Els Jocs de la pandèmia

No és el títol d’una pel·lícula distòpica. És el gran esde­ve­ni­ment espor­tiu per excel·lència, que Tòquio aco­llirà d’aquí a un mes i mig, con­di­ci­o­nat per la covid-19. El 24 de març del 2020, l’ex-pri­mer minis­tre japonès, Shinzo Abe, va anun­ciar que els Jocs s’endar­re­rien un any. Una situ­ació excep­ci­o­nal que va obli­gar molts espor­tis­tes a repro­gra­mar la seva acti­vi­tat i els seus objec­tius, i a alguns de ben cone­guts a allar­gar la seva car­rera, com en el cas dels juga­dors Pau Gasol (seran els cin­quens Jocs) i Laia Palau (quarts) i el mar­xa­dor Jesús Ángel García Bra­gado, de 51 anys, que va ajor­nar la reti­rada per poder par­ti­ci­par en els seus vui­tens Jocs Olímpics. Ho farà en els 50 km marxa, dis­ci­plina que des­a­pa­rei­xerà. García Bra­gado, esta­blert a Sant Adrià del Besòs des de fa anys, es con­ver­tirà en l’espor­tista que més vega­des ha com­pe­tit sota la torxa olímpica. Tot un rècord.

Ara mateix, els Jocs, que s’han de cele­brar entre el 23 de juliol i el 8 d’agost, sem­blen impa­ra­bles, tot i que més d’un 80% de la població hi està en con­tra, en plena quarta onada i quan la vacu­nació ha arri­bat només a un 3% dels 126 mili­ons d’habi­tants. Una cam­pa­nya amb 350.000 sig­na­tu­res n’ha inten­tat forçar una nova can­cel·lació, i els Estats Units reco­ma­nen no viat­jar al país nipó, on es detec­ten gai­rebé 5.000 con­ta­gis dia­ris. De moment, el govern japonès ha ampliat l’estat d’emergència sanitària a Tòquio i en vuit regi­ons més fins al 20 de juny. Hi estan en con­tra met­ges, empre­sa­ris, patro­ci­na­dors... 13.500 volun­ta­ris hi han renun­ciat, però mal­grat això, els Jocs sem­blen una rea­li­tat. La pre­si­denta de Tòquio 2020, Seiko Has­hi­moto, n’ha asse­gu­rat la cele­bració “al cent per cent”, i la minis­tra encar­re­gada dels Jocs, Tamayo Marukawa, diu que “l’ajor­na­ment és bas­tant difícil”.

El COI i el comitè orga­nit­za­dor van publi­car al febrer una guia de mesu­res per a uns Jocs segurs en una gran bom­bo­lla. Les res­tric­ci­ons limi­ta­ran les cele­bra­ci­ons dels espor­tis­tes i els seus movi­ments. Ni xocar mans, ni abraçades, ni cri­dar, ni can­tar... Aplau­dir, sí. No es podran moure de la vila olímpica i hau­ran de dur la mas­ca­reta en tot moment, amb l’excepció de quan com­pe­tei­xin o esti­guin a l’exte­rior amb una sepa­ració de dos metres. Hi haurà PCR tres dies abans de viat­jar i tests dia­ris a la capi­tal nipona. Qui doni posi­tiu serà aïllat i no com­pe­tirà. Els espor­tis­tes esta­ran moni­to­rats (també 6.000 peri­o­dis­tes) a través d’una apli­cació mòbil per fer un segui­ment sani­tari del seu estat.

La no presència de públic estran­ger (que n’hi hagi de local encara s’ha de deci­dir) per pri­mer cop farà d’aquests Jocs un esde­ve­ni­ment espe­cial i sin­gu­lar. El COI ha reem­bor­sat l’import de les 600.000 entra­des que s’havien venut, i de les 30.000 dels paralímpics. A Tòquio s’ha reduït l’horari dels bars per millo­rar els índexs de con­tagi. També el relleu de la torxa, que va començar a Fukus­hima amb un acte tan­cat, s’ha man­tin­gut amb mol­tes mesu­res de segu­re­tat, impe­dint tot tipus d’aglo­me­ra­ci­ons. Tot i això, no s’ha pogut evi­tar el con­tagi d’alguns relle­vis­tes.

Quan la torxa cremi el 23 de juliol a l’estadi olímpic, hi haurà una expe­dició cata­lana que podria ser de 107 espor­tis­tes (ja vacu­nats), 9 més que els 98 de Rio el 2016. L’objec­tiu serà superar les 14 meda­lles cata­la­nes de fa cinc anys i entrar en el pal­marès històric de casa nos­tra. La Unió de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves de Cata­lu­nya dis­po­sarà d’un web per seguir els resul­tats. Fins ara són 155 cata­lans (120 homes i 35 dones) els que han acon­se­guit alguna meda­lla (25 d’or). En els últims, al Bra­sil, set van entrar per pri­mera vegada en aquesta llista: Marc López, Xavi Gar­cia, Laia Palau, Anna Cruz, Sílvia Domínguez, Marta Xar­gay i Lucila Pas­cua.