VOLUNTAT

Un camió s’encasta con­tra la paret d’una fàbrica i com a con­seqüència moren qua­tre per­so­nes que feien cua per entrar-hi a tre­ba­llar. les vícti­mes eren pales­ti­nes i el con­duc­tor, isra­elià. Va pas­sar al camp de refu­gi­ats de Jaba­lia, a la Franja de Gaza. Els veïns van creure que no va ser un acci­dent i l’endemà després dels fune­rals van escla­tar dis­tur­bis gene­ra­lit­zats, pro­tes­tes i vagues. Els sol­dats isra­e­li­ans van obrir foc con­tra els mani­fes­tants i van matar un noi de 17 anys: Hatem al-Sisi, que es va con­ver­tir en el pri­mer “màrtir”. Aque­lla mort va plan­tar la lla­vor de la pri­mera inti­fada, que vol dir aixe­ca­ment, alçament, en àrab. El mateix dia es va crear el braç armat de Hamàs, que bus­cava, i busca encara, la des­trucció d’Israel i la cre­ació d’un estat islàmic palestí, a través de la força de les armes. Eren els dies 7, 8 i 9 de desem­bre del 1987. Volia recor­dar aquests fets de fa 36 anys, ara que ha fet tot just dos mesos que Hamàs va entrar a ter­ri­tori isra­elià pro­vo­cant una matança sense pre­ce­dents i que ha tin­gut com a reacció la invasió d’Israel de la Franja de Gaza. Es pot con­dem­nar tant l’una cosa com l’altra i no vol dir ser par­ti­dari de la violència tal com l’ente­nen ni els uns ni els altres. Legítima defensa o l’únic llen­guatge per fer callar l’adver­sari. No busco pas ni atiar els fan­tas­mes del pas­sat ni tam­poc ali­men­tar els mons­tres del futur, ans al con­trari. Sinó que des d’un pre­sent tenyit d’incer­tesa vol­dria posar de mani­fest que crec que és ara que hi ha la pos­si­bi­li­tat real d’atu­rar aquesta esca­lada vio­lenta d’acció i reacció que fa tants anys que dura. Tinc la sen­sació que, si Qatar, Egipte, Europa i els Estats Units s’hi posen de valent un cop s’hagin alli­be­rat tots els ostat­ges isra­e­li­ans que retin­gui Hamàs, s’hau­ria de bas­tir una solució acor­dada, nego­ci­ada, per veure el renai­xe­ment de dos estats, el jueu i el palestí. Si es vol que hi hagi futur per a totes aques­tes per­so­nes que ara hi dei­xen la vida perquè els és igual per­dre-la, s’hau­ran de fer con­ces­si­ons des d’una banda i des de l’altra. Anti­ga­ment, ja s’havia fet i en aque­lla mateixa terra entre cris­ti­ans i jueus es va demos­trar que es podia viure junts en la diferència. Això sí, cal volun­tat.