La memòria de la pandèmia

“No tinc prou paraules per expressar les emocions que estem vivint, la por, el dolor, l’ansietat, l’esperança, l’empatia, l’angoixa, la solidaritat... L’única cosa clara és la incertesa de la humanitat davant d’aquesta pandèmia, d’una banda, i la certesa que ens podem donar suport mútuament, de l’altra. Ho devem a les persones que han marxat soles, a les que han perdut un ésser estimat, a les que ho estan donant tot a la seva feina per pal·liar el dolor i la mort.” Aquests pensaments d’una veïna de Barcelona quedaran recollits per sempre en un espai virtual que la ciutat ha obert perquè tothom que ho vulgui pugui expressar com se sent. “Barcelona recorda” és una més de les diferents iniciatives que han anat sortint durant el confinament per recollir històries individuals, tant de dol com de solidaritat. Quan una comunitat pateix un cop dur –un atemptat, una catàstrofe, un accident...– sempre es produeixen mostres espontànies de dol, s’acumulen espelmes i flors, es fan minuts de silenci i actes de record. Amb el confinament pel coronavirus això no ha estat possible, de manera que deixar constància del trauma a través de les xarxes socials s’ha convertit en una sortida alternativa.

També hi ha projectes que van més enllà, com el web www.kiokufy.com, que pretén recollir reflexions valuoses sobre tot allò que ens està ensenyant el coronavirus, crear una càpsula del temps, enterrar-la i tornar-la a obrir d’aquí a dos anys, per comprovar què hem après de l’experiència. Els impulsors són dos creatius catalans, Dani Roig i Pau Quijano, que insisteixen que davant el moment històric que estem vivint, amb el món sencer frenant el seu ritme frenètic, hi ha prou espai de reflexió “per permetre que en cada un de nosaltres sorgeixin idees que desafien tot el que donàvem per segur”.

“Tothom hi pot participar aportant les seves reflexions i aprenentatges a través del nostre web o compartint-les a les xarxes socials amb l’etiqueta #enseñanzasextraordinarias. Cada dia revisem les aportacions que rebem, seleccionem les que més ens agraden i les compartim a través dels nostres comptes d’Instagram i Twitter”, explica Roig. “De les més interessants –afegeix– en triarem deu de persones anònimes i les entrevistarem per videoconferència per incloure el seu testimoni en un documental.” La iniciativa, a més, també comptarà amb aportacions de personatges públics, del món de la cultura i del món científic. Els missatges, juntament amb deu objectes que hagin escollit els participants anònims, es dipositaran en una caixa que quedarà enterrada físicament, com a mínim durant més d’un any. Quan hagi passat la pandèmia es tornarà a obrir i es tornarà a entrevistar les mateixes persones, per afegir novament el seu testimoni al documental. Segons explica Pau Quijano, aquesta iniciativa respon a una inèrcia que ja existia a les xarxes durant el confinament. “La gent s’ha plantejat moltes coses, ha vist les injustícies i les desigualtats flagrants, com es comportaven els nostres dirigents... I ho deixaven plasmat a les xarxes. Nosaltres simplement hem volgut ordenar tota aquesta informació, fer que no desaparegui”, afegeix.

Hi ha altres iniciatives de memòria col·lectiva que es van estenen pel territori. A Molins de Rei, per exemple, han demanat a tots els nens i nenes del municipi que enviïn dibuixos o textos a l’Ajuntament per fer també una càpsula del temps amb els seus records. L’objectiu és obrir-la en una festa quan hagi passat tot. A Montornès del Vallès, la memòria popular de la crisi es preservarà a l’Arxiu Municipal, que vol recollir expressions ciutadanes creades durant aquestes setmanes en format digital: dibuixos, relats escrits, àudios, vídeos i fotografies. Igualment interessant és la proposta que es fa a Olesa de Montserrat, amb una iniciativa semblant però que en aquest cas inclourà tota l’expressió artística i testimonial que s’hagi pogut produir, com ara pancartes, dibuixos, creació literària, cançons, vídeos del veïnat, joguines o objectes autofabricats a casa. Tot plegat es recollirà quan s’acabi el confinament i serà valorat per l’Arxiu Històric Municipal.

Les aportacions personals també serviran per dur a terme el projecte artístic Mirades des del confinament, que impulsa Òmnium Cultural juntament amb el Festival Cruïlla i l’artista Joan Fontcuberta. Durant una setmana (de l’11 al 19 de maig) s’estan recollint les fotografies que envia la ciutadania per fer un gran fotomosaic que es pugui exposar en el proper festival. La idea és fer un homenatge final, a través de les fotos de la quotidianitat, a les respostes solidàries que s’han donat en aquesta crisi sanitària i social sense precedents.