QUARANTA ANYS DE FEINA DE L’APLEC

Fa qua­ranta anys, en 1983, quan feia tot just tres anys que fun­ci­o­nava l’auto­no­mia a Cata­lu­nya Sud, uns mili­tants cla­ri­vi­dents –Pere Ver­da­guer, Miquela Valls...– cre­a­ven a Per­pinyà l’Asso­ci­ació per a l’ense­nya­ment del català, cone­guda a Cata­lu­nya Nord com a APLEC. El seu objec­tiu: “Obrar al desen­vo­lu­pa­ment de l’ense­nya­ment del català.” L’enti­tat dita de llei del 1901 (sobre lli­ber­tat d’asso­ci­ació) és com­posta d’ense­nyants, de mares i pares, d’estu­di­ants o de ciu­ta­dans ordi­na­ris que donen suport a la llen­gua. La idea ini­cial de l’APLEC era d’impul­sar l’ense­nya­ment del (i en) català, de donar-hi suport per mor que l’edu­cació pública (el molt cen­tra­lit­zat Minis­teri de l’Edu­cació naci­o­nal) se des­pertés i agafés el relleu assu­mint el seu paper d’orga­nit­za­dor i ges­ti­o­nari dels ense­nya­ments. L’APLEC pen­sava –espe­rava– poder des­a­parèixer aviat. Malau­ra­da­ment, l’APLEC és una reei­xida; qua­ranta anys després ha esde­vin­gut el prin­ci­pal actor de l’ense­nya­ment del català a les esco­les primàries de Cata­lu­nya Nord. No comp­tava que l’Edu­cació pública més de setanta anys després de la pri­mera llei sobre l’ense­nya­ment de les llengües regi­o­nals (la històrica llei Dei­xonne del 1951) no sola­ment no assu­mi­ria ple­na­ment d’ense­nyar el català, sinó que encara n’entre­ban­ca­ria cada dia el seu desen­vo­lu­pa­ment. L’APLEC ha reei­xit a ini­ciar al català uns 9.000 alum­nes cada any, molt al davant, doncs, dels qual­ques milers d’alum­nes en clas­ses immer­si­ves i bilingües (1.000 al pri­vat de la Bres­sola, 4.000 al públic inclo­ent els 400 d’Arrels). Encara que les clas­ses de l’APLEC repre­sen­tin més del 95% dels alum­nes que reben aquesta ini­ci­ació, tan sols és el 20% de tot l’alum­nat nord-català. És a dir la part de l’Estat en la ini­ci­ació al català és del 5% dels alum­nes, una cin­quan­tena de nins i nines... L’APLEC avui són uns 40 mes­tres (estu­di­ants de català) que recor­ren més de 50 muni­ci­pis. Tot gràcies al finançament –volun­tari– de les admi­nis­tra­ci­ons locals. Ai las, la Gene­ra­li­tat no dona pas pus suport a l’APLEC tal com ho feia anys ante­ri­ors. Mala­gua­nyat, perquè per­me­tria d’aug­men­tar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment el nom­bre d’alum­nes. I costa d’enten­dre, perquè si bé l’ADN de l’Estat francès com­porta clara­ment gens anti­ca­ta­lans, en prin­cipi unes ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes (i més aviat cata­la­nis­tes se suposa) hau­rien de com­pren­dre el que ens estem jugant al nord de l’Albera amb la llen­gua...