Nüwa: la ciutat marciana

Una de les conseqüències que tindrà l’estratègia New Space a Catalunya serà retenir el talent de les universitats catalanes. Miquel Sureda, que és professor de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), veu curs rere curs com molts joves que s’han format aquí han de marxar fora per poder treballar o han de canviar d’àmbit. “Tenim els millors estudiants de cada institut, tenim una nota de tall altíssima. Els formem i històricament han d’acabar marxant perquè hi ha poca indústria. Per això és molt important promoure que es puguin quedar, o bé perquè hi ha noves empreses o bé perquè hi ha un ecosistema adequat que els permet crear la seva pròpia empresa. Així no perdrem alumnes molt motivats i amb moltes idees”, remarca.

I de talent, no en falta. Una mostra és el projecte Nüwa, tot i que en aquest cas és un exemple de l’anomenant Old Space (en contraposició al New Space), una proposta de grans dimensions d’exploració de l’espai. Es tracta del disseny d’una ciutat marciana completament autosostenible i amb cabuda per a un milió de persones, dut a terme per l’equip Sonet. Aquest equip és internacional, però té una clara presència catalana. Al final, en el disseny de Nüwa van participar estudiants i professors de la UPC i investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). El projecte es va presentar l’any passat en un concurs convocat per la Mars Society, una entitat nord-americana que fa pressió per a l’exploració centrada en Mart. Va quedar entre els deu primers de 171, i tot i que finalment no va guanyar, continua obert. “Continuem treballant en el disseny, ens ha servit per fer material pedagògic, i també volem impulsar un demostrador tecnològic. Estem buscant una antiga mina per provar-hi la tecnologia”, explica Sureda, que recorda que per construir una ciutat no són necessaris només enginyers, sinó molts altres professionals, “gent que sàpiga de materials, geòlegs, miners, psicòlegs, antropòlegs…” El projecte de Nüwa –rep aquest nom en honor de la deessa xinesa creadora de la humanitat– preveu un disseny arquitectònic avantguardista i futurista però alhora habitable i robust, i una organització democràtica que preveu tres fases: l’assentament depenent de la Terra, un període de transició i, finalment, l’emancipació. Com que es tracta d’aconseguir que la ciutat sigui completament autosostenible, el projecte remarca que no es podrien rebre nous habitants fins que no es garantissin els recursos necessaris per mantenir-los.

Els bàsics són l’oxigen, aconseguit gràcies a l’existència d’aigua al planeta; els aliments, a partir de la criança de diferents espècies animals i vegetals, com ara peixos, algues i fongs; i els minerals i matèries primeres procedents del sol marcià.

“Tot i que s’estan enviant missions espacials a tot arreu, Mart és probablement el cos del sistema solar que ara mateix centra més interès. Està relativament a prop i segurament algun dia serà habitat per l’espècie humana”, explica Sureda, que veu molt més difícil pensar en assentaments a la resta de planetes del nostre sistema solar. Mart també és un planeta on es podria trobar vida o evidències que n’hi hagi hagut en el passat (n’està buscant el robot de la NASA Perseverance, que hi acaba d’arribar). No podem oblidar que una de les grans preguntes que es fa la humanitat és si hi ha o hi ha hagut vida fora de la Terra. “Mart és molt bon candidat per trobar respostes, també des del punt de vista de l’aventura humana. En les últimes dècades, hem arribat a tot el planeta, som capaços de viure a l’Antàrtida, hem arribat a la Lluna... El pas següent és Mart, no tant des del punt de vista econòmic, sinó com a pas natural en aquest procés d’exploració que l’ésser humà porta als gens”,