“Fer política és governar i entrar en contradiccions”

A casa meva mai hi ha hagut ningú implicat, més enllà d’anar a votar. Però tinc un tiet que és d’esquerres i jo me l’escoltava amb interès. L’octubre del 2017 vaig defensar les escoles, encara era menor d’edat i no vaig poder votar. I a les municipals se’m va proposar formar part de la llista d’ERC i vaig acceptar com a independent. A tothom li va sorprendre, perquè a casa no hi havia tradició.

M’agrada la política i estic implicada amb el poble, però d’entrada no em volia lligar a cap sigla. Vaig decidir entrar al Jovent Republicà perquè sent dona i jove és més fàcil sentir que reps suport si t’envoltes de persones que estan com tu. I finalment em vaig fer militant d’ERC perquè és la manera de poder decidir, de poder opinar i criticar, i sobretot que les meves opcions es tinguin en compte.

Ningú s’ha fet militant d’ERC per seguir les meves passes, però sí que he aconseguit que em votin i, per tant, que votin ERC. La meva família tirava més cap a la dreta catalana i ara estic convençuda que gairebé tota vota Esquerra.

Tinc la impressió que, en termes generals, quan parles de política als joves no acaben d’entendre que política ho és tot. El que em costa una barra de pa és política. Tenir o no un sou mínim, també és política. Trobo que ho veuen com una cosa que els queda molt lluny, i això també passa perquè els joves no tenim gaires llocs on puguem participar en política. A mi se’m va donar una oportunitat gegant d’entrar al govern del meu poble amb només 18 anys, però molt poca gent de la meva edat la té.

Exacte. I en aquestes últimes eleccions al Parlament he anat de número 11 per Tarragona, i a Barcelona hem tret un diputat del Jovent Republicà. ERC en té pocs, encara, però al final és el partit que més compta amb el jovent.

Jo diria que sí. Molta gent jove i d’esquerres se sent atreta per la CUP i em sembla molt bé, però trobo que fer política vol dir governar, prendre decisions i entrar en contradiccions, i el fet que la CUP no ho vulgui fer fa que em senti més a prop d’ERC. Esquerra s’escolta els joves.

Jo escombro cap a casa i espero que Esquerra posi la vida dels joves al centre de la seva acció, perquè si abans de l’epidèmia ja era difícil emancipar-nos, trobar un pis i trobar una feina, ara encara ho és molt més. I que escoltin sempre els joves.

S’ha de mantenir la taula de diàleg per molt que sigui millorable. Haurem de pactar el referèndum amb l’Estat perquè l’1-O no va votar tothom. Si no el negociem, no sé com l’aconseguirem.

No el conec, però és un home que sap estar quan ha d’estar i prendre decisions quan les ha de prendre. El que intentaria millorar, si fos ell, és que de vegades ha de plantar més cara i ser més dur. En alguns moments li falta sang.