Dies de campanya

La pas­se­jada amb la gossa de cada dia a pri­mera hora m’ha recor­dat, per si no ho tenia prou pre­sent, que hem tor­nat a entrar en cam­pa­nya elec­to­ral. Mal­grat la pluja i el mal temps, els volun­ta­ris, sim­pa­tit­zants, amics i cone­guts de cada par­tit polític van sor­tir dijous a la nit amb els car­tells sota el braç i la ferma volun­tat d’assal­tar prin­ci­pal­ment els fanals per posar cara als alcal­da­bles. Aquest any, però, als habi­tu­als pri­mers plans gens afa­vo­ri­dors s’hi han afe­git ele­ments per al debat, encara que només sigui en for­mat con­versa de cafè. El pri­mer, que qui ha pen­jat els car­tells ho ha fet amb escala llarga, per evi­tar al màxim les bre­to­la­des típiques dels grups orga­nit­zats d’adver­sa­ris, però que no ha tin­gut en compte que per lle­gir el lema de cada for­mació més d’un ciu­tadà aca­barà aga­fant mal de coll. El segon, l’aposta per colors viro­lats, ence­sos, escla­tants, ale­gres, que envol­ten els som­riu­res un pèl forçats dels can­di­dats i can­di­da­tes endiu­men­jats i ben maqui­llats perquè l’ocasió s’ho val. El ter­cer, que n’hi ha menys, o com a mínim al vol­tant de casa, on sem­bla que aquest cop sí que s’ha res­pec­tat el repar­ti­ment d’espais públics, encara que sigui a des­grat, i s’han evi­tat l’enfi­lall de ros­tres que començava gai­rebé a ras de terra. I el quart, un dels can­di­dats fa cam­pa­nya amb el seu infant en braços i a mi em dol com­pro­var que se seguei­xen repe­tint els matei­xos patrons absurds segons els quals garan­tir una bona gestió del muni­cipi depèn obli­gatòria­ment de mos­trar que ets un bon pare de família, peto­ne­ges la gent gran o t’agra­den els ani­mals de com­pa­nyia. Sí, senyors, fa més un can­di­dat o can­di­data que ven­gui la imatge de bona per­sona que mil estratègies de màrque­ting cre­a­des als des­pat­xos. En espe­cial a les muni­ci­pals, on la majo­ria es coneix i mal­grat la guerra oberta als debats, s’aca­ben per­do­nant deter­mi­na­des acci­ons i espec­ta­cles tot asse­gu­rant que en període elec­to­ral tot s’hi val. Em ve al cap el 2015, on els mem­bres d’una de les llis­tes van sor­pren­dre tot­hom amb un vídeo en què balla­ven al so d’una cançó de David Bus­ta­mante. Van sor­tir a Antena 3, és cert, però en un pro­grama d’humor.