Enganxats a les Xarxes

MOMENT DES­A­PRO­FI­TAT

La peri­o­dista i ana­lista política, Olga Ruíz, per­cep que els par­tits polítics, a grans trets, han des­a­pro­fi­tat l’opor­tu­ni­tat que la cam­pa­nya telemàtica ofe­reix de con­nec­tar amb ciu­ta­dans que no es tro­ben entre els seus segui­dors habi­tu­als. “S’ha valo­rat poc, penso, que als teus mítings es podia con­nec­tar gent que es troba entre els inde­ci­sos, o curi­o­sos, i no s’ha pen­sat prou com es podia inno­var en la forma de comu­ni­car”, sosté. El gran esforç de totes les for­ma­ci­ons, sota el seu cri­teri, s’ha con­cen­trat “a mun­tar grans platós de for­mat simi­lar al tele­vi­siu però no s’han tre­ba­llat altres aspec­tes, donant lloc a actes molt estàtics i molt estàndards, amb poc lloc per a la cre­a­ti­vi­tat”. Ruíz ha prac­ti­cat l’exer­cici de con­nec­tar-se a actes de cam­pa­nya de totes les for­ma­ci­ons i es declara “sor­presa” amb la poca quan­ti­tat de ciu­ta­dans que esta­ven seguint les con­vo­catòries. Un d’aquests dies, con­fessa, va detec­tar que l’acte que més segui­dors tenia s’enfi­lava als 63. El que menys, en aquell moment, en tenia 5, i comp­tant-se ella.

Pel que fa a la prin­ci­pal xarxa social usada pels polítics per con­nec­tar amb els pos­si­bles elec­tors, par­lem de Twit­ter, aquesta peri­o­dista creu que ni tan sols una pandèmia d’abast mun­dial ha fet can­viar les for­mes rudes de molts usu­a­ris. La cor­te­sia no vessa, pre­ci­sa­ment. “Twit­ter s’usa sobre­tot per mirar d’enfon­sar el con­trin­cant”, sen­ten­cia. “No hi ha debat d’idees, ni pro­pos­tes, les limi­ta­ci­ons d’espai ser­vei­xen d’excusa per donar-li un ús molt limi­tat”, explica Ruíz, qui detecta “massa neces­si­tat de la gent de mar­car per­fil al preu que sigui”.

Emma Ansola també és peri­o­dista i segueix la cam­pa­nya política. Les seves cròniques es poden lle­gir a El Punt Avui. Remarca d’entrada la fre­dor que, aquest cop i per raons òbvies, plana sobre els actes sense públic, per molt que els par­tits s’esfor­cin a recrear un ambi­ent càlid. Sovint té la impressió que els dis­cur­sos dels caps de llista no s’han adap­tat espe­ci­al­ment a la via telemàtica i que són els matei­xos, o molt simi­lars, als que hau­rien fet amb la gent al davant i no seguint-los des de casa. Una nove­tat del moment: “No hi ha lloc per a l’espon­taneïtat perquè tot està molt mil·lime­trat i es perd el con­tacte del can­di­dat amb la gent”, diu Ansola. La presència dels can­di­dats a les xar­xes soci­als, i de molts ciu­ta­dans interes­sats a seguir la cam­pa­nya, ha pro­vo­cat un feno­men asse­nya­lat per la peri­o­dista de El Punt Avui: “Ara la gent, quan pot, no s’acosta als polítics per par­lar de qüesti­ons d’actu­a­li­tat o plan­te­jar-li un pro­blema. El gran objec­tiu, sovint l’únic, és fer-se una foto al cos­tat d’aque­lla per­sona que poder com­par­tir-la per what­sapp o en alguna altra xarxa social. Les xar­xes han modi­fi­cat la relació entre els polítics i els votants”. Emma Ansola res­salta, com a ele­ment nega­tiu que està obser­vant aquests dies, “la quan­ti­tat de gent que es con­necta a un acte en directe per poder insul­tar a través del xat”. També té la impressió, tot i que con­fessa que no ha pogut seguir totes les for­ma­ci­ons, de què “es parla massa poc de la pandèmia, per la trans­cendència que té. La paraula coro­na­vi­rus gai­rebé ni l’he sen­tida”.

