escriptors catalans del nord

Setem­bre és el mes de La Set­mana del Lli­bre en Català. Per a una llen­gua mino­rit­zada, el català encara hi fa mos­tra d’una ener­gia i d’una vita­li­tat enve­ja­bles. Cada any, milers de títols nous se publi­quen en català als Països Cata­lans. Entre aquests hi figu­ren les obres d’autors cata­lans del nord. Tres escrip­tors ros­se­llo­ne­sos acon­se­guei­xen lec­tors i reco­nei­xença: Joan-Lluís Lluís, Joan-Daniel Bez­so­noff i Joan Fran­cesc Cas­tex-Ey. Encara que tin­guin un èxit modest al nord (de la fron­tera, no del Piri­neu) –cosa rela­ti­va­ment lògica perquè la soci­e­tat nord-cata­lana és àmpli­a­ment anal­fa­beta en català–, el seu ressò a la resta del país és real i efec­tiu (tot i que en pro­por­ci­ons dife­rents). Lluís lidera ecos mediàtics amb els seus Jo soc aquell que va matar Franco i Junil a les ter­res dels bàrbars enmig d’una llarga llista de novel·les (i altres gèneres) ori­gi­nals i nova­dors. Bez­so­noff i els seus records nord-cata­lans post­co­lo­ni­als ben específics –El dia­ble es va atu­rar a Orà, Les set vides d’un gat rus– acon­se­guei­xen des­per­tar interès i curi­o­si­tat. Quant al Cas­tex, més local i de difusió no tan naci­o­nal, dedica els seus relats i cogi­ta­ci­ons a temàtiques més ínti­mes i lingüisti­coi­den­titàries com a El tren­ca­ment o La fres­cor de les nits. Tots tres tenen l’impa­ga­ble mèrit de dedi­car-se a la lite­ra­tura en català des d’un sep­ten­trió de país que mal­den per fer com­pa­ti­ble amb una nor­ma­li­tat som­ni­ada. Ells han seguit la llaca dels ini­ci­a­dors: Pere Ver­da­guer i la ciència-ficció; Jordi Pere Cerdà, amb tea­tre i nar­ra­ci­ons filosòfiques; Josep Sebastià Pons, el poeta clàssic; Jordi Car­bo­nell, d’Un home qual­se­vol, Premi Sant Jordi. Altres plo­mes s’esti­men més con­rear poe­sia i edi­tar obres més con­fi­den­ci­als: Coleta Pla­nas, Joan Pere Sunyer, Maite Bar­cons, Cris­tina Giner. Autors més atípics, i menys difo­sos, se poden afe­gir al gruix de pro­duc­tors de les lle­tres nord-cata­la­nes: Joan Toca­bens que ha gosat posar per escrit el català par­lat del Ros­selló. I encara Jep Gouzy, Simona Gay, Miquel Arnau­dies, Vicenç Pérez Ver­di­ell, Pau Berga, Renada Por­tet, Jaume Llong... Fet i fet, una lite­ra­tura vari­ada i digna, donat el con­text soci­o­lingüístic no gaire afa­vo­ri­dor i vist un mer­cat lite­rari (dis­tri­bució, pro­jecció mediàtica) i uns índexs de lec­tura lluny d’atènyer els mínims desit­ja­bles.