària europea.

Ella, amb el seu gest, ha obert un nou litigi i ha aportat elements nous en la via jurídica, tant seva com de la resta. Els seus al·legats al Parlament Europeu van colpir molts eurodiputats i van evidenciar que el litigi envers la seva immunitat no és un tema pendent de sentència en un procediment jurídic, sinó que és una circumstància viva i quotidiana pels afectats que poden viatjar per tot Europa excepte a l’Estat espanyol.

Correspondrà als historiadors i historiadores, amb el temps i els esdeveniments futurs del nostre país, analitzar l’impacte de la seva decisió. Singularment, Clara Ponsatí ha tornat per no lliurar-se de forma voluntària als tribunals espanyols, i en aquest escenari de posició pròpia va recordar episodis de Catalunya que no són tan llunyans en el temps. Recordem aquells primers insubmisos catalans al servei militar, la campanya de no pagar peatges a l’autopista o, malgrat que a alguns no els agradi la comparació, els moviments reivindicatius del dret a l’habitatge contra els desnonaments. Tots ells van qüestionar el sistema.

Singularment, Clara Ponsatí ha volgut establir, en un moment sensible en l’aspecte polític i jurídic, unes altres regles de joc, en virtut d’allò que Gandhi, Thoreau, Rosa Parks i Luther King van denominar “desobediència civil”. La posició d’aquella persona que creu que defensant allò legítim i just, s’enfronta al sistema per voler fer evident la fragilitat i la incongruència del mateix sistema.

Fent-ho senzill, el delicte que ara s’imputa a la consellera per part del jutge Llarena és el de desobediència, i no té previst pena de presó, i això és conegut per qualsevol actor policial o judicial. Per tant, qualsevol actuació material de persecució s’hauria hagut de limitar a lliurar-li la citació personalment, ja que ella, lluny de tornar de manera clandestina ho va fer públicament, amb total transparència i amb roda de premsa inclosa. La seva detenció, per tant, era absolutament innecessària.

Clara Ponsatí només ha tornat, però aquest gest tan petit ha esdevingut gran quan la maquinària s’ha posat en marxa i ens ha recordat que defensar la independència de Catalunya, et pot beneficiar d’escó però no et garanteix llibertat. L’equació democràtica encara s’ha de rectificar i les contradiccions actuals hauran de ser resoltes mentre no es permeti un referèndum com el que va tenir Escòcia. Conec juristes no independentistes que, en privat, han reconegut la coherència d’aquesta dona menuda i com ha fet de la seva tasca política a Europa un exercici de sentit col·lectiu amb els vots que representa.