MALLORCA, ÒRFENA DE DIADA

Us con­taré un conte, En Tomeu des­co­breix el rei En Jaume. En prin­cipi, va adreçat als nins i nines de primària. Però, vista la ignorància que impera en alguns sec­tors de la classe política mallor­quina es pot fer exten­siu a l’edat adulta. Diu així: “En Tomeu i la seva àvia Maria seien a un banc de la plaça d’Espa­nya. En Tomeu bere­nava d’un llon­guet de for­matge. En un moment donat, el nin demana: «Padrina, qui és aquest cava­ller?» «És el rei En Jaume, el Con­que­ri­dor», li res­pon l’àvia, i li conta com va arri­bar a Mallorca i va atra­car a l’illa i com, després, va lliu­rar la seva pri­mera gran bata­lla a la serra de Por­topí. Més tard, agafa en Tomeu per la mà i se l’endú al car­rer de Sant Miquel. Allà li mos­tra on era la porta Pin­tada per on entra­ren les tro­pes del rei En Jaume a Madina Mayurqa. «Era dia 31 de desem­bre de 1229. A trenc d’alba. Els cava­llers i els infants s’arma­ren i s’arre­ple­ga­ren davant el tros de murada cai­guda i entra­ren.» I bai­xen el car­rer de Sant Miquel. S’atu­ra­ren a la parròquia que porta el mateix nom i l’àvia li ense­nya la Mare de Déu de la Salut a qui el rei es va enco­ma­nar quan una ven­tada de mes­tral va posar en perill l’armada reial. Arri­ben a Cort –ajun­ta­ment de Palma– i pugen les esca­les i una vegada a dalt, veuen l’esten­dard i la cimera reial. L’àvia li explica que el rei En Jaume no duia la cimera reial. «La cimera reial és cosa del rei Martí l’Humà, que manà col·locar-la al cos­tat del retrat del rei En Jaume per la Festa de l’Esten­dard.» «Per què?», demana en Tomeu. «Perquè tot­hom recordàs que el rei Jaume I con­querí Mallorca.» Entren dins la sala de plens i con­tem­plen el retrat del rei. «Padrina, per què és tan impor­tant el rei En Jaume?» «Els nos­tres orígens com a poble comen­cen amb En Jaume el Con­que­ri­dor. És gràcies a ell que som mallor­quins i que tenim una llen­gua i una cul­tura pròpia que com­par­tim amb la resta de ter­res de parla cata­lana», li diu l’àvia.” Fins aquí el conte.

La cosa és que gràcies a aquest fet històric cada 31 de desem­bre a Mallorca se cele­bra la Festa de l’Esten­dard i es recorda aque­lla victòria: el dia que vàrem néixer com a nació. Enguany, no hi haurà Diada. La dreta i la ultra­dreta s’han con­fa­bu­lat per rene­gar de la llen­gua i la història pròpia. Pot­ser si lle­gis­sin aquest conte enten­drien que l’esten­dard no és la ban­dera espa­nyola i, també, per què la Festa de l’Esten­dard s’ha de fer coin­ci­dir amb la Diada.