“Han canviat coses, però el concepte és el mateix que fa cent anys”

Han can­viat mol­tes coses, lògica­ment, però jo diria que el con­cepte bàsic segueix sent el mateix. El Sin­di­cat de Met­ges va néixer per defen­sar els drets labo­rals i pro­fes­si­o­nals i els de les seves famílies. I per això es van crear les seves fillo­les, com ara la Mutual Mèdica, la Coo­pe­ra­tiva de Con­sum i la Caixa de Pre­visió i Crèdit. Ara pot­ser no seria tant de les famílies, però vaja, l’espe­rit és el mateix. Des de Met­ges de Cata­lu­nya defen­sem les con­di­ci­ons labo­rals de met­ges i met­ges­ses.

Unes quan­tes. Anti­ga­ment, els met­ges eren autònoms. Després, durant els anys sei­xanta i setanta van pas­sar a ser fun­ci­o­na­ris. I a par­tir dels vui­tanta, amb la xarxa con­cer­tada, eren labo­rals. El model, doncs, ha can­viat d’autònom a assa­la­riat. El fons és el mateix, però els mati­sos són impor­tants, perquè quan es té un cap que et colla el que cer­ques és una cober­tura que defensi els teus drets.

Nosal­tres, per defi­nició, hem de ser trans­ver­sals. Entre els 9.500 socis que tenim hi ha de tot, des d’alguna per­sona d’extrema dreta fins a d’altres de la CUP, per posar dos casos extrems. Ales­ho­res, en funció de qui­nes deci­si­ons pre­nem, de vega­des se’ns enfa­den per les dues ban­des, però això no ens ha impe­dit fer pas­sos i tenir una impli­cació en alguns aspec­tes polítics. De la mateixa manera que el 1931 ens vam posar al cos­tat de la República i vam par­ti­ci­par en la redacció de l’Esta­tut o en el dis­seny de la política sanitària, ara també ens hem posi­ci­o­nat a favor del dret a deci­dir, i quan el con­se­ller Toni Comín es va haver d’exi­liar, per exem­ple, vam anar a Brus­sel·les a posar-nos al seu ser­vei i a entre­vis­tar-lo. Això va pro­vo­car que hi hagués unes noranta bai­xes d’afi­li­a­ci­ons, per ser exac­tes. Hi ha enti­tats com el Col·legi de Met­ges que han optat per no posi­ci­o­nar-se, però nosal­tres vam creure que no ens en podíem man­te­nir al marge, que hem d’inten­tar ser trans­ver­sals però que al mateix temps hem d’estar al cos­tat de les ins­ti­tu­ci­ons que lliu­re­ment i democràtica­ment ha esco­llit el poble. Per això, per exem­ple, des de bon començament vam par­ti­ci­par en el Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir.

El tema de la coo­pe­ra­tiva de com­pra no el tenim, però sí que ofe­rim asse­gu­ran­ces als nos­tres met­ges i met­ges­ses, sobre­tot per a casos de malal­tia o si hi ha alguna lesió. Sem­pre inten­tem que els afi­li­ats tin­guin unes bones cober­tu­res. A part de fer de sin­di­ca­lis­tes i de pro­tes­tar quan ho con­si­de­rem neces­sari, també tenim un ves­sant for­ma­tiu. A la seu es fan cur­sos tant de l’àmbit sin­di­cal com de for­mació estric­ta­ment mèdica i, lògica­ment, estan oberts als afi­li­ats, però també a les per­so­nes que no ho són. A banda d’aquests ser­veis, tenim dues potes més. Una d’aques­tes potes és l’asses­so­ria jurídica gratuïta, un ser­vei molt valo­rat entre els afi­li­ats, i l’altra és la de comu­ni­cació. Tenim un ser­vei de comu­ni­cació potent i tre­ba­llem molt el paper d’inter­lo­cu­tor en l’àmbit sani­tari, tant en l’intern –amb el nos­tre but­lletí i les notícies que tras­lla­dem als afi­li­ats– com també des d’un punt de vista extern, adreçat als mit­jans de comu­ni­cació com a refe­rent de l’àmbit sani­tari.

Sí, efec­ti­va­ment. En aquest cas, no ens recla­men tant des del punt de vista de l’epi­demiòleg, sinó per conèixer en qui­nes con­di­ci­ons es duu a terme la lluita con­tra el virus, per saber si dis­po­sem del mate­rial ade­quat, com ho afronta el per­so­nal sani­tari, què pas­sarà si fan con­fi­nar els met­ges... La mateixa admi­nis­tració també ens té com a refe­rents, ja sigui de manera pun­tual o més esta­ble.

Tenim repre­sen­tació en bona part de les tau­les de nego­ci­ació, lle­vat de la taula gene­ral de la funció pública, bàsica­ment perquè els lloc que hi obtens van en funció de la repre­sen­tació en l’àmbit glo­bal. Nosal­tres no ens podem pre­sen­tar a tot arreu. Ens pre­sen­tem a les empre­ses sanitàries, però no a la metal·lúrgica, per exem­ple. En tot cas, a banda d’aquest espai, estem pre­sents en totes les tau­les de nego­ci­ació i, a més, hi som de manera nota­ble. A la part que és cent per cent pública vam ser, fins al març de l’any pas­sat, el sin­di­cat majo­ri­tari, tot i que el per­so­nal mèdic, que és el que aple­guem nosal­tres, no és el majo­ri­tari als cen­tres sani­ta­ris, sinó que repre­senta un 25%, apro­xi­ma­da­ment. Es tracta d’un fet molt relle­vant que es té molt en compte des de l’Ins­ti­tut Català de la Salut. En les dar­re­res elec­ci­ons, el març del 2019, vam que­dar segons. CCOO és el pri­mer, amb 71 dele­gats, i nosal­tres som els segons, amb 69, només dos per sota. I això tenint en compte que CCOO pot repre­sen­tar tot­hom i nosal­tres, en canvi, només repre­sen­tem els met­ges i met­ges­ses. I en l’atenció primària, som la pri­mera força sin­di­cal des de fa dotze anys.

De moment, l’acte cen­tral l’hem ajor­nat fins al 16 d’octu­bre. Un altre acte que tenim pen­dent és la col·locació d’una placa com­me­mo­ra­tiva al car­rer del Pi. A part d’això, tenim dues coses més. D’una banda, la pre­sen­tació del lli­bre com­me­mo­ra­tiu que ha fet Josep Lluís Martín Ber­bois, que ja havia fet un estudi i coneix molt bé la història del Sin­di­cat. I d’una altra, també s’havia dema­nat, per part dels qua­tre col·legis, la mateixa Mutual Mèdica, alguns excon­se­llers i altres enti­tats del sec­tor, que ens con­ce­dis­sin la Creu de Sant Jordi amb motiu del cen­te­nari, però això no ha estat pos­si­ble. L’any que ve hi tor­na­rem i espe­rem que lla­vors sí que sigui pos­si­ble.