La recuperació postcovid

JuntsxCat té molt clar que la recuperació econòmica “és prioritària i necessària”. Per aconseguir-ho, desenvolupa una llista interminable de compromisos. El partit vol “liderar” polítiques de salut a favor d’una nova manera de gestionar la pandèmia que reforci la prevenció i permeti mantenir tant com sigui possible l’activitat econòmica per salvar llocs de treball. D’aquí es podria desprendre que aspira a a dirigir la Conselleria de Salut. També parla d’implementar un testatge massiu d’antígens, o de millorar sistema de rastreig, així com d’implementar un pla de xoc per reactivar l’activitat econòmica. Entre les mesures de caire social, sobresurt afegir cada any 1.500 pisos al parc d’habitatge protegit, aprofundir en el tempteig i retracte per adquirir més pisos als bancs i aconseguir el traspàs dels pisos de la Sareb. Una altra promesa electoral és garantir l’accés als subministraments bàsics de les llars vulnerables, o garantir el 2% del pressupost en cultura, una mesura que representaria un cop de mà a un dels sectors més castigats per la pandèmia. Pensant en els joves, al centre de la diana en qualsevol crisi econòmica, el partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs vol desenvolupar un model de pràctiques universitàries remunerades i establir una renda de suport a l’emancipació juvenil, a més de disposar d’habitatge públic social destinat a joves. El programa de Junts, el més extens de llarg si només es mira el nombre de pàgines (342), incorpora moderar la fiscalitat de pimes i autònoms, incrementar el salari mínim per sobre dels 1.200 euros mensuals i, entre d’altres, desenvolupar el pla territorial de turisme.

La via àmplia, en la qual caben “fins i tot aquells que no són molt independentistes”, de la qual ERC fa bandera és el fil conductor del programa d’Esquerra. Les greus conseqüències de la pandèmia són l’escenari des d’on el partit marca les estratègies que cal seguir i que se centren majoritàriament en la reconstrucció del país per assolir amb garanties d’èxit la creació d’una República Catalana a través de la independència. Justificant la presència a Madrid dels diputats republicans per fer possible l’exercici del dret a l’autodeterminació, l’eslògan “al costat de la gent” es repeteix com un mantra en la llarga llista de propostes i accions que volen desenvolupar. En el terreny econòmic, en què es nota el redactat del candidat Pere Aragonès, s’aposta per l’enfortiment de l’Agència Tributària de Catalunya perquè es faci càrrec de la recaptació de tots els impostos i per la creació d’una banca pública que permeti regular els mercats i gestionar els fons de reactivació econòmica. El programa també parla de la creació d’un fons d’inversió publicoprivat orientat a enfortir els lligams entre les dues parts i que permeti al govern català invertir en empreses que permetin el desenvolupament de projectes estratègics i de llarg recorregut. ERC repeteix la necessitat d’impulsar un model econòmic de servei a les persones i el complementa amb un segon model: “el de l’economia del valor, no del volum”. En aquest sentit s’entenen les línies estratègiques dels propers anys per preparar una Catalunya digitalitzada i orientada al desenvolupament sostenible, que garanteixi, entre d’altres, un equilibri comercial entre les opcions existents –es parla d’un model “híbrid” entre comerç de proximitat i comerç electrònic– i que aposti pel valor afegit i la competitivitat en capital humà. L’atracció d’empreses estrangeres d’alt valor afegit i la internacionalització del país com a oportunitat d’inversions estrangeres també entren en aquest camí cap a la República Catalana. Per garantir que la reconstrucció del país després de la pandèmia no s’atura, ERC defensa la continuïtat del pla per a la reactivació econòmica que es va engegar a l’estiu. El partit manté que la recuperació econòmica suposarà també una recuperació social que ha de pivotar, entre d’altres, en els conceptes d’igualtat, treball digne, habitatge, salut, serveis a les persones i educació. En aquests dos darrers punts, ERC parla d’una inversió milionària en la transformació digital dels dos àmbits i un nou model d’atenció integrada entre serveis socials i sanitat.

La CUP - Guanyem Catalunya planteja un programa de rescat social que pugui resoldre les necessitats immediates, començant per una renda bàsica universal que garanteixi l’ingrés mínim del 60% de la renda mitjana de la població (actualment, uns 735 euros mensuals per adult i uns 150 euros mensuals per menor). Per finançar-la, proposen apujar l’IRPF a partir dels 60.000 euros declarats –afectaria el 4% dels contribuents– i altres impostos, com el de patrimoni. Reducció de les jornades laborals sense reducció de salari, establiment d’un salari mínim interprofessional de 1.200 euros, interrupció del pagament de quotes d’autònom i lloguers de locals i línies de finançament públic sense interessos abusius són altres mesures d’aquest pla, ple de propostes en matèria d’habitatge: regulació del preu de lloguer, expropiació de pisos en mans de fons voltor i grans tenidors, defensa política de l’ocupació, suspensió dels desnonaments quan no hi hagi una alternativa residencial, sancions efectives a totes aquelles companyies que tallin el subministrament a persones econòmicament vulnerables, suspensió del deute de les persones que no poden fer front al pagament dels subministraments bàsics de llum, aigua i gas i aplicació d’un cànon mensual a tots els propietaris d’habitatges buits que es correspongui amb el 50% de l’import de lloguer per metre quadrat calculat a la zona.

