“Ha aflorat la falta d’inversió acadèmica”

El curs passat, amb la irrupció del coronavirus, es va convertir en l’examen més difícil d’organitzar per a Jordi Antiga, que fa sis anys que dirigeix l’Institut La Garrotxa d’Olot: “Primer, el teletreball. Som més de 1.200 alumnes i 117 professors, a banda del personal de suport. En total unes 1.400 persones que conviuen en tres àmbits educatius amb funcionaments i dinàmiques diferents: ESO, batxillerat i CCFF. No va ser fàcil poder arribar a tothom i sistematitzar el model de treball i de gestió telemàtica. Sort que no partíem de zero, ja teníem des de fa anys la plataforma educativa Moodle i el sistema de gestió i-educa en ús, a part d’una bona infraestructura de comunicacions. De cara a aquest curs, vam haver de gestionar l’entrada esglaonada i per accessos diferents dels cinquanta-sis grups que tenim, diferenciant recorreguts i espais per a cada nivell educatiu, accions de tutoria, distribució i ús d’hidrogel... Ara, el que és complex és gestionar els continus confinaments de grups, que fan que haguem d’anar alternant el model presencial amb el semipresencial i a distància. I també és complicat organitzar els canvis normatius que genera la situació.” Precisament, li agradaria tenir ordres més clares del govern: “Entenc que la situació és complexa i l’organització, també, però seria bo més claredat i poder fer les coses fàcils. Tenim un sistema cada vegada més carregós, tot el dia estem fent gestions i paperassa.” Quant a recursos “mai són suficients, però són finits i s’han de prioritzar”: “La situació va ser imprevisible i cal sumar-hi una falta d’inversió en el sistema educatiu de fa molts anys que ara està aflorant, però que és fruit de molts anys d’infrafinançar el sistema educatiu. Cal inversió i consens. No és factible resoldre en sis mesos el que no s’ha resolt en una dècada. Ara hi ha alguns projectes que revertiran part d’aquestes mancances, com l’acceleració del pla d’educació digital i la minsa dotació de professorat per la situació de covid, però cal preveure’n la continuïtat i la sostenibilitat, i ara mateix no són suficients per a la nova normalitat. En els propers anys, caldria actualitzar els equipaments i els espais i facilitar als docents un pla de formació més factible que l’actual, i això comporta temps i diners. Una altra cosa imprescindible, i que darrerament crec que ens està faltant, és poder treballar en projectes clars a mitjà i llarg termini.”

En aquests moments, l’Institut imparteix un 50% de les classes telemàticament, un sistema que ha rebut bona resposta per part dels pares i dels alumnes i que està sent efectiu “gràcies a l’esforç i a la implicació de la majoria de professors i alumnes”. Sobre l’efectivitat, explica: “Res és igual que quan es pot mantenir contacte directe, però cada vegada n’aprenem més i aprofitem millor els recursos digitals. Cal tenir en compte, també, el tipus de matèria. No és el mateix fer una classe en línia de filosofia de batxillerat que una de mecànica a cicles.” Un dels obstacles, però, ha estat la falta d’ordinadors: “Tenim un nombre important d’alumnes sense ordinador i connectivitat. El curs passat, es va solucionar deixant-los ordinadors de l’institut, i l’Ajuntament va facilitar les connectivitats que no va poder resoldre Educació. Ara la situació és diferent, quan tenim grups confinats és difícil poder tenir ordinadors per a tothom, perquè els necessitem a les aules per a la resta d’alumnes. Ara mateix ja han arribat els equips de connectivitat MIFI per als alumnes que en requerien i estem en espera d’ordinadors. Seria important, almenys, que n’arribessin per als alumnes que no en tenen.” Una altra mancança que han detectat és la pèrdua del vessant de socialització que aporta l’institut: “No només a l’escola estem patint aquesta pèrdua, és en general. No obstant això, intentem almenys dins dels grups bombolla fer activitats que l’afavoreixin. Estic molt sorprès, però, de la bona resposta i de la conscienciació de la majoria dels alumnes, almenys en l’àmbit escolar.” Reconeix, també, que l’any passat es va perdre temari, però creu que aquest curs en general no passarà, i remarca que “la situació actual ha provocat un grau de maduració en molts alumnes que pot compensar, en part, la reducció de temps que han patit”. Altres aspectes que cal valorar dels que es poden haver extret de la pandèmia són: “El creixement personal en tots els nivells, la potenciació de les TIC, haver après a apreciar el que tenim i, sobretot, la feina que fan els docents.”