escriptors catalans del nord

Setembre és el mes de La Setmana del Llibre en Català. Per a una llengua minoritzada, el català encara hi fa mostra d’una energia i d’una vitalitat envejables. Cada any, milers de títols nous se publiquen en català als Països Catalans. Entre aquests hi figuren les obres d’autors catalans del nord. Tres escriptors rossellonesos aconsegueixen lectors i reconeixença: Joan-Lluís Lluís, Joan-Daniel Bezsonoff i Joan Francesc Castex-Ey. Encara que tinguin un èxit modest al nord (de la frontera, no del Pirineu) –cosa relativament lògica perquè la societat nord-catalana és àmpliament analfabeta en català–, el seu ressò a la resta del país és real i efectiu (tot i que en proporcions diferents). Lluís lidera ecos mediàtics amb els seus Jo soc aquell que va matar Franco i Junil a les terres dels bàrbars enmig d’una llarga llista de novel·les (i altres gèneres) originals i novadors. Bezsonoff i els seus records nord-catalans postcolonials ben específics –El diable es va aturar a Orà, Les set vides d’un gat rus– aconsegueixen despertar interès i curiositat. Quant al Castex, més local i de difusió no tan nacional, dedica els seus relats i cogitacions a temàtiques més íntimes i lingüisticoidentitàries com a El trencament o La frescor de les nits. Tots tres tenen l’impagable mèrit de dedicar-se a la literatura en català des d’un septentrió de país que malden per fer compatible amb una normalitat somniada. Ells han seguit la llaca dels iniciadors: Pere Verdaguer i la ciència-ficció; Jordi Pere Cerdà, amb teatre i narracions filosòfiques; Josep Sebastià Pons, el poeta clàssic; Jordi Carbonell, d’Un home qualsevol, Premi Sant Jordi. Altres plomes s’estimen més conrear poesia i editar obres més confidencials: Coleta Planas, Joan Pere Sunyer, Maite Barcons, Cristina Giner. Autors més atípics, i menys difosos, se poden afegir al gruix de productors de les lletres nord-catalanes: Joan Tocabens que ha gosat posar per escrit el català parlat del Rosselló. I encara Jep Gouzy, Simona Gay, Miquel Arnaudies, Vicenç Pérez Verdiell, Pau Berga, Renada Portet, Jaume Llong... Fet i fet, una literatura variada i digna, donat el context sociolingüístic no gaire afavoridor i vist un mercat literari (distribució, projecció mediàtica) i uns índexs de lectura lluny d’atènyer els mínims desitjables.