SENSE PERI­O­DIS­TES

El peri­o­dista de El Naci­o­nal, Iu Forn, amb una llarga experiència seguint cam­pa­nyes elec­to­rals, opina que els actes telemàtics no afa­vo­rei­xen la infor­mació rigo­rosa ja que, d’entrada, bar­ren als peri­o­dis­tes la pos­si­bi­li­tat de fer pre­gun­tes, de cap­tar l’ambi­ent… “Estem veient que a molts polítics ja els està bé, perquè ningú els con­tra­diu, i perquè se sen­ten millor sense les pre­gun­tes incòmodes dels peri­o­dis­tes, i no ens ado­nem que per­dem tots com a soci­e­tat”, refle­xi­ona. Iu Forn es mos­tra con­vençut que, mal­grat les enques­tes indi­quen que els inde­ci­sos es dis­pa­ren aquest cop fins al 40%, “els par­tits seguei­xen fent actes adreçats als con­vençuts, tant és que siguin pre­sen­ci­als o telemàtics”. “Cele­bren com un gran èxit que hagi 3.000 per­so­nes con­nec­ta­des a una inter­venció de l’Oriol Jun­que­ras, i obli­den que al país vivim 7 mili­ons de per­so­nes, per tant la gran majo­ria no hi són”. També creu que a les xar­xes soci­als es veu massa el llautó dels que es dedi­quen a crear estat d’opinió i que els par­tits no sem­blen haver après res ja que, apunta Forn, “no hi ha un abans i un després de la pandèmia pel que fa a l’ús de les xar­xes, on se seguei­xen tro­bar a fal­tar pro­pos­tes”. “Tot el que trans­corre en aquest món, el vir­tual, és irreal”, sen­ten­cia.

Fran­cesc Grau és pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC) i una de les seves espe­ci­a­li­tats és la repu­tació en línia. Par­teix del diagnòstic de la situ­ació actual, que ha obli­gat a tras­lla­dar molta acti­vi­tat política a les xar­xes, i en què també les rela­ci­ons huma­nes han estat subs­tituïdes. “Això, sota el meu parer, ha fet pujar una mica la qua­li­tat del que es publica, almenys pel que fa als can­di­dats i can­di­da­tes”, argu­menta. Grau con­si­dera que, en línies gene­ral, “la gent té més temps per pen­sar el mis­satge, tot i que això no ha impe­dit que la qua­li­tat d’alguns baixi en picat. També hi ha qui accen­tua sobre­tot els fets nega­tius de la vida”, explica. Seguint amb els par­tits polítics, aquest pro­fes­sor de la UOC per­cep que han pro­fes­si­o­na­lit­zat molt la comu­ni­cació i cada cop dis­po­sen de millors equips que els aju­den a dis­se­nyar els con­tin­guts, amb més vídeos i més retrans­mis­si­ons en directe. A diferència dels peri­o­dis­tes que seguei­xen aquesta cam­pa­nya elec­to­ral, Fran­cesc Grau opina que la majo­ria de par­tits “estan superant amb bona nota no poder con­nec­tar amb la gent de forma pre­sen­cial i han après què la tele­pre­sen­ci­a­li­tat té impacte i fins i tot a ser una mica més pru­dents a l’hora d’expres­sar-se”. Res­pecte la cris­pació que sovint des­taca a les xar­xes soci­als, con­si­dera que “és molt difícil posar-hi fre perquè hi ha autèntics pro­fes­si­o­nals i l’entrada de Vox al debat encara ha con­tribuït més a cris­par les rela­ci­ons. És un par­tit que busca el cris­pa­ment a les xar­xes i fins i tot el físic”, sen­ten­cia.

Els fruïts d’allò que els par­tits han llau­rat en cam­pa­nya només es conei­xe­ran un cop tin­guin el resul­tat a la mà. Després, s’obrirà un camí de nego­ci­a­ci­ons que s’albira força fangós però que hau­ria de fruc­ti­fi­car amb la inves­ti­dura del 132è pre­si­dent o pre­si­denta de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. En cas que no maduri cap acord poste­lec­to­ral –els dos blocs se seguei­xen mos­trant imper­me­a­bles–, el país es veu­ria abo­cat a unes altres elec­ci­ons. Ara per ara el pano­rama sem­bla del tot incert i ni el vident més pres­tigiós del món s’atre­vi­ria a pre­dir cap a on con­duirà l’aritmètica resul­tant de les elec­ci­ons del 14-F.