Quan la pobresa extrema mata

Sense polítiques d’acollida i amb una llei d’estrangeria que sembla anar en direcció contrària a la que haurien de circular els drets humans més fonamentals, molts migrants que arriben a casa nostra es veuen condemnats a malviure en espais insalubres. També a guanyar-se la vida amb les feines més precàries que es puguin imaginar, com la recollida de ferralla o la venda ambulant a través de la fórmula del top manta. És el cas de la majoria de persones subsaharianes que fins dimecres ocupaven la nau del barri del Gorg de Badalona, que va ser engolida per les flames i que ha deixat un dolorós rastre de tres morts i vint-i-cinc ferits, tres dels quals crítics.

A la nau del Gorg, convertida actualment en lloc d’aixopluc de més de cent persones –la xifra s’havia arribat a enfilar fins a les dues-centes–, hi vivien ara persones com l’Ibrahima. Devia ser dels primers a instal·lar-s’hi, ara fa onze anys, tot just arribat del Senegal. Allà era pescador. A Catalunya ha viscut de la ferralla, però des de fa uns mesos ha trobat feina com a vigilant d’obres. Representa el drama que viuen fins i tot els que sembla que se’n surten. Prefereix seguir endavant en aquestes pèssimes condicions, però podent enviar els diners a la seva família, filla inclosa. Ell almenys té l’alimentació coberta. Des dels serveis socials asseguren que el cas de l’Ibrahima no és aïllat, tot i que la gran majoria d’immigrants no tenen la sort de ser contractats.

Al Gorg hi convivien pescadors, soldadors, cuiners... Ho eren al seu país d’origen. Ara només compartien una situació de pobresa extrema. En Mansour també és del Senegal. “És clar que no volem venir a Europa, volem seguir a l’Àfrica, però els tractats amb la Unió Europea ens han robat el peix i ja no podem treballar. O canviem el món o no hi ha solució. Avui veniu tots a interessar-vos, però en pocs dies ningú es recordarà de nosaltres”, lamenta. De fons, mentre en Mansour atén els mitjans, es van sentint expressions de ràbia: “Ningú vol deixar el seu país per venir a viure com rates” o: “Alguns ens acusen de traficar amb drogues: mireu com vivim i què us expliquin en què ens gastem els diners de les drogues.” La majoria de persones que vivien al Gorg tenen entre 25 i 35 anys i hi havia una àmplia majoria d’homes. Alguns veïns es queixen de baralles i de problemes de delinqüència. Alguns ocupants admeten que se’ls colava gent conflictiva, una minoria.

L’Ajuntament de Badalona havia atès fins dijous al migdia 60 persones, 27 de les quals van reclamar un sostre i van ser traslladats a Barcelona. Només s’hi estaran uns dies. A Badalona, abans de l’incendi, ja constaven 178 famílies esperant un pis social.