El valencianisme és el mur contra el feixisme

La catàstrofe, quan arriba, no és menys impac­tant per molt que l’hages pre­vista. I als valen­ci­ans ens va arri­bar, final­ment, el pas­sat diu­menge 28 de maig. El desen­llaç més pre­vi­si­ble –quasi segur– d’aquest pri­mer epi­sodi serà la con­for­mació d’un govern de la Gene­ra­li­tat en què els valen­ci­ans tor­na­rem a estar gover­nats per fei­xis­tes ober­ta­ment decla­rats –dels qui se n’ama­ga­ven almenys una miqueta no ho hem dei­xat d’estar mai– des que som admi­nis­trats mit­jançant una dele­gació ter­ri­to­rial –for­mal­ment se suposa que autònoma– de la metròpoli. El dubte rau a saber qui­nes con­se­lle­ries ges­ti­o­narà Vox i, és clar, el punt de mira el té en l’edu­cació.

Ara bé, si hi ha una lliçó que el resul­tat d’aques­tes elec­ci­ons ens ha dei­xat molt més que clara és que neces­si­tem un escut valen­ci­a­nista que ens pro­te­gisca d’aques­tes ponen­ta­des fei­xis­tes que bufen amb tanta força. La cul­tura popu­lar man­xega no deixa lloc al dubte: “Poni­ente, y que el valen­ci­ano revi­ente.” El govern s’ha per­dut perquè l’elec­to­rat ha votat en clau espa­nyola, i aquest fet, que era una obvi­e­tat a la vista de tot­hom, només s’ha plas­mat en lamen­ta­ci­ons l’endemà de la des­feta: ni tan sols la facció auto­pro­cla­mada valen­ci­a­nista del Botànic va fer els deu­res, cap­fi­cada com estava a pren­dre par­tit en les nava­lla­des fra­tri­ci­des i per­so­na­lis­tes de l’esquerra madri­le­nya entre Yolanda Díaz i Pablo Igle­sias.

Tan­ma­teix, el mapa elec­to­ral no pot ser més clar: la suma del bloc de l’esquerra gua­nya sobre­tot en aque­lles comar­ques on el valen­ci­a­nisme és més fort: d’Alzira cap a Alcoi i de Xàtiva cap a Dénia, per a enten­dre’ns. És el mateix que passa a l’Estat, de fet: s’ha fre­nat el fei­xisme a Galícia, Euskal Her­ria i Cata­lu­nya; és a dir, allà on hi ha for­ces polítiques naci­o­nals pròpies.

Així doncs, el full de ruta s’escriu a soles, claríssim: com més s’assem­blen política­ment el Baix Segura o l’Ala­cantí –per posar dos exem­ples de comar­ques en què el bloc de la dreta supera amb clare­dat el bloc de l’esquerra– a la Safor o la Ribera Baixa, més alt serà el mur con­tra el fei­xisme. Valen­ci­a­nisme i auto­or­ga­nit­zació. Com­promís hau­ria de pren­dre’n nota.