“Doctor, quan em toca?”
La vacunació avançarà i el paper dels professionals de la primària serà decisiu. Fa temps que reben les inquietuds ciutadanes: “Vostès també es vacunaran?”
VACUNATS
“Els professionals, per ètica, solidaritat, coherència i responsabilitat, hem de donar exemple”Potser quan aquestes línies estiguin en mans dels lectors, des del Ministeri de Sanitat i des del Departament de Salut ens estaran bombardejant amb una campanya de comunicació que dissoldrà els dubtes com un terròs de sucre en el cafè. En els temps que ens ha tocat viure, cal certa claredat mental, suspendre el judici. Potser una mica d’abstinència de les xarxes, perquè la voràgine que tenim al cap acabi fent pòsit. I discernir. Des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, el seu president, Antoni Sisó, explica: “Cal informació exhaustiva, hi estic d’acord. Com més extensa millor. Però és més important la qualitat, és a dir explicar bé, que la quantitat, és a dir explicar molt.” Les sensacions són positives, però. “Afortunadament, la pregunta més freqüent que estem rebent és «A mi, quan em tocarà?» I és una excel·lent notícia! La segona pregunta més freqüent és: «Vostè també se la posarà?» És legítim, fer aquesta pregunta. Justament nosaltres, els professionals, per ètica, solidaritat, coherència i responsabilitat hem de ser els primers a donar exemple. Tot i la velocitat amb què s’han fabricat les vacunes, i que impliquen dubtes legítims, els nivells de seguretat i eficàcia que presenten són importantíssims.”
La tempesta perfecta
El 4 de gener, alguns CAP van començar a rebre informació de caràcter operatiu. No hi ha dubte que l’atenció primària seguirà treballant en casos de covid i en tota la resta infinita de necessitats de la població. Com serà haver de vacunar, a més a més? “Un exemple pot ser entenedor. En la campanya anual de la vacuna de la grip s’aconsegueix vacunar un 50 % de la població diana en uns dos mesos i mig, aproximadament. L’atenció primària, des de sempre, és responsable de la gestió, administració, seguiment i control de qualsevol vacuna inclosa en el calendari de vacunacions, i hi tenim molta experiència.” És clar: “El rol de l’atenció primària és central i primordial, però caldran reforços en forma de recursos humans per als centres d’atenció primària.” Creuem els dits. Que hi hagi recursos. “Poden confluir dues borrasques que poden provocar una tempesta perfecta sobre tot el sistema de salut. La primera és la confluència d’un fort increment de nous casos que detectem a primària [on entre finals de desembre i principis de gener es va duplicar el tant per cent de positivitat] i l’exigència d’haver de vacunar massivament. La tensió organitzativa i dels professionals pot ser màxima.” I la segona borrasca? “Serà derivada de la primera: l’increment de casos greus impactarà sobre les hospitalitzacions, els llits i les UCI, que ja estan força plens. Pot ser dramàtic.”
I els malalts no covid?
A peu de carrer és fàcil que els ciutadans expressin inquietud. Per exemple, per si els seus centres d’atenció primària es col·lapsaran. En segons quines zones, rebre atenció per allò que no és covid és difícil. “Continuarà sent complicat. És un dels aspectes que més ens dol, als metges de família: als hospitals s’ajorna activitat per la covid, i és rellevant, i es percep socialment i mediàticament. En canvi, ha passat desapercebuda la rellevància d’ajornar la medicina preventiva que dia rere dia es fa als CAP. L’ajornament repercutirà en les complicacions, la supervivència i la qualitat de vida de moltes persones. Està absolutament demostrat que han empitjorat els indicadors de seguiment i control de malalties cròniques, per l’efecte desplaçament de la covid. També s’ha notat en el càncer: s’han fet moltes menys proves diagnòstiques, ja sigui perquè els ciutadans han consultat menys per por dels contagis, ja sigui perquè des dels hospitals s’han desplaçat i prioritzat procediments diagnòstics. En la mesura que disminueixin els nous contagis per covid, el sistema sanitari i els seus professionals podran recuperar l’activitat habitual, presencial o domiciliària.”
