Un jutge a la redacció

Dues vides sen­ce­res a presó és el que hauríem estat tan­cats amb pany i clau la majo­ria de peri­o­dis­tes que hem tre­ba­llat amb infor­mació de tri­bu­nals si ens hagues­sin apli­cat la sentència que ha dic­tat l’Audiència de Huelva, que acaba de con­dem­nar a dos anys de presó una peri­o­dista per haver reve­lat infor­ma­ci­ons d’un sumari judi­cial. És una con­demna inèdita, per reve­lació de secrets, i un perillós pre­ce­dent. L’argu­ment és que les notícies no tenien interès infor­ma­tiu i vul­ne­ra­ven la inti­mi­tat de la víctima. I no. No és que la peri­o­dista hagués con­ver­tit el cas de l’assas­si­nat de la mes­tra Laura Luelmo el 2018 en un espec­ta­cle, que això ja ho van fer d’altres. Ella va infor­mar sobre alguns detalls de l’autòpsia relle­vants pel que fa a les lesi­ons de la víctima i sobre el fet que el seu vio­la­dor i assassí havia dei­xat mos­tres de semen al seu cos, un ele­ment clau per a la seva iden­ti­fi­cació. Doncs el tri­bu­nal ha deci­dit que això no té interès i, per tant, que és cul­pa­ble i a presó! No és que tot s’hi val­gui a l’hora d’infor­mar, no. Per això el peri­o­disme té un codi deon­tològic. El pro­blema d’aquesta sentència és que són tres jut­ges els que han deci­dit fer de peri­o­dis­tes, ana­lit­zant sis infor­ma­ci­ons publi­ca­des i a par­tir d’aquí deci­dint qui­nes qüesti­ons són relle­vants o no per a l’opinió pública. Si la judi­ca­tura –que ja ha fet en altres oca­si­ons sentències polítiques o ha deci­dit què es pot can­tar– ara s’auto­a­torga el dret de deci­dir què és notícia i què no, i què interessa a l’opinió pública, ja tenim empa­que­tat i amb llaç de regal una altra mos­tra d’estat auto­ri­tari. Ja no es tracta que les infor­ma­ci­ons siguin vera­ces, que és l’obli­gació de tot peri­o­dista, sinó si després un jutge deci­dirà que són prou relle­vants i d’interès públic, a parer seu, és clar. Pot­ser que posem un jutge a cada redacció i fora pro­ble­mes! La fis­ca­lia, que és qui va acu­sar la peri­o­dista, havia dema­nat que se li apliqués un exi­ment incom­plet per exer­cici de la pro­fessió periodística i així se li rebaixés la pena. No es tracta de rebai­xar penes ni que la pro­fessió de peri­o­dista sigui un exi­ment. O hi ha dret a la infor­mació o no n’hi ha.