Per mantenir els llocs de treball, proposa l’absorció d’empreses considerades essencials per al sector públic. En sanitat, “assumir el control públic del teixit industrial necessari per a l’abastiment correcte de material sanitari a tots els centres de salut i residencials, amb la intervenció pública d’empreses productores de material i recomposició, i avaluant-ne la nacionalització en els casos que es tracti de sectors estratègics”. Per pal·liar els efectes de la covid, els anticapitalistes crearien una taxa covid per gravar la riquesa de l’1% més ric, per exemple un 3% als beneficis empresarials de més de 5 milions d’euros i al patrimoni de fons voltors.

Per superar la pandèmia, el PDeCAT, un partit molt vinculat al teixit empresarial, reclama estímuls a la reactivació econòmica amb incentius financers i fiscals per recuperar i mantenir el màxim nombre d’empreses, amb especial atenció al procés de recuperació de l’ocupació. De manera més immediata, proposa preparar plans específics de recuperació amb cadascun dels sectors afectats –comerç, turisme, oci, cultura...– per intentar minimitzar el risc d’arrencades sobtades seguides de frenades igualment sobtades de l’activitat, en funció de com evolucioni la pandèmia. També vol exigir informació i transparència sobre la gestió dels fons de la Unió Europea per a la recuperació. En línies més generals, en l’àmbit econòmic, el PDeCAT reclama reduir la pressió fiscal a les petites i mitjanes empreses i fa bandera de voler eliminar l’impost de successions. “Els catalans volem definir la nostra pròpia política fiscal. Catalunya s’ha de dotar de les competències necessàries per poder estructurar una fiscalitat justa, àgil i capaç de garantir també la competitivitat i el progrés econòmic que empenyen l’ascensor social”, asseguren en el programa electoral. Sobre política laboral, aspira a crear un nou sistema d’indemnitzacions que faci més costós l’acomiadament a curt termini i a establir una tarifa zero per a autònoms no habituals i per a aquells que tenen ingressos inferiors al salari mínim. Un pacte nacional per la indústria; un pla de xoc urgent, amb ajuts a fons perdut, per al manteniment del teixit econòmic i laboral del sector serveis amb especial atenció al comerç i als centres comercials; reconèixer el sector de la pagesia i de la ramaderia com a actor essencial i estratègic del país i mesures per reactivar el sector turístic a curt termini i per enfortir-lo a llarg termini són altres de les propostes programàtiques.

En Comú Podem insisteix en l’abans i el després que representa la pandèmia. Construir i reconstruir, d’això es tracta, diuen. I sempre des d’una mirada feminista i ecologista, lila i verda. I més municipalista, i de tolerància zero amb la corrupció. En Comú Podem, com totes les formacions, segur que l’encerta quan diu que la ciutadania ha arribat a un nou consens, arran de la covid: salut pública, educació, atenció als grans, prestacions socials… tot això és intocable. Proposen ser pràctics per sobre de tot. De fet, el seu programa se centra en la defensa de la “política útil”, basada en el diàleg, en lloc de la que anomenen política de “simbolisme estèril”, la de l’actual govern. Ells, els Comuns, són la clau del canvi, afirmen. La paraula canvi apareix més de cent vegades en el seu programa. Per a la formació morada, ells són el canvi que Catalunya “mereix”. El programa és molt exhaustiu, i baixa al detall. Tot allò que s’entén com a dret (salut, habitatge, educació...), i que es correspon amb un servei públic, es descriu amb pèls i senyals. Com el pressupost per a les polítiques públiques d’habitatge, que volen homologable a la mitjana de la Unió Europea, un mínim de l’1,5% del PIB en lloc del 0,05% actual. Catalunya necessita, per fer passes, una reconstrucció econòmica al costat de mesures socials. Crear llocs de treball sense condicions laborals dignes no val. No val la riquesa concentrada en poques mans. Qüestionen que el PIB sigui la mesura de l’avenç del país: l’assoliment dels drets per part de la població seria una manera de mesurar més justa. L’economia que proposen els Comuns, diuen, ha d’estar basada en el sosteniment de la ciutadania i el bé comú. És imprescindible accelerar la transició ecològica, ser sobirans de l’energia. De fet, proposen retornar al sector públic els serveis reprivatitzats, revertir retallades. Blindar drets universals i sectors econòmics estratègics. Cal intervenir, emulant el New Deal nord-americà de la crisi del 29, perquè els mercats no tenen consciència ni queden mai satisfets. En lloc de l’economia del totxo i del turisme de masses, de les botigues franquícia i dels fons d’inversió, millor una economia que recuperi l’empenta de la petita i mitjana empresa catalana, amb inversió en ciència, recerca i innovació tecnològica.

