Històric

Hi deu haver qui ara mateix només deu ser capaç d’ana­lit­zar la nova situ­ació política a Espa­nya “perquè la fina­li­tat jus­ti­fica els mit­jans” i perquè “gua­nyar el govern” bé implica “qual­se­vol cosa”. N’hi deu haver que deuen estar con­vençuts que uns “s’han venut” i els altres “s’han dei­xat com­prar”. També hi deu haver qui no enten­gui abso­lu­ta­ment res del que està pas­sant. O els que s’esquin­cin les ves­ti­du­res sen­tint-se insul­tats, ultrat­jats, posats sota sos­pita i que es remo­guin inten­tant donar cops con­tra tot i con­tra tot­hom.

Segons la meva opinió, el que hem vis­cut aquesta set­mana ha estat un exer­cici de democràcia. La que s’exer­cita a còpia de dia­lo­gar, d’arri­bar a acords tot i no coin­ci­dir, la d’apren­dre a res­pec­tar els altres i poten­ciar tot allò que es pot crear en lloc de des­tros­sar-ho tot sem­pre. Em sem­bla que la posició de l’inde­pen­den­tisme català i basc ha estat i és gene­rosa, i també em sem­bla que han tin­gut una mà estesa des de les for­ma­ci­ons pro­gres­sis­tes. És un fet que s’ha de reconèixer, ja que les pos­si­bi­li­tats que hi havia sobre la taula no per­me­tien gai­res fórmu­les. O sor­tia un govern pro­gres­sista amb el suport de l’inde­pen­den­tisme, o es repe­tien les elec­ci­ons vati­ci­nant un pos­si­ble reforç de les dre­tes. Ara, el mapa ha que­dat bas­tant clar. La reacció que hi ha hagut pel sim­ple fet que dues for­ma­ci­ons com el PSOE i Junts s’hagin posat d’acord ha estat molt cla­ri­fi­ca­dora. I l’enre­nou sobre la llei d’amnis­tia, més encara.

També hi deu haver algú que es deu pre­gun­tar per què el PSOE ha deci­dit fer aquest gir de 180 graus. M’inclino a pen­sar que hi ha alguna cosa més enllà de la mera victòria, del mer govern. Sí, estic con­vençuda que més enllà de les nos­tres fron­te­res hi havia una pre­o­cu­pació real per l’estat de la democràcia a Espa­nya. Per la sepa­ració de poders, pel law­fare, per les assig­na­tu­res pen­dents que durant qua­ranta anys no s’han abor­dat i que en els últims temps han que­dat en evidència. I per molt maqui­llatge, mani­pu­lació i mit­jans de comu­ni­cació ocul­tant la rea­li­tat, tot ha anat escla­tant a poc a poc. Sense una amnis­tia, hi hau­ria mol­tes pos­si­bi­li­tats que una sentència inter­na­ci­o­nal donés un gran dis­gust a Espa­nya. I d’aquesta manera, ren­tant els draps bruts a casa, fa la sen­sació que des de fora s’ha vol­gut pro­te­gir d’alguna manera Espa­nya. Vivim un moment històric. I neces­si­ta­rem temps per poder-ho enten­dre amb pro­fun­di­tat. Però com a demòcrata, agra­eixo l’esforç de totes les parts per inten­tar-ho.