SOS Delta de l’Ebre

Els mals

Als afores d’Amposta, a la seu del centre tecnològic Eurecat, hi ha el Centre en Resiliència Climàtica. Carles Ibáñez, doctor en ecologia i investigador especialitzat en ecosistemes fluvials, n’és el director científic i el cap de la línia de canvi climàtic de l’àrea de sostenibilitat. Parlant amb ell dels mals del Delta, ens explica quin són els dos riscos principals: l’erosió que pateix la costa pel mateix onatge del mar i la falta d’arribada de sediments i els problemes d’inundacions derivats de la pujada del nivell del mar, conseqüència del canvi climàtic.

La desembocadura de l’Ebre divideix el Delta. A la part dreta, les zones més fràgils són la barra del Trabucador i l’illa de Buda. A l’esquerra, la platja de la Marquesa recula tres metres lineals cada any. Fins quan aguantarà sense fer res? “Si d’aquí a finals de segle el mar pugés mig metre –i això és gairebé segur que passarà–, s’inundaria la meitat del Delta. Si la pujada fos d’un metre, en desapareixeria el 70%”, diu Ibáñez, que afegeix: “Tot i la gravetat, es poden fer coses.”

Per evitar els efectes de la pujada del nivell del mar proposa fer guardes costeres a l’interior de les badies dels Alfacs i del Fangar. Es tracta d’uns dics d’un metre i mig recoberts de vegetals que eviten que si puja el mar o hi ha un temporal s’inundi tota la zona interior. El mètode no és vàlid per a la part exterior, on el que cal és reforçar les platges, que ja de per si tenen la funció de dic natural. “Amb una amplada de 300 metres de platja, un temporal com el Glòria ja no provocaria els danys que va provocar, perquè la platja no es trencaria i no s’inundarien amb aigua salada els arrossars,” explica. Mesures similars s’estan aplicant a Holanda i, segons el director científic del Centre de Resiliència Climàtica, fent el reforç de platges, que és el més urgent, i els dics a la zona interna “pots mantenir el Delta bé fins a finals de segle, sempre que es recuperin sediments del riu, que és l’altre problema”.

El Delta pateix una erosió natural per l’onatge que no es veu compensada per l’arribada de sediments, atrapats als embassaments construïts en els anys seixanta, i això fa que any rere any perdi superfície i reculi. “Abans dels embassaments, parlàvem de 30 milions de tones de sediments i ara parlem de 100.000 tones, i ni tant sols són de sorra”, lamenta l’expert. A la desembocadura, on hi ha l’illa de Buda, el Delta retrocedeix 15 metres l’any.

Recuperar sediments del riu és, doncs, la tercera mesura imprescindible. “Estem parlant de necessitats d’entre un i dos milions de tones l’any i en podrien arribar fins i tot més, perquè a la primavera encara hi ha cabals importants que tenen capacitat de transportar sorra”, puntualitza Ibáñez. Ara el Rest-Coast, un projecte finançat per la Unió Europea, permetrà fer una prova pilot per treure sediments del pantà de Riba-roja. En espera que tiri endavant, l’expert en ecosistemes fluvials recorda que a França o als Alps és obligatori per llei buidar embassaments i obrir comportes per recuperar sediments.

Plantejats mals i remeis conclou: “Les solucions tècniques no són complicades, i econòmicament tampoc són inassumibles, és qüestió de voluntat política i de posar d’acord totes les parts, escoltant més la veu dels tècnics.”

punt d’inflexió

La necessitat d’anar a l’una i defensar una actuació consensuada des del territori va propiciar la creació d’una nova entitat: la Taula de Consens pel Delta, integrada pels alcaldes dels set municipis del Delta i les dues comunitats de regants. L’entitat es va començar a gestar el 2017 i es va presentar oficialment un any més tard amb un primer objectiu: elaborar un pla de protecció consensuat. El que es coneix com a Pla Delta es va presentar el 28 de gener del 2020. Una setmana abans, el temporal Glòria havia escombrat tot el litoral català, deixant en evidència la fragilitat del delta de l’Ebre. Els efectes van ser demolidors. Una fotografia via satèl·lit –reproduïda en aquestes pàgines–, en què es veu la desembocadura engolida pel mar, es va fer viral i es van disparar les alarmes.

La resposta del govern de Madrid, que és qui té competències a la costa, va ser l’anunci del Pla per la protecció del delta de l’Ebre. El Ministeri per a la Transició Ecològica en fa fer públic l’esborrany a finals del 2020 i el febrer d’enguany s’obria un període per recollir aportacions de millora. Tècnicament, no se’n pot dir al·legacions, perquè no hi ha un pla oficial, però agrupats per temàtiques, els suggeriments són uns 600. Caldrà veure si s’incorporen a la proposta definitiva, que s’havia de presentar a l’agost. “Hi ha el compromís del ministeri d’acordar la versió definitiva del pla amb la Taula de Consens”, explica Antoni Espanya, cap del Servei Provincial de Costes de Tarragona. Encara que no estigui escrit enlloc, evitar la confrontació amb el territori és una premissa.

