Eleccions: 30 de maig

El rum-rum de les darreres hores es va confirmar divendres al migdia i, finalment, les eleccions del 14 de febrer del 2021 han passat a ser història un mes abans de la seva celebració. Tots els partits polítics, amb les dades epidemiològiques a la mà i els possibles escenaris de futur a la ment, van entendre que a mitjans de febrer no es donaran les millors condicions per garantir el dret de sufragi de tots els ciutadans. Encara que es complissin els pronòstics més optimistes, la pandèmia no estaria d’aquí a quatre setmanes sota un mínim control que pogués avalar una jornada bastant similar a la normalitat desitjada.

La conveniència d’ajornar els comicis ha estat un punt de convergència a mesura que s’acostava la data fixada per prendre una decisió. No es podia anar més enllà d’aquesta setmana, sobretot perquè els partits necessiten saber si congelen o no l’edició i l’enviament del material propi d’una cita com aquesta. L’element que finalment va generar més unanimitat de l’esperada, vistes les declaracions fetes pels partits els dies previs, és la tria de la nova data. Al final, es va imposar el dia preferit per les dues formacions del govern. A priori, el 30 de maig hi podria haver fins a un 30% de la població catalana vacunada contra la covid i la pressió a les UCI hauria d’estar ben lluny de l’actual. El PSC es va quedar sol defensant que la convocatòria havia de ser més propera a la data inicialment fixada, i finalment va donar el braç a tòrcer. El consell executiu va formalitzar divendres a la tarda el decret d’ajornament i va confirmar la nova data. En el moment de tancar aquesta revista, encara hi havia alguns serrells sense resoldre. Si cap partit impugnés qualsevol decisió presa, s’obriria un escenari incert, atès que no hi ha precedents. Els socialistes ja van alertar ahir que no permetran que s’admetin canvis en les candidatures. També es va discutir si els partits que no han aconseguit els avals per concórrer-hi disposen ara d’una nova oportunitat.