cent DIES DE GRÀCIA

Els pri­mers cent dies dels ajun­ta­ments sor­gits del 28 de maig són el millor reflex de com pot ser d’inter­pre­ta­ble la rea­li­tat. Govern i opo­sició són ple­na­ment cons­ci­ents que un període tan curt de temps, amb la len­ti­tud que carac­te­ritza les admi­nis­tra­ci­ons, no és sufi­ci­ent per haver fet un tomb en les polítiques muni­ci­pals ni perquè l’alcalde o alcal­dessa de torn hagin dei­xat empremta. Tot i això, i amb una sin­cro­nia estra­nya, uns i altres acos­tu­men a crear un relat tan dife­rent quan se’ls pre­gunta que valo­rin l’inici del man­dat que sem­bla que vis­quin en pobles dife­rents. Des del govern entrant, es mag­ni­fi­quen totes i cadas­cuna de les acci­ons per tal de jus­ti­fi­car la feina feta, encara que sigui poca. L’inici d’unes obres es ven com que eren “llar­ga­ment rei­vin­di­ca­des”, un nou ser­vei sem­pre porta inclòs el nom­bre de ciu­ta­dans afa­vo­rits, i la presència d’alcalde i regi­dors a les xar­xes soci­als es mul­ti­plica. Tot són som­riu­res i feli­ci­ta­ci­ons, perquè el que cal ven­dre és el relat. Tant als con­vençuts com, sobre­tot, als que no. Per con­tra, l’opo­sició recon­ver­teix la der­rota a les urnes en mate­rial de crítica –en diuen cons­truc­tiva, però va directa a l’os– i recla­men uns resul­tats que són impos­si­bles d’acon­se­guir ni en cent dies ni en dos anys. Així, en aquest minso període de prova, s’exi­geix als nous admi­nis­tra­dors del muni­cipi que hagin enlles­tit el pro­jecte històric a què es van com­pro­me­tre però que acu­mula mil i un retards, asse­nya­len alcalde i regi­dors per no haver resolt els pro­ble­mes endèmics de la reco­llida selec­tiva o direc­ta­ment fan sang davant els epi­so­dis esporàdics d’inse­gu­re­tat ciu­ta­dana. Tant els uns com els altres, mal­grat negar-ho durant la cam­pa­nya elec­to­ral, tenen ben apre­sos els papers i saben que en deter­mi­nats esce­na­ris l’objec­ti­vi­tat i la sin­ce­ri­tat han d’estar degu­da­ment maqui­lla­des. Pot­ser als uns i als altres els costa accep­tar que aquesta rein­ter­pre­tació dels fets no fa cap bé a la ciu­ta­da­nia, farta que se’ls tracti com a infants que no ente­nen el que passa. Mal fet. Fer com­bre­gar amb rodes de molí et pot fun­ci­o­nar un cop, o pot­ser dos, però segur que al ter­cer ja no.