UNA SITUACIÓ DRAMÀTICA

Aquest cap de setmana arrenca a Dubai la COP28, la cimera de l’ONU sobre el canvi climàtic. Que la cita se celebri en un país que és un dels principals productors de petroli i que s’hagi filtrat que el president de la COP28, que al mateix temps és conseller delegat de la petroliera estatal dels Emirats Àrabs Units, el sultà Ahmed al-Jaber, vulgui utilitzar la trobada per incrementar les exportacions de gas i petroli de la seva companyia, és un escàndol monumental i un mal averany. La cita arriba, d’altra banda, en un context de pessimisme generalitzat. Els antecedents no conviden gaire a l’optimisme. Els compromisos adquirits a la Cimera de París del 2015 per frenar l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle no s’estan complint, i les darreres cimeres no van ser prou resolutives. Les expectatives d’arribar a un acord prou important (tal com requereix la situació climàtica del planeta) són més aviat escasses; encara més quan alguns dels principals líders mundials, com ara el xinès Xi Jinping o el nord-americà Joe Biden (precisament, els presidents dels dos estats que emeten més gasos amb efecte d’hivernacle) han decidit no assistir a la trobada, una deserció que compromet, i molt, les expectatives d’arribar a un acord pou satisfactori i que trasllada un missatge de falta de compromís.

La bomba de rellotgeria en què s’ha convertit el planeta des dels inicis de la industrialització manté, des de fa anys, el temporitzador en temps afegit, sense capacitat per redreçar la situació i evitar un canvi a gran escala del clima amb conseqüències nefastes. Segons un informe de la mateixa ONU, els actuals compromisos climàtics dels països ens condueixen a un escalfament d’entre 2,5 i 2,9 ºC a causa de la imparable increment de les emissions de gasos. L’ésser humà viu, per definició, abstret pel dia a dia, incapaç de superar les inèrcies i capgirar la seva manera de viure, abocat a un consum desmesurat de recursos. Tampoc els governs semblen capaços de posar-se d’acord i prendre les mesures que es requereixen. La COP28 serà una nova prova de foc, de les darreres que ens resten. Si no som capaços de posar dia i hora a l’eliminació del petroli, el carbó i el gas, si no aconseguim que les renovables esdevinguin la principal font d’energia i si no canviem de dalt a baix la nostra manera de viure i de consumir; en definitiva, si no ens posem deures concrets i sancions contundents a aquells que els incompleixin, difícilment revertirem una situació que, des de fa anys, ha esdevingut dramàtica.