desitjos

Ja sé que les coses can­vien però això és i con­ti­nuarà sent La República i mal­grat el pas dels anys con­ti­nuo cre­ient en els reis, con­cre­ta­ment, en la màgia dels Tres Reis d’Ori­ent. De fet, estic segur que més d’un dels seus pat­ges encara cor­ren per algun racó del nos­tre país. No els escric car­tes com quan era petit però man­tinc intacta la il·lusió i la curi­o­si­tat per desem­bo­li­car els pre­sents que em pugui fer la vida. Perquè, com molt bé han escrit diver­sos autors: la rea­li­tat no té límits. I això no deixa de ser una acti­tud davant de la rea­li­tat. És tenir la volun­tat i l’interès per mos­trar allò que pot sem­blar irreal o estrany i pre­sen­tar-ho com un fet con­subs­tan­cial a la rea­li­tat. Fer-ho quo­tidià, comú, i inte­grar-ho en les nos­tres vides. “La rea­li­tat no té límits perquè també hi tenen cabuda els som­nis, la ima­gi­nació, les supers­ti­ci­ons popu­lars i els ele­ments sobre­na­tu­rals.” Ho deien Allende, Matute, Var­gas Llosa o Mah­fuz. Allò que és insòlit i sobre­na­tu­ral deixa de estar a l’altra banda per fer-se pre­sent al nos­tre món. Allò des­co­ne­gut s’incor­pora a la rea­li­tat, perquè així s’ha con­vin­gut a fer al llarg dels temps en mol­tes soci­e­tats arreu del món. En la nos­tra, també exis­tia aquest com­po­nent màgic irreal i s’ha dei­xat diluir per donar pas al prag­ma­tisme i el rea­lisme. No es tracta de pre­sen­tar la màgia com si fos real, sinó de veure la rea­li­tat com si fos màgica. I en aquesta con­vicció tots hi podem fer apor­ta­ci­ons. És tan fàcil com dei­xar sor­tir l’espe­rit d’aquell nen o nena que tots por­tem dins. Dei­xar que es mani­festi i que la mirada tenyida d’il·lusió enver­nissi les nos­tres acci­ons i com­por­ta­ments dia­ris. Trobo que per molts revolts i pata­ca­des amb què ens hagi pogut sor­pren­dre la vida, vull pen­sar que no ens hau­ria de cos­tar tant tor­nar-nos a il·lusi­o­nar i a engres­car-nos per fer una altra cosa bonica, única, màgica. Tot passa per un mateix: creure-s’ho i tenir la cer­tesa que es pot fer. És per això que el meu desig és que tot­hom tin­gui salut per fer que els seus som­nis i il·lusi­ons es facin rea­li­tat. Si men­tre cami­nem fem volar la nos­tra ima­gi­nació no vol dir que allò que som­niem no pugui ser de veri­tat. En un pas­sat fosc hi va haver qui va som­niar per nosal­tres un pre­sent més llu­minós. Perquè es fes­sin rea­li­tat els nos­tres desit­jos.