De la Revolució del 1868 a la proclamació de la Segona República

LLANÇAMENT DE BORBONS Feia pocs anys que s’havia estrenat la balconada, i el 2 d’octubre del 1868, després de la caiguda d’Isabel II, els barcelonins es van esplaiar a gust llançant des del balcó retrats i símbols borbònics i cremant-los al centre de la plaça.
LA VISITA DEL BORBÓ Alfons XIII va visitar Barcelona en diverses ocasions, i el 22 d’octubre del 1908 va tenir la gentilesa de saludar els súbdits des del balcó de la Diputació.
LA PRIMERA CAMPANYA PER L’AUTONOMIA El 16 de novembre del 1918, amb una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom i una intensa pluja, es va escenificar el suport a l’autonomia. Des del balcó del Palau de la Diputació, va parlar el president, Josep Puig i Cadafalch, que va demanar “paciència, perquè l’autonomia s’ha d’obtenir amb ordre”.
L’IMPULS DE LA MANCOMUNITAT El 24 d’octubre del 1913, després de la constitució d’una assemblea de parlamentaris, des del balcó del Palau de la Diputació es van llegir els acords en què es reclamava una Mancomunitat.
EL GEST DE MACIÀ El 14 d’abril del 1931, es va viure la proclamació de la República. En aquell episodi, els balcons de l’Ajuntament i de la Diputació es van repartir el protagonisme. Des d’aquest darrer, Francesc Macià, “en nom del poble de Catalunya [...]” va proclamar: “L’Estat català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques.” El somni de l’Avi, però, es va diluir alguns dies després.
L’ESTAT EFÍMER El 6 d’octubre del 1934, Lluís Companys va intentar reproduir la declaració del 14 d’abril del 1931; en aquest cas com a president de la Generalitat i des de l’altre costat de la plaça Sant Jaume. Poc després de les 8 del vespre, va sortir al balcó i va proclamar “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”. La plaça es va anar buidant lentament. Un mal presagi.
EL RETORN TRIOMFAL L’1 de març del 1936, després de mesos de presidi, Lluís Companys va retornar triomfalment a Catalunya. Els actes de celebració van culminar a la plaça de Sant Jaume. El president de la Generalitat va proclamar: “Recollim les lliçons de l’experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer.” També va parlar el cap dels Mossos, Enric Pérez Farràs, que va afirmar: “Quan hom troba al darrere l’entusiasme del seu poble, no donaria només una vida, sinó un milió”.

Des del 1868 fins el 1936, el balcó del Palau de la Diputació i, més endavant el de la Generalitat, es va convertir en l’escenari d’alguns esdeveniments rellevants, com ara la proclamació de la República i la celebració de l’aniversari de la Revolució Russa

ENTRE DOS BALCONS

La convivència, a pocs metres de distància, de dos edificis oficials, l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Diputació o de la Generalitat, han fet que els dos escenaris compartissin protagonisme. En les revoltes antimonàrquiques, els símbols borbònics eren llançats des d’un balcó o l’altre. I en les proclames republicanes hi ha hagut repartiment de papers. El cas més paradigmàtic es va viure el 14 d’abril del 1931, amb Companys proclamant la “República” a seques des de l’Ajuntament i Macià “l’Estat Català” des de la Diputació.