“A l’Amèrica Llatina ho viuen pitjor”

L’acti­vista gironí Jordi Pla­nas va viure l’esclat de la pandèmia al Sal­va­dor, en una de les eta­pes del viatge de la Cam­pa­nya d’anada i tor­nada de l’Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana Mun­dial. Aquesta cam­pa­nya per­met, gràcies a les apor­ta­ci­ons d’ins­ti­tu­ci­ons i par­ti­cu­lars d’aquí, faci­li­tar que l’agenda –una eina pedagògica de trans­for­mació social– pugui arri­bar a les comu­ni­tats més pobres de d’Amèrica Lla­tina, que en defi­ni­tiva és el con­ti­nent on va néixer. “Vaig pas­sar deu dies amb una família que em va aten­dre molt bé, però veure els efec­tes de la pandèmia allà va ser ter­ri­ble. El govern va orde­nar el toc de queda, però hi ha molta gent que viu de para­des al car­rer o de petits nego­cis que han de tre­ba­llar si volen men­jar. O s’arris­quen amb el virus, o es moren de gana. Aquesta pandèmia encara està accen­tu­ant més la pobresa i les desi­gual­tats”, lamenta. Al Sal­va­dor va conèixer la mort de diver­sos acti­vis­tes per culpa del coro­na­vi­rus. Ell, afor­tu­na­da­ment, va tor­nar sa i estalvi amb un grup de 400 repa­tri­ats, en un tras­lla­dat orga­nit­zat per l’ambai­xada espa­nyola el 27 de març. “A la tor­nada, ningú ens va donar cap ins­trucció. Per pre­caució, em vaig aïllar en una habi­tació durant dues set­ma­nes, perquè la meva sogra viu amb nosal­tres i té 96 anys. Per sort, estem tots bé.”