Campanya viral
Els partits polítics protagonitzen una campanya electoral insòlita. Es tracen noves vies per arribar a la gent, ara que s’ha confirmat que es votarà el 14-F
CAMPANYA TELEMÀTICA
Els partits hauran d’atreure un públic que comença a estar esgotat de connectar-se al món a través d’una pantallaMESES SEGURES
El govern farà tests d’antígens als membres de les meses i els proporcionarà un EPI per a l’última franja horària de votTOT EL COS PARLA
La mascareta amaga el somriure, i per això es recepta als polítics que tinguin més cura a l’hora d’usar les mans, de projectar la mirada o de caminarÉs un escenari tan cert com kafkià: la campanya electoral a Catalunya es va començar a escampar per tot arreu i fins a hores després de l’inici no es va confirmar que els comicis per triar un nou Parlament se celebraran, finalment, el diumenge 14 de febrer. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), autoproclamat àrbitre principal de la competició, ja ha dit l’última paraula i ha optat per no allargar la seva jornada de reflexió fins al 8 de febrer, data límit que s’ha fixat per prendre una decisió definitiva. Es descarta, per tant, assistir a un nou i rocambolesc gir de guió que inhabilitaria els esforços d’aquests dies i traslladaria de nou les eleccions a dates més llunyanes, tot i que a Catalunya mai es pot donar res per segur.
Els partits, de fet, van encetar la campanya com si el terratrèmol judicial no tingués la magnitud necessària per aturar els comicis. Diverses enquestes assenyalen que ERC i el PSC es disputen la victòria, però que JuntsXCat els trepitja els talons. L’independentisme aspira a repetir la majoria al Parlament i, aquest cop, a fer-ho amb un mínim del 50% dels vots. De moment, la campanya ha arrencat adaptada a la situació epidemiològica i amb una gran novetat de darrera hora: els presos i preses polítiques hi tindran un paper destacat.
En sintonia amb tot el que embolcalla aquests comicis, la campanya serà atípica i excepcional. Els partits hauran de reduir el contacte amb la gent a la mínima expressió i desviar molts esforços cap a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. I tenir la capacitat d’atreure als seus actes telemàtics un públic que precisament comença a estar esgotat de connectar-se al món a través d’un mòbil o d’una pantalla d’ordinador. Els actes presencials o mítings es mantenen, però la majoria de partits recomanen a la gent que no travessi la frontera del seu municipi i que assisteixi només a aquelles convocatòries que els queden a prop de casa.
Teresa Baró és consultora experta en habilitats de comunicació personal, i sobretot en llenguatge no verbal. Considera que en aquesta campanya els candidats “han de pensar encara amb més cura quina imatge volen donar i tenir clar que tot el cos transmet un missatge”. Sense actes presencials, o amb aquest format molt limitat per la pandèmia, “els partits hauran de cuidar molt la producció de les imatges, quines fotos i vídeos pengen a les xarxes, per exemple”. A més, en un moment en què la mascareta amaga una part de l’expressió facial, i per tant del somriure que mira d’imperar en el frec a frec amb la gent, Teresa Baró recepta tenir especial cura amb la indumentària i amb l’elecció del color i el missatge que pugui incloure la mascareta, alhora que recomana cercar fórmules per substituir el somriure, a través de la mirada, les mans, els braços... “També és aconsellable que l’equip de comunicació persegueixi aquell angle en les fotografies en què es vegin els candidats tan a prop dels ciutadans com sigui possible, sempre respectant les mesures sanitàries, per transmetre que el partit és proper a la gent”, diu aquesta experta en comunicació no verbal, que també creu necessari “difondre imatges prèviament gravades, en espais adequats, en què el polític aparegui sense mascareta i pugui explotar un posat més amable i somrient”. També en relació amb l’ús de la mascareta, Baró recorda que “tot el cos parla: en quina posició tenen el cap, com caminen, si arruguen o no el front...” Pel que fa al missatge, indica que el més encertat, sota el seu parer, “és oferir un discurs estructurat, breu i atractiu que aporti solucions i que estigui pensat en un to positiu”.
