55a Universitat Catalana d'Estiu

Fa 55 anys, l’estiu del 1969, estava nai­xent a Prada, al liceu Renou­vier de la Cata­lu­nya Nord, una uni­ver­si­tat dels Països Cata­lans. La dic­ta­dura encara reg­nava a l’Estat espa­nyol i el català encara no s’ense­nyava a Per­pinyà. Una tran­sició democràtica, les seues auto­no­mies i un referèndum d’inde­pendència més tard, el Con­flent encara acull estu­di­ants, pro­fes­sors i per­so­na­li­tats de tots els Països Cata­lans durant una set­mana sem­pre inha­bi­tual i (massa) excep­ci­o­nal de tro­ba­des, debats, semi­na­ris, clas­ses, reu­ni­ons, dis­cus­si­ons... i més acti­vi­tats. La temàtica d’enguany és: “La par­ti­cu­la­ri­tat i la democràcia en temps de glo­ba­lit­zació”. Manera de decli­nar l’actu­a­li­tat i les pro­blemàtiques mun­di­als i con­ju­gar-les amb les qüesti­ons més can­dents i pre­o­cu­pants dels Països Cata­lans. Com com­pa­ti­bi­lit­zar lli­ber­tat (d’expressió, d’auto­de­ter­mi­nació) amb el dret dels estats? Com arti­cu­lar iden­ti­tat pròpia i uni­ver­sa­li­tat? Com ser català –valencià, mallorquí...– en un marc euro­peu, glo­ba­lit­zat i enjo­vat per estats veïns històrica­ment hos­tils a la idea mateixa de sobi­ra­nia cata­lana?

La tra­jectòria de l’UCE no sem­pre ha estat pla­nera i serena. El repte de con­ti­nuar fent viure una mani­fes­tació –amb la seua estruc­tura i orga­nit­zació– i fòrum de país, gai­rebé nor­mal, segueix sen­cer en ple segle XXI. La 55a edició pro­posa les matei­xes àrees i àmbits de sem­pre –ciències, eco­no­mia, dret, filo­so­fia, pen­sa­ment, art, història, lite­ra­tura, llen­gua, música, política, salut, for­mació cul­tu­ral- i les jor­na­des i semi­na­ris científics i espe­ci­a­lit­zats (infor­ma­ci­ons com­ple­tes en el por­tal www.​uce.​cat). Un acte espe­cial coin­ci­deix amb l’UCE 2023: la pre­sen­tació de la pri­mera tesi doc­to­ral sobre la Uni­ver­si­tat, defen­sada, el març pas­sat, a la Uni­ver­si­tat de València per Toni Teruel Bar­berà: La Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu entre el 1969 i el 1984. Gènesi i con­so­li­dació d’un refe­rent pan­ca­ta­la­nista, diri­gida per Miquel Nicolàs Amorós.

L’autor, incon­di­ci­o­nal de l’UCE, repassa el con­text, les per­so­nes, les hipòtesis que gene­ren la mani­fes­tació, tot esmen­tant anècdo­tes i tes­ti­mo­nis de la història tant de la uni­ver­si­tat com de la Cata­lu­nya Nord. Un tre­ball que obre pis­tes i debats per al futur. La Cata­lu­nya Nord hi és espe­ci­al­ment pro­ta­go­nista. Una Cata­lu­nya Nord encara tan a prop i des­co­ne­guda de la resta dels Països Cata­lans i que s’estu­dia en el curs Conei­xe­ment de la Cata­lu­nya Nord: 40 anys dels estu­dis de català a la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà i de la cre­ació de l’APLEC, cada dia a les 3.