Control mínim dels mercats financers
La catàstrofe del 2008 s’hauria pogut evitar sense l’autoregulació de la banca
“Més de trenta anys de desregulació i de confiança en l’autoregulació de les institucions financeres, promogudes per l’expresident de la Reserva Federal Alan Greenspan i d’altres, amb el suport d’administradors governamentals i congressistes, i promogudes activament per la poderosa indústria financera, van despullar les claus de salvaguarda que haurien pogut impedir la catàstrofe”, conclou l’informe de la comissió d’investigació creada al Congrés dels Estats Units sobre la crisi bancària del 2008.
La desregulació financera va ser imposada amb la derogació, el 1999, de la llei bancària del 1933 que havia separat la banca de dipòsits –més lligada a la indústria i al comerç– de la banca d’inversions, molt més especulativa. Les activitats financeres purament especulatives van començar a desplaçar les lligades al sector real, i el 1999 menys del 2% de les transaccions financeres internacionals tenien alguna relació amb el comerç de béns reals. Alhora es va generar un procés de concentració a escala internacional, afavorit per les situacions econòmiques desfavorables, en les quals els bancs necessiten obtenir importants estalvis de costos i guanyar en dimensió per poder competir amb garanties.
Aquestes compres o fusions en el sector estan sent afavorides pels canvis introduïts després de la crisi financera per augmentar el coixí de capital que han de tenir els bancs per poder prestar. La pressió dels últims anys, criticada des del sector, és la que va permetre fa un any mesures de flexibilitat en les exigències perquè poguessin donar crèdits i facilitar la seva supervivència a la crisi. Però, a mitjà termini, continuen augmentant els requeriments, que a la banca espanyola es deuen al risc de pèrdues. El risc operacional –possibilitat de pèrdues per impagaments i menors ingressos– és més alt a la banca espanyola que en la mitjana europea perquè hi té més pes el negoci minorista.
La banca europea ha de generar 52.000 milions d’euros de capital extra en els propers anys, segons l’anàlisi de l’Autoritat Europea de Banca (EBA, per les sigles en anglès). Els requeriments de més capital de qualitat –un 18,5% el gener passat– segueixen augmentant de cara a la regulació de Basilea III, un conjunt de mesures acordades internacionalment que el Comitè de Supervisió Bancari ha desenvolupat com a resposta a la crisi financera. L’objectiu d’aquestes mesures és reforçar la regulació, la supervisió i la gestió del risc dels bancs, que entraran en vigor el 2023 amb un període transitori fins al 2028, terminis que els supervisors bancaris van endarrerir un any a causa de l’inici de la crisi del coronavirus.
