La memòria de la pandèmia

“No tinc prou parau­les per expres­sar les emo­ci­ons que estem vivint, la por, el dolor, l’ansi­e­tat, l’espe­rança, l’empa­tia, l’angoixa, la soli­da­ri­tat... L’única cosa clara és la incer­tesa de la huma­ni­tat davant d’aquesta pandèmia, d’una banda, i la cer­tesa que ens podem donar suport mútua­ment, de l’altra. Ho devem a les per­so­nes que han mar­xat soles, a les que han per­dut un ésser esti­mat, a les que ho estan donant tot a la seva feina per pal·liar el dolor i la mort.” Aquests pen­sa­ments d’una veïna de Bar­ce­lona que­da­ran reco­llits per sem­pre en un espai vir­tual que la ciu­tat ha obert perquè tot­hom que ho vul­gui pugui expres­sar com se sent. “Bar­ce­lona recorda” és una més de les dife­rents ini­ci­a­ti­ves que han anat sor­tint durant el con­fi­na­ment per reco­llir històries indi­vi­du­als, tant de dol com de soli­da­ri­tat. Quan una comu­ni­tat pateix un cop dur –un atemp­tat, una catàstrofe, un acci­dent...– sem­pre es pro­du­ei­xen mos­tres espontànies de dol, s’acu­mu­len espel­mes i flors, es fan minuts de silenci i actes de record. Amb el con­fi­na­ment pel coro­na­vi­rus això no ha estat pos­si­ble, de manera que dei­xar constància del trauma a través de les xar­xes soci­als s’ha con­ver­tit en una sor­tida alter­na­tiva.

També hi ha pro­jec­tes que van més enllà, com el web www.​kiokufy.​com, que pretén reco­llir refle­xi­ons valu­o­ses sobre tot allò que ens està ense­nyant el coro­na­vi­rus, crear una càpsula del temps, enter­rar-la i tor­nar-la a obrir d’aquí a dos anys, per com­pro­var què hem après de l’experiència. Els impul­sors són dos cre­a­tius cata­lans, Dani Roig i Pau Qui­jano, que insis­tei­xen que davant el moment històric que estem vivint, amb el món sen­cer fre­nant el seu ritme frenètic, hi ha prou espai de reflexió “per per­me­tre que en cada un de nosal­tres sor­gei­xin idees que des­a­fien tot el que donàvem per segur”.

“Tot­hom hi pot par­ti­ci­par apor­tant les seves refle­xi­ons i apre­nen­tat­ges a través del nos­tre web o com­par­tint-les a les xar­xes soci­als amb l’eti­queta #enseñanza­sex­tra­or­di­na­rias. Cada dia revi­sem les apor­ta­ci­ons que rebem, selec­ci­o­nem les que més ens agra­den i les com­par­tim a través dels nos­tres comp­tes d’Ins­ta­gram i Twit­ter”, explica Roig. “De les més interes­sants –afe­geix– en tri­a­rem deu de per­so­nes anònimes i les entre­vis­ta­rem per vide­o­con­ferència per incloure el seu tes­ti­moni en un docu­men­tal.” La ini­ci­a­tiva, a més, també comp­tarà amb apor­ta­ci­ons de per­so­nat­ges públics, del món de la cul­tura i del món científic. Els mis­sat­ges, jun­ta­ment amb deu objec­tes que hagin esco­llit els par­ti­ci­pants anònims, es dipo­si­ta­ran en una caixa que que­darà enter­rada física­ment, com a mínim durant més d’un any. Quan hagi pas­sat la pandèmia es tor­narà a obrir i es tor­narà a entre­vis­tar les matei­xes per­so­nes, per afe­gir nova­ment el seu tes­ti­moni al docu­men­tal. Segons explica Pau Qui­jano, aquesta ini­ci­a­tiva res­pon a una inèrcia que ja exis­tia a les xar­xes durant el con­fi­na­ment. “La gent s’ha plan­te­jat mol­tes coses, ha vist les injustícies i les desi­gual­tats fla­grants, com es com­por­ta­ven els nos­tres diri­gents... I ho dei­xa­ven plas­mat a les xar­xes. Nosal­tres sim­ple­ment hem vol­gut orde­nar tota aquesta infor­mació, fer que no des­a­pa­re­gui”, afe­geix.

Hi ha altres ini­ci­a­ti­ves de memòria col·lec­tiva que es van este­nen pel ter­ri­tori. A Molins de Rei, per exem­ple, han dema­nat a tots els nens i nenes del muni­cipi que enviïn dibui­xos o tex­tos a l’Ajun­ta­ment per fer també una càpsula del temps amb els seus records. L’objec­tiu és obrir-la en una festa quan hagi pas­sat tot. A Mon­tornès del Vallès, la memòria popu­lar de la crisi es pre­ser­varà a l’Arxiu Muni­ci­pal, que vol reco­llir expres­si­ons ciu­ta­da­nes cre­a­des durant aques­tes set­ma­nes en for­mat digi­tal: dibui­xos, relats escrits, àudios, vídeos i foto­gra­fies. Igual­ment interes­sant és la pro­posta que es fa a Olesa de Mont­ser­rat, amb una ini­ci­a­tiva sem­blant però que en aquest cas inclourà tota l’expressió artística i tes­ti­mo­nial que s’hagi pogut pro­duir, com ara pan­car­tes, dibui­xos, cre­ació literària, cançons, vídeos del veïnat, jogui­nes o objec­tes auto­fa­bri­cats a casa. Tot ple­gat es reco­llirà quan s’acabi el con­fi­na­ment i serà valo­rat per l’Arxiu Històric Muni­ci­pal.

Les apor­ta­ci­ons per­so­nals també ser­vi­ran per dur a terme el pro­jecte artístic Mira­des des del con­fi­na­ment, que impulsa Òmnium Cul­tu­ral jun­ta­ment amb el Fes­ti­val Cruïlla i l’artista Joan Font­cu­berta. Durant una set­mana (de l’11 al 19 de maig) s’estan reco­llint les foto­gra­fies que envia la ciu­ta­da­nia per fer un gran foto­mo­saic que es pugui expo­sar en el pro­per fes­ti­val. La idea és fer un home­natge final, a través de les fotos de la quo­ti­di­a­ni­tat, a les res­pos­tes solidàries que s’han donat en aquesta crisi sanitària i social sense pre­ce­dents.