Opinió

Al bat del temps

Per què en soc?

Els Murià creuen en el país per convenciment ideològic, del tot distint i del tot distant dels molts que hi creuen, només, per conveniència pràctica
De Mèxic estant, Murià treballa per l’emancipació nacional de Catalunya per fidelitat a l’avi Magí i al pare

He man­lle­vat el títol d’aquest escrit al del lli­bre de José M. Murià, que no és nove­tat però al qual de tant en tant cal tor­nar, donat a l’estampa per Pagès Edi­tors. I si és cert que tots els lli­bres tenen una causa, la d’aquest és la res­posta d’un “jo”, el de l’autor, que, tal com deia Josep Pla de Ramon Mun­ta­ner, “tingué una causa per ser­vir: el nos­tre país en ascensió”. I com que és d’un relat per­so­nal del que es tracta, cal par­lar de l’autor.

El Dr. Murià és fill d’aquell exili del 39, quan la majo­ria de polítics i d’intel·lec­tu­als repu­bli­cans esta­blerts pro­vi­si­o­nal­ment a França van anar cap a Mèxic. El pare Murià, Josep M. Murià Romaní, per­ta­nyia a la mino­ria sepa­ra­tista de la Segona República. Home culte, peri­o­dista i escrip­tor, fou l’ànima del But­lletí d’Infor­mació dels Països Cata­lans, la publi­cació men­sual durant 15 anys del Cen­tre Català de Gua­da­la­jara, a l’Estat de Jalisco, aple­gat en un volum també per Pagès Edi­tors. El Dr. Murià és net de Magí Murià Tor­ner, la pri­mera per­sona que va fer par­lar el cinema en català. Dades, aques­tes, que ja ens dei­xen ende­vi­nar que el nen Murià creix en un ambi­ent fami­liar culte. I tras­bal­sat. I és que si la vivència de l’exili sem­pre porta implícita la pro­vi­si­o­na­li­tat, per als Murià Rou­ret, l’expa­tri­ació, tot i haver-la vis­cut en tot moment de cara a Cata­lu­nya, va ser fins al dar­rer dia. I pot­ser ens ser­vei­xen aques­tes referències per assen­tir que els Murià cre­uen en el país per con­ven­ci­ment ideològic, del tot dis­tint i del tot dis­tant dels molts que hi cre­uen, només, per con­veniència pràctica.

Catedràtic d’història i mem­bre de l’Acadèmia Mexi­cana de la Història, direc­tor del Cole­gio de Jalisco i direc­tor gene­ral d’Arxiu, Bibli­o­teca i Publi­ca­ci­ons de la Secre­ta­ria de Rela­ci­ons Exte­ri­ors de Mèxic, el més català dels mexi­cans, tal com el qua­li­fica Josep-Lluís Carod-Rovira, és “mes­tre emèrit” del Cole­gio de Jalisco i “mem­bre dis­tin­git” del Semi­nari de Cul­tura Mexi­cana, a més a més de mem­bre de l’Acadèmia Mexi­cana de Ciències i doc­tor hono­ris causa per la Uni­ver­si­tat de la Baixa Califòrnia. L’any 2002 va par­ti­ci­par, com a repre­sen­tant dels exi­li­ats cata­lans a Mèxic, en l’acte de con­cessió del doc­to­rat hono­ris causa que la Uni­ver­si­tat de Lleida va ator­gar, amb l’adhesió de totes les uni­ver­si­tats públi­ques cata­la­nes, a l’exili català. Fou ell qui va impul­sar la Feria del Libro de Gua­da­la­jara, on, abans que a la Buch­messe de Frank­furt, la cata­lana va ser cul­tura con­vi­dada. I en el marc de l’edició d’aquest prop­pas­sat 2023, la con­se­llera de Cul­tura del govern de Cata­lu­nya va ator­gar al Dr. Murià el premi de la FIL al bibliòfil de l’any i va visi­tar la Bibli­o­teca Josep M. Murià i Rou­ret, amb un fons impor­tant en llen­gua cata­lana, en un més que meres­cut reco­nei­xe­ment al pare Murià.

De Mèxic estant, J.M. Murià tre­ba­lla per l’eman­ci­pació naci­o­nal de Cata­lu­nya per fide­li­tat a l’avi Magí i al pare, un home d’Estat Català, fidels a una ambició d’estat d’anys llargs. I no sobta, doncs, que el més català dels mexi­cans hagi escrit, en un exer­cici d’hones­te­dat i amb veu con­tes­tatària, un relat apas­si­o­nat sobre per què n’és, dels qui volem res­ti­tuir la dig­ni­tat d’una cul­tura menys­pre­ada i d’una soci­e­tat tan enga­nyada. Però no només. A la Sala Prat de la Riba de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, el Dr. Murià, sota el títol Podrem ser el que som?, pro­nun­ci­ava el dis­curs de pre­sen­tació com a mem­bre cor­res­po­nent de la Secció de Filo­so­fia i Ciències Soci­als. Per què hi ingressa, a l’IEC, J.M. Murià? Reco­ne­gut amb el premi Joan Bap­tista Cendrós d’Òmnium Cul­tu­ral i Creu de Sant Jordi, ha con­tribuït a donar sen­tit a la cata­la­ni­tat des de l’exili i a difon­dre l’estudi i el reco­nei­xe­ment de la llen­gua cata­lana i de la cul­tura en què s’hi expressa a Mèxic i a Lla­ti­noamèrica.

Tant el lli­bre, Per què en sóc?, com el dis­curs d’ingrés a l’IEC, Podrem ser el que som?, són la moti­vació per­so­nal i la sin­ce­ri­tat tes­ti­mo­nial d’un “jo” res­pecte del seu com­promís ideològic, amb l’encert que del lli­bre no fa cap con­cessió al sen­ti­men­ta­lisme. Raó i sen­ti­ment, el just equi­li­bri d’aquest binomi ens deixa dir que aquest no és un lli­bre de sen­ti­ments, sinó d’experiències. A través del que suposa l’exili amb l’haver de refer la vida a la terra d’aco­llida, el relat fa la crònica dels anys d’infan­tesa i joven­tut i reporta les vivències que tras­bal­sa­ren el país i que sedi­men­ten en el jo de l’autor. J.M. Murià és inde­pen­den­tista per poder dei­xar de ser-ho. Ell sí que de lluny estant obre a Cata­lu­nya un crèdit de con­fiança sense límit. I és a nosal­tres que ens demana, sabent-nos còmpli­ces de les seves con­vic­ci­ons més sin­ce­res, fer­mesa en l’acció. El dece­brem?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor