Trens en condicions

Molts joves de la Franja, i penso con­cre­ta­ment en lo meu ter­ri­tori perquè és lo que més conec, quan mos arribe l’edat, anem a estu­diar o a tre­ba­llar a fora. Alguns tiren cap a la capi­tal, a Sara­gossa; altres a Cata­lu­nya: Lleida, Tar­ra­gona, Reus, Bar­ce­lona...

A uns quants pobles de la Franja cen­tral, tenim la gran sort que passe el tren, la cone­guda línia Madrid-Bar­ce­lona, i això mos faci­lite enor­me­ment los des­plaçaments entre casa nos­tra i la ciu­tat. Gràcies a n’este ser­vei, podem anar i tor­nar tots los caps de set­mana que volem a casa, i així man­tin­dre-mos lli­gats a la nos­tra terra i a la nos­tra família.

No obs­tant això, cada volta més sovint, lo viatge en tren es con­ver­tix en una odis­sea. Patim les llar­gues atu­ra­des del tren en qual­se­vol punt de la línia fer­roviària, sense comu­ni­car cap classe d’infor­mació als viat­gers. Altres vol­tes, en una mica de sort, fan algun avís semi­ta­llat per mega­fo­nia de la neces­si­tat de fer canvi de tren per ava­ria. Això com­porte llar­gues espe­res dels pas­sat­gers a l’estació –nor­mal­ment de Reus–, fins que mos venen a bus­car tres o qua­tre auto­cars que no aca­ben d’arri­bar i que, quan ho fa el pri­mer, no fal­ten los espen­te­jos ni les pres­ses per pujar, de manera que es queda molta gent a peu fins que arri­ben els següents... que es poden allar­gar una hora o més.

Últi­ma­ment, lo que hau­ria de ser nor­mal, és a dir, arri­bar a la des­ti­nació a l’hora pre­vista, s’ha con­ver­tit en una excepció. Per ficar un exem­ple, un tra­jecte que s’hau­ria de fer en tres hores i vint minuts, s’ha arri­bat a allar­gar fins a les cinc hores. Tardo menys en agar­rar un avió i anar-me’n a l’altra punta d’Europa que en arri­bar al meu poble.

Comp­tar en unes bones comu­ni­ca­ci­ons –de tota classe– és fona­men­tal per al futur del ter­ri­tori. Los des­cords polítics entre les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons pel que fa a les inver­si­ons i la gestió d’un ser­vei –en este cas Renfe–, són una ruïna per a tots los usu­a­ris del tren. Tin­dre una bona infra­es­truc­tura fer­roviària, segura i en con­di­ci­ons, no és un caprici, és un dret que tenim com a ciu­ta­dans.