“En lloc d’escoltar-nos, ens maten”

Al via­ducte de Pereira, capi­tal del depar­ta­ment de Risa­ralda –tocant a la vall del Cauca–, el 5 de maig al ves­pre, es va tallar la llum. Per uns minuts, van dei­xar de fun­ci­o­nar les cinc càmeres de segu­re­tat dels vol­tants. No hi havia poli­cia, sor­pre­nent­ment. En els minuts que tot va que­dar a les fos­ques, Lucas Villa i dos nois més, tots ells mani­fes­tants, van rebre una pluja de bales, sem­bla que pro­vi­nent d’un vehi­cle ocu­pat per civils. En Lucas va rebre vuit impac­tes. Al cap d’uns dies es va fer ofi­cial: mort cere­bral. Els altres dos nois van sobre­viure. Hi ha vídeos i mis­sat­ges de tot aquell dia, que mos­tren la manera de mani­fes­tar-se de Villa, i de tots: can­tant, ballant i fent cri­des a la no violència. Ins­truc­tor de ioga, Villa estava a punt d’aca­bar uns estu­dis uni­ver­si­ta­ris. Era, sense pre­ten­dre-ho, un líder natu­ral. La família no té notícies de cap avenç en la inves­ti­gació del seu assas­si­nat. Els ger­mans de Lucas vin­cu­len la mort amb una crida que es va fer pocs dies abans des del govern local, adreçada a les “per­so­nes de bé” per defen­sar-se. És a dir, una crida al para­mi­li­ta­risme. Així ho pensa la Sidssy, una de les ger­ma­nes de Lucas Villa.

La Sidssy es con­necta amb nosal­tres a les sis del matí, hora colom­bi­ana. És dis­sabte, i es pre­para per a una jor­nada intensa de mar­xes al car­rer. Podrem veure-la, al final del dia, en nom­bro­sos vídeos amb què van dei­xant pro­ves de la rei­vin­di­cació pacífica. Vol recor­dar el con­text: “El con­flicte a Colòmbia té més de sei­xanta anys d’història... El poder que sem­pre ha estat en mans de la burocràcia i no del poble. Aquest con­flicte ha gene­rat dife­rents grups, ban­des cri­mi­nals, grups armats, para­mi­li­tars, i els joves car­re­guem amb tot això i ja no podem més. És ara o mai! La burocràcia, que ha vist que faci el que faci el poble calla, ha inten­tat ara una nova reforma, tri­butària, de salut, labo­ral. Ells, que no saben què costa res, que estan des­con­nec­tats del poble!” Rebenta tot. I insis­teix: “Per part de la població, les acci­ons són pacífiques, amb acti­vi­tats cul­tu­rals, plan­ta­des, assem­blees. Dema­nem un canvi, però el govern es nega a escol­tar-nos, no dic nego­ciar perquè no hi ha res a nego­ciar. Però ens han res­post amb repressió assas­sina. En lloc d’escol­tar-nos ens maten.” És un des­per­tar, diu, en què els colom­bi­ans de ciu­tat han pogut viure allò que viuen els cam­pe­rols des de fa més de cinc dècades: “Mas­sa­cre, tor­tura, deca­pi­tació, vio­la­ci­ons. Es poden veure els vídeos!”