Josep Pey i Calvet
“Avi, tia petita, germans tots, a les vostres mans poso avui el tresor de la meva vida. La Remei i l’Albert no tindran, a partir d’ara, ningú més que vosaltres. Ja sé que és molt. Ja sé que allà on siguin també hi haurà el vostre escalf i la vostra acollença. Aquesta certitud m’ajuda a fer menys dolorosa la separació.
Estimeu-los. Vosaltres sou tots bons i teniu bon cor. Ells també ho són i el seu cor batega amb el vostre. Feu-ne de tots un, i la vida, avui massa amarga, ens serà aleshores un xic més planera.
L’Albert es troba en plena formació. Cuida’l, avi! Que la meva absència no es faci notar gaire. Feu-me’l un home.
Us ho demano amb devoció de creient. Amb tota la passió d’una ànima feta trossos.
Vostre, ben vostre, Josep.”
