Una mà amiga
Molts joves migrats que estan o han estat sota l’empara de la Generalitat troben l’acompanyament d’una persona voluntària gràcies al projecte de mentoria ‘Referents’
MARCEL MAURI
“Si anhelem un país lliure és també per decidir com ajudem aquests joves. Quan volem un país lliure, també el volem lliure de desigualtats”ALÍCIA GARCIA
“El resultat és molt positiu. La majoria de parelles van més enllà dels deus mesos de relació que el programa preveu i mantenen el contacte”La situació dramàtica de centenars de joves migrats que fugen de l’horror, o que en algunes ocasions busquen una oportunitat laboral, és un dels grans problemes que afronta la societat actual, sobretot si es revisa el capítol reservat als drets humans. L’arribada massiva a Ceuta, fa tan sols unes setmanes, ha retornat la dificultat d’aquesta qüestió al centre del debat, alhora que ha tornat a posar de manifest que la societat es divideix entre els que busquen fórmules per oferir una oportunitat a aquest jovent, els que s’ho miren de reüll i els despietats que intenten treure rèdit polític a còpia de sembrar odi. Són els mateixos que no han cessat fins a aconseguir estigmatitzar el terme MENA (menor estranger no acompanyat) i relacionar-lo amb la delinqüència i amb connotacions de caire negatiu. Aquests joves migrats mereixen més pulcritud en les seves referències. I més compassió i generositat. Són joves (majoritàriament nois, tot i que també hi ha noies) que en molts casos no han assolit la majoria d’edat, però alguns d’ells ja arrosseguen drames desconeguts al primer món. Per sort, també troben l’empara de moltes persones.
A Catalunya, a banda dels centres per a menors que les administracions posen a la seva disposició, hi ha ciutadans i entitats que els reben amb els braços oberts. Una d’aquestes és Punt de Referència, una associació sense ànim de lucre que acompanya molts joves durant el seu salt a la vida adulta. Tots ells comparteixen una condició: han viscut part de la seva infància o adolescència en un centre de menors i, per tant, estan tutelats per la Generalitat o ho han estat recentment. Entre la llista de mèrits d’aquesta entitat, hi consta que és la primera a l’Estat espanyol que engega un projecte de mentoria social, una eina d’intervenció que promou l’acompanyament d’aquests joves a través de la figura dels voluntaris, i que han batejat amb el nom de Referents. Algunes d’aquestes parelles, formades per jove i mentor, sorgeixen de la col·laboració entre l’entitat barcelonina i Òmnium Cultural, que hi aporta les persones que tenen la funció de fer de guia.
La selecció dels voluntaris és molt minuciosa, segons expliquen Alícia Garcia, tècnica del projecte Referents, i Berta Roig, tècnica de comunicació de Punt de Referència. “Hem de valorar molts aspectes abans d’acceptar la incorporació al programa d’una persona: disponibilitat, experiència laboral, estat emocional... Si una persona ha passat recentment per un sotrac emocional, es pot valorar que no és el millor moment per guiar un jove”, sostenen. A més, és imprescindible que entenguin la filosofia del projecte, els seus límits. “Ningú ha de substituir un pare o una mare, ni fer tota la feina per ells fins a crear-los dependència. Es tracta de situar-se al seu costat, de facilitar el trànsit cap a l’edat adulta, però dotant-los d’eines perquè siguin autònoms”, expliquen les dues representants de l’entitat. El programa Referents també es reserva una altra gran virtut. Tothom que hi arriba té unes ganes enormes de col·laborar-hi, però vivim en un món farcit de prejudicis. Els mentors també en poden tenir, com tothom, i arran d’aquesta experiència en moltes ocasions també superen pors i tabús. I a mesura que coneixen aquests joves i parlen d’ells amb gent del seu entorn, ajuden a amplificar i a humanitzar el problema.
“El resultat és molt positiu. La majoria de parelles van més enllà dels deus mesos de relació que el programa preveu i mantenen el contacte. Molt poques parelles es desfan abans de temps”, assenyala Alícia Garcia. Des de Punt de Referència es fa l’acompanyament professional de les parelles. Se les assessora permanentment i es promouen trobades en grup per compartir vivències. Abans de presentar la parella, el mentor rep una formació. Hi ha un altre element que les dues professionals destaquen: “L’aportació és mútua. Tots dos aprenen de l’altre, i aquesta és una de les sorpreses que sovint s’emporten els mentors.” El projecte Referents, com d’altres que porten el segell del voluntariat, contribueix, en definitiva, a construir una societat més inclusiva on tothom pugui trobar el seu lloc.
CONSTRUIR UN SOL POBLE
El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, mostra la seva satisfacció per la col·laboració de l’entitat amb aquest programa: “És un projecte molt bonic que va en la línia del que defensem des de l’entitat, que som un sol poble i que on no arriba l’administració hi arriba la societat civil. També és la prova que l’avenç nacional i l’avenç social han d’anar lligats.” En aquest sentit, Mauri defensa: “Si alguns anhelem un país lliure és també per poder decidir la manera com volem ajudar tots aquests joves que es veuen obligats a deixar el seu país. Quan volem un país lliure, també el volem lliure de desigualtats.” Durant el 2020, només amb la col·laboració entre Òmnium i Punt de Referència es van formar vint-i-nou parelles.
