Sumar per fer un món millor

A l’Alpha se l’il·lumina la cara i se li dispara un gran somriure quan sap que té una càmera al davant. Com molts joves que no arriben a la vintena, està encantat de poder compartir les imatges a les xarxes socials. El seu rostre irradia felicitat, potser perquè té una expressivitat de les que no deixen indiferent. La seva imatge externa no expressa el patiment que hi ha acumulat en aquest cos de 19 anys. L’Alpha és de Mali. Arriba a l’entrevista acompanyat de l’Alfred, el seu mentor. Posa una condició només començar a parlar. No explicarà cap vivència anterior a la seva arribada a Barcelona. No vol recuperar cap passatge dels anys més cruels de la seva curta vida. Xerrar, però, acostuma a ser un bon mètode de catarsi, i a poc a poc deixa anar alguns detalls que ajuden a entendre, encara més, la seva decisió de jugar-se la vida: “Vinc d’un país on no hi ha pau, on hi ha molta violència, on hi ha terrorisme, on no hi ha possibilitats ni d’estudiar ni de treballar...” El maig del 2019 va aconseguir arribar a Cadis. Sentia que l’Àfrica estava tan a prop, que el retorn a l’infern estava a quatre passes, que necessitava posar més quilòmetres pel mig i allunyar-se’n una mica més. Va caminar setze hores fins a Sevilla, sense ni un cèntim a la butxaca, i va aconseguir que un compatriota el dugués fins a Barcelona. Dos joves més que viatjaven amb ell van emprendre el rumb cap al País Basc. La Generalitat el va acollir.

Fa uns quatre mesos, les vides de l’Alpha i de l’Alfred es van creuar. L’Alfred és soci d’Òmnium Cultural i acumula una llarga trajectòria de col·laboracions amb entitats socials. També en el terreny de l’ajuda als refugiats. Des de Punt de Referència els van posar en contacte i la relació va reeixir. Se citen un dia a la setmana, normalment els dilluns. L’Alpha té una agenda molt atapeïda, una intensa vida social, segons fa notar l’Alfred. També explica d’ell que és un jove molt aplicat que estudia hostaleria i revela que “treu molt bones notes”. L’Alfred, que es dedica a les arts escèniques, mira de ser un guia per a aquest jove malià, acompanyant-lo a desenvolupar les seves pròpies capacitats en el seu camí cap a l’emancipació. El projecte procura que en la relació de mentoria no es generi dependència. L’Alpha ha d’aprendre a desenvolupar-se en un món d’adults, desconegut per a ell, i com més independent sigui, més reforçat sortirà per afrontar els reptes que la vida li posi al davant. “Jo procuro intervenir molt poc si ha de fer algun tràmit, però també és cert que hem vist racisme en alguns llocs, com quan he hagut de fer acte de presència perquè pogués obrir un compte bancari després que l’entitat li tanqués la porta durant tres setmanes”, confessa l’Alfred.

L’Alpha segueix ara sota la tutela de la Generalitat, mentre es forja un projecte de vida. Aquí se’l veu feliç, se sent lliure malgrat els entrebancs, ha fet moltíssims amics. L’Alfred encara ara se sorprèn de la capacitat d’adaptació del seu mentorat. “És molt grat observar com s’adapten les persones que arriben d’un context tan complex. És fascinant la seva capacitat de superar dificultats sense disposar de gaire recursos. No s’atura en ximpleries que aquí ens semblen insalvables i té una valentia que és digna d’admiració. A més, l’Alpha és molt respectuós amb tothom”, diu.

“Sovint ens queixem perquè no ens agrada allò que ens envolta, però no sortim del lament. En canvi, no ens aturem a preguntar-nos què puc fer jo, que puc aportar, que contribueixi a canviar aquesta societat”, diu l’Alfred. I, convençut, assegura que tothom pot aportar un granet de sorra per crear societats més justes i humanes.

L’Alfred destaca una altra virtut del projecte de mentoria: “Ens sentim molt acompanyats i les trobades mensuals ens permeten conèixer altres persones que estan vivint la mateixa experiència, compartint inquietuds.”