L’hora del planeta
Trenta edicions avalen l’Agenda Llatinoamericana Mundial com una eina pedagògica incansable en la recerca d’un món més just. Enmig de la crisi del coronavirus, l’edició del 2021 ens planteja novament el repte de fer front al canvi climàtic
El tema de l’ecologia no és nou per a l’Agenda Llatinoamericana Mundia l, que ja el va tractar el 2017 i que sempre l’ha tingut present en les tres dècades que han passat des que el 1992 el projecte es va posar en marxa a través del bisbe Pere Casaldàliga i del claretià José María Vigil, com a resposta a les celebracions del V Centenari. La mort recent de Casaldàliga no ha impedit que aquesta iniciativa continuï endavant gràcies a la xarxa que s’ha creat a escala mundial per donar veu a aquells que no en tenen. Una iniciativa que és molt més que la publicació física d’una agenda amb articles que conviden a reflexionar i actuar, ja que al seu voltant gira tota una campanya de sensibilització i conscienciació sobre temes clau que afecten el conjunt de la humanitat.
L’edició del 2021 planteja la necessitat urgent de reaccionar davant l’emergència climàtica abans que no sigui massa tard, a través d’una cinquantena d’articles d’intel·lectuals, científics, investigadors i activistes. Entre moltes altres, l’Agenda recull les reflexions de la filòsofa i activista índia Vandana Shiva, que es mostra contundent sobre el dilema que se’ns planteja en aquests moments: “La salut del planeta i la nostra salut són inseparables. Podem vincular-nos amb el món a través de la propagació de malalties, envaint les llars d’altres espècies, o manipulant plantes i animals per obtenir guanys comercials, o propagant monocultius. O podem estar connectats per la salut i el benestar col·lectiu, mitjançant la protecció dels ecosistemes i la biodiversitat.”
pressió ciutadana
També s’hi inclouen les col·laboracions dels teòlegs Leonardo Boff, Frei Betto i Juan José Tamayo, aquest darrer amb un interessant article sobre la connexió entre l’extrema dreta i grups religiosos fonamentalistes, amb el resultat del que ell anomena “cristoneofeixisme”, una amenaça greu per la seva capacitat de generar odi posant la Bíblia com a excusa. Des de Catalunya també s’han fet aportacions destacades, amb firmes com ara de Martí Boada, Arcadi Oliveras, Teresa Forcades i Josep Maria Terricabras. I encara una col·laboració impactant, la de Dolors Bassa, que des de la cel·la 25 de la presó de Puig de les Basses escriu amb relació al canvi d’hàbits d’un sistema capitalista neoliberal: “Potser el millor camí és la tornada als petits espais econòmics, al repartiment del treball com a sortida al món laboral, a salaris dignes, a una ètica de comunitat local i les seves solidaritats, i a un poder productiu per davant d’un d’especulatiu, a un poder polític que sigui proper, el qual pugui sentir l’alè i la pressió de la ciutadania al clatell en cada moment.”
En definitiva, aquesta nova edició de l’Agenda ens recorda que estem arribant al punt de no retorn i que no en fem prou amb el capitalisme verd, sinó que cal un veritable decreixement per poder-nos salvar amb el planeta. I, precisament, per celebrar els 30 anys de la campanya de l’Agenda a Catalunya, s’ha previst la reedició del llibre Com salvar-nos amb el planeta, de Joan Surroca.
L’agenda
Retorn o no retorn. És tard, però és la nostra hora és el lema de l’Agenda Llatinoamericana Mundial del 2021. Aquesta publicació s’edita en 26 països i en diversos idiomes. A Catalunya, l’edició dels 2.300 exemplars en català que es posen a la venda va a càrrec de la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana (972 219 916) i les presentacions que es fan arreu del territori permeten anar creant una xarxa solidària. Si el coronavirus ho permet, el primer acte es farà el 6 de novembre al Centre Cívic Sant Narcís amb l’activista Gabriela Serra.
