De Salses a Guardamar
EL 5% VALENCIÀ
Sense que tinguen res a veure –o sí–, la política valenciana té, com la catalana, un número màgic: el 5%. La xifra, en aquest cas, no té res a veure amb comissions –o també–, sinó que fa referència al llindar mínim de vots vàlids que una candidatura ha d’aconseguir en el conjunt de les circumscripcions valencianes en les eleccions a Corts per a entrar en el repartiment d’escons. Aquesta tanca electoral és la més exigent del sistema autonòmic espanyol i està pensada amb un destinatari amb nom i cognoms: el valencianisme polític. Si el règim del 78 havia de conviure amb el nacionalisme a Catalunya i a Euskadi, fonamentalment, de cap de les maneres podia permetre que aquest virus s’encomanàs al País Valencià: els valencians som clau a l’hora d’inclinar la balança.
Així doncs, aquesta tanca electoral va estar dissenyada amb precisió per evitar que el valencianisme polític es pogués consolidar a les institucions: un 3% no era prou –menys encara per a les comissions– i més del 5% podria ser vist com a massa. Si el País Valencià hagués tingut vigent la llei electoral espanyola general, el valencianisme polític hauria estat sempre representat a les Corts. Si Catalunya hagués tingut la llei electoral valenciana, Ciudadanos no hauria existit, i ERC, ICV o el PP haurien patit èpoques d’extraparlamentarisme. No faig cap afirmació agosarada si dic que el valencianisme és el moviment polític de tot l’Estat espanyol que ha demostrat més resiliència durant més temps en pitjors circumstàncies.
Aquesta tanca no hauria d’estar vigent en aquestes eleccions, però els partits polítics espanyols s’han estimat més –com fan sempre– posar al davant una política clau per a la seua cohesió nacional que no els interessos propis en el curt termini. Així, Ciudadanos, com en el seu moment li va passar al CDS, serà víctima de la tanca després d’haver-se negat a eliminar-la i, des de l’altra banda del tauler, un tercer govern progressista es troba en la corda fluixa de les dècimes que necessitarà o no Podemos per a superar-la, de la mateixa manera que en 1999 i 2003 va passar amb el Bloc Nacionalista Valencià, que llavors es va quedar en el 4,60% i en el 4,77%. Ells tenen clares les prioritats. Nosaltres?