“Els acords per a les reformes són inajornables pel bé de la nostra qualitat de vida, dels serveis públics i de la nostra democràcia. Cal aixecar la mirada per superar els bloquejos. Més treballs i més bons, un ús dels fons europeus com a palanca de canvi imprescindible i el focus en la formació dels treballadors i les treballadores i en la capacitació digital universal.” A partir d’aquest diagnòstic, el programa de la candidatura que encapçala Salvador Illa, a banda de les mesures col·laterals en temes com salut i transició ecològica o polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral, dedica a la recuperació econòmica i a la sortida de la crisi actual un llarg capítol de propostes centrades en “les inversions públiques per estimular la inversió privada i el consum privat, una nova agenda del treball per a Catalunya en el marc del diàleg social, un nou acord de rendes mínimes i més iguals, a partir de les iniciatives del govern d’Espanya ben coordinades amb la renda garantida de ciutadania, instruments potents de diagnòstic i treball en xarxa amb món local i els agents econòmics i socials”. Baixant un graó en el nivell de concreció de mesures, els socialistes es comprometen a aprovar en els primers sis mesos de govern, com a pla de xoc, el que anomenen Agenda pel Bon Treball i les Noves Oportunitats. Entre la cinquantena de mesures que s’inclouen en aquesta agenda hi ha la disminució de l’atur fins a nivells homologables amb els europeus, el suport al treball autònom i a les micropimes, potenciar la reindustrialització, promoure un pla d’ocupacions verdes i assolir un acord català pel treball de qualitat. Entre els plans més originals, hi ha la creació d’un carnet personal de qualificació, expedit en el marc d’un sistema d’informació interoperable per les diverses administracions, que reculli la informació relativa a la formació professional cursada i a les competències professionals acreditades per una persona. Amb aquest carnet, els treballadors es podrien acreditar davant de qualsevol actor del sistema laboral i formatiu.

Abaixar els impostos és una de les primeres mesures que proposen els populars, reduint l’IRPF a les rendes baixes i mitjanes i ampliant les bonificacions a les famílies nombroses. Treballar per anar reduint l’impost de patrimoni fins a eliminar-lo, i pel que fa al de successions, bonificar-lo en un 99% als hereus de primer grau. Volen, per exemple, aprovar l’exempció de l’impost sobre estades en establiments turístics i també parlen de reindustrialitzar el país, oferint préstecs a petites empreses i a autònoms per facilitar que puguin dur a terme la reconversió de les seves activitats. En aquesta línia, anuncien la voluntat d’incrementar en 125 milions d’euros el pressupost destinat a programes de suport a la indústria de l’automoció i la mobilitat i un pla de rescat que reverteixi “els perjudicis” que l’acció de la Generalitat ha generat en el sector de l’hostaleria i de la restauració i una línia de préstecs i avals de fins a 100.000 euros per a microempreses i autònoms a tipus d’interès 0 i fins a deu anys de retorn.

Altres propostes: aprovar un pla d’estímul del petit comerç, llançar un pla per recuperar la confiança com a destinació turística segura, dissenyar un pla d’internacionalització de Catalunya com a destinació turística i treballar per recuperar la connectivitat de l’aeroport del Prat. S’hi afegeix incrementar les campanyes per impulsar Catalunya com a destinació turística interior i potenciar la Marca Catalunya promovent un pacte d’impuls del turisme en què el sector públic i privat treballin de manera coordinada.

Bonificar l’IBI a les persones afectades per la pandèmia, exigir que es prorroguin els ERTO i ajuts a empreses i treballadors i promoure ajuts per complementar el salari dels treballadors en ERTO són algunes de les propostes destacades del partit taronja. Els compromisos inclouen un pla de rescat amb ajuts directes del 75% de la facturació perduda per a totes les pimes i autònoms que s’han vist afectats per aquesta crisi sanitària, incloent l’oci nocturn, i 4.000 euros per pagar el lloguer dels locals comercials. Ciutadans vol lliurar una bonificació de 500 euros a les famílies de classe mitjana per fer turisme a Catalunya i crear una tarifa plana de 60 euros per als nous autònoms, a més d’abaixar l’IRPF a la classe mitjana i treballadora. I crear més habitatge social.