“Vaig triar ERC perquè tenia el jovent més actiu”

Quan cursava tercer o quart d’ESO i se’ns va permetre participar en el moviment estudiantil en forma de vaga. Allà va començar el meu contacte amb gent de diverses organitzacions i vaig prendre consciència de què és la política, per a què serveix i com s’organitza.

Dins del meu nucli fort, ara mateix soc l’únic que milito en un partit. És cert que tinc un entorn familiar bastant polititzat, que no militant. En general, la família és bastant independentista i tirant cap a l’eix de l’esquerra.

Primer sento parlar sobretot de catalanisme i a poc a poc va derivant cap a independentisme, sobretot arran de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l’Estatut.

Absolutament. Va ser un dels principals motius que em va dur a fer el pas i a involucrar-m’hi molt més. Ja estava bastant interessat en el tema, però l’1 d’octubre va ser el punt d’inflexió que em va dur a militar en un partit polític.

Quan vaig decidir militar tenia dubtes entre algunes formacions. Vaig mirar-me amb interès alguns partits independentistes i em vaig decantar per ERC principalment perquè em va semblar que era el partit amb les joventuts més actives i va ser el projecte que més em va convèncer. Des del 2019 soc regidor, però no tinc aspiracions d’escalar. Estic aquí per vocació i perquè m’agrada molt servir la gent del meu poble.

Més que simpatia per alguna força més, jo soc partidari de crear tants consensos com sigui possible.

Com he comentat, penso que com més gran sigui el consens, molt millor. Jo prefereixo un govern independentista, però pel que fa a la governabilitat del país, no em molestaria incorporar un partit d’esquerres i sobiranista.

Com a jove que soc i com a afectat per un ERTO, un dels primers objectius hauria de ser crear un futur òptim per als joves, que ara no les tenim totes. La independència ha de ser una meta, però vist en forma d’eina. No es pot construir sense un canvi social real al darrere. La crisi social i econòmica afecta tothom en aquest país, i per això ha de ser el primer i gran objectiu del nou govern. Ara mateix amb discursos basats només en la independència no arribem a final de mes.

No, no. Jo defenso que tothom ha de mirar d’entendre’s i que no s’han de perdre amics per la política. El teu cercle social no s’hauria de veure alterat.

Com a qualitat, que és una persona de consensos i una persona que se sap adaptar a les situacions i donar una resposta clara a les problemàtiques. Com a cosa dolenta, que de vegades és una persona massa tècnica, la qual cosa es pot traduir en falta de carisma.