Opinió

Tribuna republicana

CONTRA LA GESTACIÓ SUBROGADA

És una forma d’explotació reproductiva d’éssers humans i de compravenda de nadons
L’experiència ens diu que la gestació subrogada altruista no evita la comercial

La com­pra d’un nadó mit­jançant el llo­guer del cos d’una dona als Estats Units per part d’Ana Obregón ha tor­nat a situar la ges­tació subro­gada a la pri­mera línia d’actu­a­li­tat.

La llei espa­nyola del 2006 sobre tècni­ques de repro­ducció humana assis­tida pro­hi­beix la ges­tació subro­gada. La modi­fi­cació de la llei espa­nyola de salut sexual i repro­duc­tiva i de la inter­rupció voluntària de l’embaràs, que va entrar en vigor al març, la con­si­dera una forma de violència con­tra les dones en l’àmbit de salut sexual i repro­duc­tiva, i en pro­hi­beix la publi­ci­tat. Mal­grat la fer­mesa de la llei, segons la dar­rera enquesta del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió, un 47,9% dels cata­lans creu que la ges­tació subro­gada s’ha de per­me­tre en alguns casos.

La dada indica la difi­cul­tat del govern català i les asso­ci­a­ci­ons femi­nis­tes per sen­si­bi­lit­zar la població sobre aquesta forma d’explo­tació repro­duc­tiva d’éssers humans i de com­pra­venda de nadons. Part d’això és culpa dels mit­jans de comu­ni­cació, que han repre­sen­tat la pràctica com un acte de soli­da­ri­tat envers famílies des­es­pe­ra­des que hi recor­ren com a últim recurs de cara a com­plir el somni de tenir cana­lla. Paral·lela­ment, els dis­cur­sos libe­rals s’han apro­piat del lema a favor de l’avor­ta­ment “Nosal­tres parim, nosal­tres deci­dim”, per pre­sen­tar la decisió de ges­tar per un altre com un exer­cici d’auto­no­mia cor­po­ral.

La soci­e­tat cata­lana no accep­ta­ria el dret a l’auto­no­mia cor­po­ral per per­me­tre que hi hagués per­so­nes que es ven­gues­sin un òrgan. La des­es­pe­ració de les famílies que veuen peri­llar la vida d’un ésser esti­mat tam­poc seria un argu­ment prou reco­ne­gut soci­al­ment per accep­tar que es pagui per obte­nir un òrgan. La donació d’òrgans a Cata­lu­nya és altru­ista, i hi ha qui podria argu­men­tar que amb la ges­tació subro­gada es podria fer el mateix, per­me­tre només l’altru­ista. Hi ha dos pro­ble­mes. El pri­mer és que, a diferència de viure amb dig­ni­tat, tenir fills no és un dret. El segon és que l’experiència inter­na­ci­o­nal mos­tra que la ges­tació subro­gada altru­ista no evita la comer­cial.

Al Regne Unit, la baixa oferta de ges­tants altruis­tes fa que mol­tes famílies optin per com­prar bebès a països que ho per­me­ten. Al Canadà, si bé la ges­tant no obté cap com­pen­sació econòmica sig­ni­fi­ca­tiva, el negoci el fa la indústria que s’esta­bleix al seu vol­tant: advo­cats, agències de ges­tació subro­gada, clíniques de repro­ducció assis­tida... Com a resul­tat, el Canadà és una de les prin­ci­pals des­ti­na­ci­ons del turisme de ges­tació subro­gada. Grècia fa més de vint anys que va lega­lit­zar la ges­tació subro­gada altru­ista. Segons una recerca de Kons­tan­tina Davaki, la majo­ria de ges­tants altruis­tes eren dones de l’Europa de l’Est que, en alguns casos, eren tre­ba­lla­do­res domèsti­ques de les famílies per les quals ges­ta­ven. A més a més, el nom­bre de dones que es van ofe­rir a ges­tar de manera altru­ista va créixer durant els anys de la crisi econòmica.

La ges­tació subro­gada no genera gaire rebuig perquè, com en altres àmbits de la vida, els cos­sos de les dones es posen al ser­vei dels desit­jos i anhels de les altres per­so­nes, espe­ci­al­ment dels homes. Perquè aquesta ser­vi­tud sigui inte­ri­o­rit­zada per les dones, es bas­teix com un acte d’amor, soli­da­ri­tat i altru­isme envers l’altre. Les lli­ber­tats no ope­ren en el buit, i la raó per la qual el dis­curs libe­ral defensa l’auto­no­mia de la dona per deci­dir si vol ges­tar el bebè d’una altra per­sona és perquè és bene­ficiós per a l’eco­no­mia. El neo­li­be­ra­lisme per­viu a còpia de pre­ca­rit­zar la vida i la feina de les per­so­nes i d’apri­mar l’estat del benes­tar per des­ti­nar els recur­sos públics als seus interes­sos. Això implica, per a gran part de la soci­e­tat cata­lana, endar­re­rir el pro­jecte de criar cana­lla. És aquí on el neo­li­be­ra­lisme ofe­reix la comer­ci­a­lit­zació dels cos­sos de les dones com a solució a aque­lles que ja no poden con­ce­bre per culpa d’aquest procés d’infer­ti­lit­zació social. I es com­bat, doncs, amb polítiques públi­ques que pro­mo­guin una criança salu­da­ble per a pro­ge­ni­tors i cri­a­tu­res, que facin que la cura vagi al ritme de l’ésser humà i no del capi­tal.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor