Al bat del temps
Per què en soc?
He manllevat el títol d’aquest escrit al del llibre de José M. Murià, que no és novetat però al qual de tant en tant cal tornar, donat a l’estampa per Pagès Editors. I si és cert que tots els llibres tenen una causa, la d’aquest és la resposta d’un “jo”, el de l’autor, que, tal com deia Josep Pla de Ramon Muntaner, “tingué una causa per servir: el nostre país en ascensió”. I com que és d’un relat personal del que es tracta, cal parlar de l’autor.
El Dr. Murià és fill d’aquell exili del 39, quan la majoria de polítics i d’intel·lectuals republicans establerts provisionalment a França van anar cap a Mèxic. El pare Murià, Josep M. Murià Romaní, pertanyia a la minoria separatista de la Segona República. Home culte, periodista i escriptor, fou l’ànima del Butlletí d’Informació dels Països Catalans, la publicació mensual durant 15 anys del Centre Català de Guadalajara, a l’Estat de Jalisco, aplegat en un volum també per Pagès Editors. El Dr. Murià és net de Magí Murià Torner, la primera persona que va fer parlar el cinema en català. Dades, aquestes, que ja ens deixen endevinar que el nen Murià creix en un ambient familiar culte. I trasbalsat. I és que si la vivència de l’exili sempre porta implícita la provisionalitat, per als Murià Rouret, l’expatriació, tot i haver-la viscut en tot moment de cara a Catalunya, va ser fins al darrer dia. I potser ens serveixen aquestes referències per assentir que els Murià creuen en el país per convenciment ideològic, del tot distint i del tot distant dels molts que hi creuen, només, per conveniència pràctica.
Catedràtic d’història i membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història, director del Colegio de Jalisco i director general d’Arxiu, Biblioteca i Publicacions de la Secretaria de Relacions Exteriors de Mèxic, el més català dels mexicans, tal com el qualifica Josep-Lluís Carod-Rovira, és “mestre emèrit” del Colegio de Jalisco i “membre distingit” del Seminari de Cultura Mexicana, a més a més de membre de l’Acadèmia Mexicana de Ciències i doctor honoris causa per la Universitat de la Baixa Califòrnia. L’any 2002 va participar, com a representant dels exiliats catalans a Mèxic, en l’acte de concessió del doctorat honoris causa que la Universitat de Lleida va atorgar, amb l’adhesió de totes les universitats públiques catalanes, a l’exili català. Fou ell qui va impulsar la Feria del Libro de Guadalajara, on, abans que a la Buchmesse de Frankfurt, la catalana va ser cultura convidada. I en el marc de l’edició d’aquest proppassat 2023, la consellera de Cultura del govern de Catalunya va atorgar al Dr. Murià el premi de la FIL al bibliòfil de l’any i va visitar la Biblioteca Josep M. Murià i Rouret, amb un fons important en llengua catalana, en un més que merescut reconeixement al pare Murià.
De Mèxic estant, J.M. Murià treballa per l’emancipació nacional de Catalunya per fidelitat a l’avi Magí i al pare, un home d’Estat Català, fidels a una ambició d’estat d’anys llargs. I no sobta, doncs, que el més català dels mexicans hagi escrit, en un exercici d’honestedat i amb veu contestatària, un relat apassionat sobre per què n’és, dels qui volem restituir la dignitat d’una cultura menyspreada i d’una societat tan enganyada. Però no només. A la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, el Dr. Murià, sota el títol Podrem ser el que som?, pronunciava el discurs de presentació com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Per què hi ingressa, a l’IEC, J.M. Murià? Reconegut amb el premi Joan Baptista Cendrós d’Òmnium Cultural i Creu de Sant Jordi, ha contribuït a donar sentit a la catalanitat des de l’exili i a difondre l’estudi i el reconeixement de la llengua catalana i de la cultura en què s’hi expressa a Mèxic i a Llatinoamèrica.
Tant el llibre, Per què en sóc?, com el discurs d’ingrés a l’IEC, Podrem ser el que som?, són la motivació personal i la sinceritat testimonial d’un “jo” respecte del seu compromís ideològic, amb l’encert que del llibre no fa cap concessió al sentimentalisme. Raó i sentiment, el just equilibri d’aquest binomi ens deixa dir que aquest no és un llibre de sentiments, sinó d’experiències. A través del que suposa l’exili amb l’haver de refer la vida a la terra d’acollida, el relat fa la crònica dels anys d’infantesa i joventut i reporta les vivències que trasbalsaren el país i que sedimenten en el jo de l’autor. J.M. Murià és independentista per poder deixar de ser-ho. Ell sí que de lluny estant obre a Catalunya un crèdit de confiança sense límit. I és a nosaltres que ens demana, sabent-nos còmplices de les seves conviccions més sinceres, fermesa en l’acció. El decebrem?
