LA LECTURA, UN TEMA DE PAÍS

L’escola crea nous lec­tors? Per si sola, no. Hi con­tri­bu­eix? Sí, i de forma sig­ni­fi­ca­tiva. Perquè par­ti­cipa acti­va­ment d’un procés d’apre­nen­tatge, de des­co­berta, de cre­ació d’interes­sos i curi­o­si­tats. Real­ment és un agent més d’una llarga cadena for­mada per la família, les bibli­o­te­ques, les lli­bre­ries i els amics que també són lec­tors. Per això, l’escola no pot ser l’ase dels cops ni l’única res­pon­sa­ble dels nivells de lec­tura i com­prensió dels nos­tres infants i joves. Tot i que també li hem d’exi­gir alguns can­vis i el replan­te­ja­ment de les lec­tu­res que són decla­ra­des “obli­gatòries” perquè tot­hom pugui tro­bar el seu lli­bre, la història que l’enganxi a lle­gir.

Perquè la lec­tura és una font de conei­xe­ment, d’acti­tud crítica, de cre­a­ti­vi­tat, d’ima­gi­nació, de plaer. I, per això, el Pla Naci­o­nal del Lli­bre i la Lec­tura, impul­sat per pri­mera vegada amb la col·labo­ració del Depar­ta­ment de Cul­tura i el Depar­ta­ment d’Edu­cació, és un repte tant ambiciós com impres­cin­di­ble. I que el tre­ball sigui con­junt i els objec­tius com­par­tits és, també, fona­men­tal per asso­lir els índexs de lec­tura que desit­gem i per con­tri­buir a la pro­moció de l’hàbit lec­tor en llen­gua cata­lana. Aquest és un tema de país i, per tant, neces­sita idees, plan­te­ja­ments a llarg ter­mini, pro­pos­tes con­cre­tes i més recur­sos. I ens exi­geix un esforç col·lec­tiu.

Par­tim d’unes xifres que són dolo­ro­ses: el 31% de la població de més de 14 anys no lle­geix mai cap lli­bre. Mai! Com es pot rever­tir una situ­ació així? Evi­dent­ment no és només una qüestió d’inversió econòmica, sinó de cul­tura social. Però, per això, con­fi­gu­rar un pla és essen­cial per tre­ba­llar des del com­promís i la per­sistència i per demos­trar que el nen que lle­geix no és l’estrany de la classe, sinó el més afor­tu­nat. Perquè lle­gir ampli­fica les nos­tres pos­si­bi­li­tats, ens ajuda a superar fron­te­res geogràfiques, ens per­met enten­dre cos­tums i for­mes d’inter­pre­tar la vida, ens fa com­pren­si­bles deter­mi­nats con­flic­tes, ens aporta solu­ci­ons, ens fa refle­xi­o­nar i ens il·lusi­ona amb per­so­nat­ges que pot­ser mai conei­xe­rem.

Per tot això, els nens i els ado­les­cents no poden enten­dre la lec­tura com un deure, com una obli­gació, sinó que l’han d’enten­dre com un acte de plaer i de for­mació contínua. I ara sem­bla que tenim l’opor­tu­ni­tat per ins­tau­rar noves meto­do­lo­gies, replan­te­jar espais, com les bibli­o­te­ques esco­lars, i fer-ho amb el con­sens i la volun­tat de les famílies.

Aquest cap de set­mana, per cele­brar la diada de Sant Jordi, segur que alguns infants esco­lli­ran un lli­bre, i els pares o avis cele­bra­ran que, encara que sigui per un dia, s’engres­quin entre pàgines i lle­tres. Però una flor no fa estiu i ha de bro­tar la pri­ma­vera. Cal con­fiar en la feina feta i la que farà el Pla Naci­o­nal del Lli­bre i la Lec­tura, entre altres coses perquè les per­so­nes que hi estan al cap­da­vant merei­xen tota la con­fiança, comp­ten amb un gran bagatge i acu­mu­len talent i anys d’experiència. Per tant, segur que sabran ori­en­tar les pro­pos­tes en la bona direcció, i la resta hem de ser capaços de sumar-nos-hi i seguir l’ori­en­tació defi­nida.

Volem ser i hem de poder ser un país amb més lec­tors. Perquè voldrà dir que la indústria i les edi­to­ri­als podran fer més apos­tes, i més arris­ca­des, en la nos­tra llen­gua; els autors tin­dran més opor­tu­ni­tats i l’oferta crei­xerà tot afa­vo­rint el nos­tre uni­vers lite­rari. És pos­si­ble, només cal fer-ho rea­li­tat. I és just reconèixer que també des de l’admi­nis­tració es facin esforços ferms en aquest sen­tit. A veure si aviat en podem veure i lle­gir els resul­tats.