PEDAGOGIA QUE PROVOQUI UN CANVI
L’educadora gironina Mercè Roca forma part de la xarxa de persones que col·laboren en la campanya per difondre l’Agenda Llatinoamericana. “La funció pedagògica de l’Agenda pot resumir-se en el fet d’obrir perspectives per a una nova consciència”, assegura. Explica que aquesta eina permet “analitzar i sensibilitzar en temes actuals i de futur, perquè es doni un canvi cap a un món més just i solidari, ara i per a les generacions futures”. Així, els temes que es proposen cada any s’aprofundeixen amb les opinions de molts articulistes, per donar lloc a un canvi de mentalitat i d’acció. “Aquesta funció pedagògica és molt important perquè de l’anàlisi en surt l’evidència i les propostes per a l’acció, i aquesta afavoreix el canvi. Les propostes no són només una anàlisi periodística, són el dibuix de com pot ser un món més just i ple de bondat i solidaritat humana”, afirma, convençuda que el món actual necessita més que mai canvis per salvar el planeta. “No podem ignorar els reptes que la natura ens presenta. Hem trencat molts límits amb la cobdícia, la insatisfacció i la manca de consciència cap a allò que ens fa realment feliços, l’espiritualitat. Com es diu en diversos articles de l’Agenda, és la dimensió absolutament necessària per a aquest canvi. Una ment calmada i la compassió amorosa al cor és el que ens dona realment felicitat.” Roca insisteix que aquesta espiritualitat “ha de trobar-se buscant l’harmonia en un mateix, en l’entorn –altres persones, animals i plantes– i en l’universal del qual formem part. S’ha de produir un canvi de mentalitat i d’actituds cap a la naturalesa, no n’hi ha prou amb frenar el consum o millorar-lo”.
En aquest sentit, considera cabdal el paper de l’educació i dels mitjans de comunicació. “En primer lloc, escoles, instituts i universitats han de tenir mestres excel·lents amb una formació d’alt nivell, valors ètics i mètodes pedagògics que afavoreixin la millor formació dels alumnes per ajudar al canvi necessari. I també és molt important la implicació dels mitjans de comunicació, creant opinió i sensibilitzant, formant en valors i actituds que ens ajudin a afrontar els reptes que en el futur se’ns presentaran com a societat”, conclou.
EL REPTE DE CONTINUAR LA LLUITA DE PERE CASALDÀLIGA
Jordi Pujadas és el coordinador de l’edició catalana de l’Agenda Llatinoamericana, que des de l’any passat, quan Casaldàliga i Vigil van fer un pas al costat, assumeix una organització més descentralitzada i horitzontal. Així, l’Agenda arriba a la 30a edició després d’haver creat una xarxa internacional d’edicions locals i en aquests moments la responsabilitat de coordinació general recau en la comissió del Salvador. “Els que hem donat suport a Pere Casaldàliga en vida tenim el repte de continuar la lluita per les seves causes ara que ens ha deixat. No en va ell, que havia sofert amenaces i atemptats, deia que les seves causes valien més que la seva vida”, recorda Pujadas. “Hem de ser solidaris –hi afegeix– i cal seguir reivindicant justícia vers qui pateix desigualtats i pobresa, vers les nacions indígenes i el poble negre, per eliminar les desigualtats de gènere, en defensa del medi ambient, en favor d’un diàleg interreligiós i intercultural, per una nova espiritualitat. Més que mai, hem de treballar amb esperança per fer possible un altre món, és necessari i urgent humanitzar la humanitat.”
Pel que fa al tema de l’edició del 2021, el coordinador creu que encara som a temps de salvar el planeta. “Interpretant les paraules de Casaldàliga, hem de dir que sí, que ara és la nostra hora. Per a algunes coses és una mica tard, però encara hi som a temps si ens posem ara a treballar amb insistència”, afirma. Segons Pujadas, la metodologia de l’agenda –veure, jutjar, actuar– pot ajudar molt a despertar i mobilitzar les ments que no són conscients de la causa dels problemes que ens han portat a una crisi ambiental, econòmica i social d’àmbit global: “El sistema econòmic neoliberal, que actua de manera «ecocida, suïcida i genocida», en paraules del mateix Casaldàliga”.