PICARESCA MUNICIPAL

La gran majo­ria de pobla­ci­ons cos­ta­ne­res de Cata­lu­nya i pràcti­ca­ment totes les turísti­ques han posat en pràctica aquest estiu per estal­viar aigua el tan­ca­ment de les dut­xes a la platja. La mesura, que es va començar a fer efec­tiva a finals de juny, no ha pro­vo­cat cap mena de revo­lució entre els usu­a­ris de l’espai com calia espe­rar en una soci­e­tat acos­tu­mada a orga­nit­zar revo­lu­ci­ons via Face­book quan con­si­dera que s’ata­quen els seus drets. No, no hi hagut mobi­lit­za­ci­ons al car­rer ni pan­car­tes, però sí que les xar­xes soci­als han actuat un cop més d’apa­ra­dor de les quei­xes i crítiques, algu­nes amb una gran dosi d’ima­gi­nació. Entre aques­tes m’ha cri­dat l’atenció la que informa d’una supo­sada cons­pi­ració muni­ci­pal per garan­tir-se més banyis­tes. S’asse­gura que en muni­ci­pis pro­pers, el malèfic con­sis­tori rival no aplica cap mena de res­tricció amb l’aigua i les dut­xes a la platja ragen dia i nit sense atu­ra­dor amb l’únic objec­tiu d’atraure més gent i, en con­seqüència, més hipotètics com­pra­dors i més bene­fi­cis per a l’eco­no­mia local. Les res­pos­tes a la infor­mació, supo­sa­da­ment com­pro­vada de pri­mera mà però sovint només d’oïdes, son tan o més curi­o­ses que el mateix relat creat. Els més engres­cats acu­sen direc­ta­ment l’alcalde o alcal­dessa de no mirar pel bé comú i dei­xar-se enta­ba­nar per com­plir una nor­ma­tiva que ningú més segueix. D’altres lloen la ini­ci­a­tiva del supo­sat cap de govern com a màxima expressió de la lli­ber­tat i de l’auto­no­mia local i d’altres arri­ben a pro­po­sar for­mu­les tan intel·ligents com apro­par-se amb el cotxe a la platja del cos­tat i dut­xar-se sense límits apro­fi­tant uns recur­sos hídrics que els sor­ti­ran gra­tis. L’estiu, malau­ra­da­ment, és l’època més propícia per esta­bor­nir el per­so­nal amb la calor i, també, per inver­tir el temps lliure a voler arre­glar els pro­ble­mes comuns a cop de piu­lada i còmoda­ment asse­gut al sofà. Uns minuts con­nec­tat al món d’inter­net i reculls la millor collita d’arqui­tec­tes, engi­nyers, met­ges, pro­fes­sors, informàtics, pro­gra­ma­dors de fes­tes i acti­vi­tats cul­tu­rals, sociòlegs i politòlegs que et puguis arri­bar a ima­gi­nar. Perquè, ja se sap, que des de la distància tot­hom és mes­tre en tot.