l’arbre de garcía albiol

Un arbre de Nadal mai serà una pri­o­ri­tat, és evi­dent. Les ciu­tats són eco­sis­te­mes molt com­ple­xos on sem­pre hi haurà una bibli­o­teca que tor­narà a estar tan­cada –com la de Can Casa­cu­berta, des de l’estiu, i que ja acu­mula qua­tre anys– o unes pis­ci­nes amb cons­tants repa­ra­ci­ons... o qual­se­vol altra infra­es­truc­tura, ser­vei o enti­tat que s’hau­rien de situar a la part alta de la llista de temes pen­dents a abor­dar pel govern muni­ci­pal. Això és així arreu, també a Bada­lona, que fa uns dies ha pre­mut l’inter­rup­tor de l’estruc­tura de ferro de 40 metres d’altura i 15 de diàmetre situ­ada a la plaça del Pre­si­dent Tar­ra­de­llas i que ha cos­tat uns 250.000 euros dels 1,7 mili­ons que es cal­cula que cos­ta­ran les fes­tes de Nadal a la que torna a ser la ter­cera ciu­tat de Cata­lu­nya en població.

Xavier García Albiol, però, no hi està d’acord. Amb una mesura tan popu­lista com efec­tista, s’ha pro­po­sat que el nom del muni­cipi bri­lli a Cata­lu­nya i a Espa­nya aquests dies de com­pres sota leds, en com­pe­tició directa amb Vigo i Car­tes, a Cantàbria. Una bata­lla en la qual el que menys importa, en rea­li­tat, és qui té l’arbre més alt, i amb la qual l’alcalde bada­loní intenta desen­fo­car els pro­ble­mes més quo­ti­di­ans que pot tenir una ciu­tat gran i situar Bada­lona en un mapa de llums o, el que seria si fa o no fa el mateix, en l’apar­tat de les bones notícies. Les bom­be­tes de totes for­mes i colors –82.000 llums píxels guar­nei­xen l’arbre– arri­ben amb la majo­ria abso­luta del popu­lar el 28-M, després d’una etapa de forta ines­ta­bi­li­tat a la ciu­tat, que ha vist com, des del 2015, han pas­sat pel con­sis­tori cinc bat­lles dife­rents: Dolors Saba­ter, Àlex Pas­tor, Xavier García Albiol, Rubén Gui­jarro i un altre cop el diri­gent del PP. Bada­lona també podria par­ti­ci­par en la lliga dels muni­ci­pis amb més alcal­des entre elec­ci­ons, moci­ons de cen­sura i dimis­si­ons.

“Jo em con­si­dero popu­lista en el bon sen­tit de la paraula, no me n’amago”, con­fes­sava Albiol en una entre­vista a La Sexta el 2018. L’avet de llums és un exem­ple més d’aquesta política que prac­tica el popu­lar, molt basada a atiar les emo­ci­ons. Ho fa amb la inse­gu­re­tat i la por i ara, també, amb l’ale­gria del Nadal.