COMBATRE L’ABSTENCIÓ
Un dels elements que a hores d’ara més preocupa el govern i la resta de formacions és l’aparent dificultat per mobilitzar els seus votants. En els propers dies, es multiplicaran els esforços per transmetre a la ciutadania que anar a votar és un acte segur, tot i que aquesta no és la sensació que plana al cap de moltes persones i ara s’haurà de revertir una percepció que pot disparar l’abstenció. “Disposem de dos indicadors que assenyalen que es pot produir un augment de l’abstenció”, explica la politòloga Gemma Ubasart. “La darrera enquesta del CIS ens diu que quatre de cada deu electors no tenen decidit el vot i que només un 67% té clar que anirà a votar, una xifra que acostuma a sortir inflada. Per tant, són dos elements que ens indiquen que la ciutadania està poc mobilitzada”, sosté. Especular sobre què pot passar el 14-F, esdevé realment difícil perquè “no hi ha cap escenari comparable”. “Fins i tot quan es va votar al País Basc i a Galícia, la pandèmia no es trobava en ple pic ni els hospitals saturats. Això no obstant, Ubasart troba que es pot preveure que acudirà menys gent a votar que en ocasions anteriors: “Venim de dues cites, la del 2015 i la del 2017, en què el procés va motivar unes xifres rècord i inusuals de participació.” Tornant de nou a l’enquesta del CIS, la politòloga destaca que la intenció de no anar a votar afecta igual totes les franges d’edat, un fet que, si és cert, “fa molt difícil presagiar quins partits sortiran més perjudicats si baixa la participació”. “Si la gent gran és la que no vota, els socialistes poden ser dels més afectats”, diu.
CONSTITUCIÓ DE LES MESES
Abans no arribi el dia assenyalat, el govern té encara certes qüestions sobre la taula que li generen algun que altre maldecap. Un dels grans reptes és convèncer tothom que les eleccions són segures. També les persones que han estat designades, via sorteig, per formar part de les meses que s’habilitaran als 2.764 col·legis electorals. La primera dificultat és localitzar totes aquestes persones, atès que, segons sembla, el percentatge de ciutadans que al·leguen un motiu divers per quedar-ne exempts s’ha disparat –alguns consistoris registren aquests dies cues importants–. També el de persones que, se suposa, no són a casa per recollir la citació. El govern sempre podria optar per publicar la llista d’afortunats al BOE, amb la qual cosa tothom s’hauria de donar per assabentat. D’altra banda, l’executiu català ha anunciat que es duran a terme 60.000 tests d’antígens als titulars i primers suplents de les meses, uns dies abans de la jornada electoral. Seran voluntaris i es faran als CAP, mitjançant el sistema de cita prèvia. També se’ls facilitarà mascaretes de protecció FFP2 per garantir la màxima protecció tot el dia en comptes de les quirúrgiques previstes inicialment i se’ls lliurarà un equip de protecció individual (EPI) que, amb ajuda, s’hauran de col·locar i treure durant l’última franja de vot, la destinada a les persones en aïllament i als seus contactes –de les set a les vuit del vespre.
ELS PRESOS FARAN CAMPANYA
El Departament de Justícia de la Generalitat ha tornat a concedir el tercer grau a vuit dels nous líders independentistes que són a la presó pel referèndum de l’1-O. En el cas de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, el seu expedient encara no s’ha resolt i haurà d’esperar unes hores més, a banda que està aïllada per haver estat en contacte amb un positiu de coronavirus. El nou règim comporta que els vuit presos polítics s’hauran de presentar al centre penitenciari de dilluns a dijous només per pernoctar. Aquest règim de semillibertat permet a tots els presos participar en la campanya electoral, acollint-se al dret de manifestació i de participació política que té qualsevol ciutadà del país. La seva presència als actes que els partits organitzen aquests dies serà més que destacada, com ja s’ha pogut constatar durant les primeres hores de la campanya. El tercer grau arriba aquest cop quan gairebé tots han complert una quarta part de la condemna, un fet que fa tenir esperances que els jutges no el tombin.