El pla estatal

La proposta estatal té dos eixos d’actuació, un de relacionat amb la gestió del riu i l’altre, amb la gestió de la costa. En el cas del riu, explica Espanya, volen recuperar el trànsit sedimentari fluvial retingut sobretot als embassaments de Riba-roja i Mequinensa. “S’estan executant estudis de caracterització d’aquests sediments i de tot el relleu del fons del riu des de Flix fins a la desembocadura”, detalla el cap de Costes. També hi ha sobre la taula l’esmentat pla pilot per fer un assaig al pantà de Riba-roja.

A la zona de la costa, el pla se sustenta en quatre actuacions. La primera –que ja s’està fent en aquests moments– és la revisió de l’atermenament de la línia de domini públic maritimoterrestre. En els trams més afectats –com la platja de la Marquesa, una part de l’illa de Buda o a la platja del Serrallo–, les fites que delimitaven aquesta zona han quedat dins del mar i cal fer un nou atermenament. “És un procés que durarà un parell d’anys, i aprofitarem per fer una revisió de tota la costa del Delta”, detalla Espanya. L’atermenament delimita quins espais són de titularitat pública i quins de titularitat privada i per marcar els límits s’agafa de referència fins on han arribat les onades en temporals elevats.

La segona mesura és crear zones d’acomodació, que serien unes franges d’uns 500 metres entre la zona maritimoterrestre i els arrossars i que servirien de barrera en cas de temporals. Aquestes franges ja existeixen de manera natural al marge dret del Delta, on les platges són prou amples per frenar la força de les onades. Al marge esquerre, però, les platges són tan primes que no suporten temporals com el Glòria, que va inundar fins a 3.000 hectàrees d’arrossars. El punt de partida de la proposta estatal és crear aquesta franja amb els terrenys actuals, cosa que vol dir recular, i complementar-la amb una tercera mesura: l’alimentació activa de platges amb la sorra que queda acumulada a les puntes del Fangar i de la Banya. Aquest moviment de sorres serviria per engreixar la barra del Trabucador i la platja de l’illa de Buda al marge dret i els sis quilòmetres de frontal marítim més feble de la banda esquerra. La darrera actuació és la creació d’unes trampes de sediments, unes excavacions subaquàtiques que acumularien sorra i que periòdicament s’haurien de reubicar als llocs de fragilitat.

Des de Ministeri per a la Transició Ecològica es treballa en un escenari de pujada del nivell del mar de 15 cm fins a la dècada del 2040-2050 i de fins a 80 cm el 2100. “Si es compleixen aquestes condicions, aquest pla garantiria l’estabilitat al Delta fins al 2050, i llavors caldria veure què ha passat amb les emissions de CO2 i en quin punt estaríem de mitigació del canvi climàtic i, en funció d’això, actuar”, conclou el responsable de Costes.

Ningú ha parlat dels costos, i en espera de tenir el document definitiu abans d’acabar l’any o a principis del vinent –“això no es pot allargar gaire més”, diu Espanya–, el representant del govern estatal respon: “No hi pot haver cap xifra perquè això és un pla de plans, un full de ruta del que s’ha de fer al Delta en els propers vint o trenta anys, i cada projecte executiu tindrà el seu pressupost.”

En termes generals, des del Centre en Resiliència Climàtica no veuen malament la proposta estatal. Segons Ibáñez, caldria treballar més l’aportació de sediments i incloure-hi les guardes costeres. Per a Espanya, aquestes guardes serien una mesura complementària a les zones d’acomodació i, per tant, implícitament estan incloses.

proposta del territori

Des de la Taula de Consens, però, no ho veuen tan clar i de cap manera volen que el punt de partida sigui recular sense abans haver fet una aportació de sorra a les platges. “En aquest cas, l’ordre dels factors sí que altera el producte”, diu Xavier Curto, portaveu de la Taula. Que els integrants de l’entitat siguin els alcaldes i els regants els legitima per ser la veu del territori. Els treballs previs fets abans de la seva constitució són la garantia que hi ha consens en el discurs. “Abans de crear-se l’entitat, es va repartir un qüestionari i es van recollir només els punts on hi havia consens, d’aquí el nom de l’entitat”, recorda el portaveu. Mantenir tant com sigui possible la morfologia del delta de l’Ebre, promoure el restabliment de sediments al riu com a solució estructural i aplicar mesures urgents a curt termini segons la zona a protegir i segons la gravetat de la situació són els tres punts de consens sobre els quals pivota l’acció de l’entitat.

Amb aquestes premisses, la Taula ha treballat en un document estratègic que recull i desenvolupa la visió del territori de com afrontar el repte de la regressió i la inundació, i la proposta es va fer arribar als responsables de totes les administracions amb competències. En essència, la solució que es proposta és una acció combinada que es basa a activar el retorn de sediments al riu i a fer accions de mobilització de sorres per reforçar les zones més debilitades en espera de recuperar els sediments naturals. “És una acció fonamentada en el que s’està fent als Països Baixos, on als anys noranta ja van abandonar els dics rígids i estan apostant per la recuperació de sorres marines naturals”, explica el portaveu de l’entitat, Xavier Curto.

Des de la direcció tècnica de la Taula, l’enginyer Rafa Sánchez –que ha nodrit de coneixement científic el Pla Delta– posa xifres al problema i parla d’un dèficit anual de sorres que quantifica en 500.000 m³. “És la xifra màgica per defensar el Delta”, diu. Aquesta sorra s’hauria de repartir de manera que 150 m³ fossin per a la zona nord –on hi ha la platja de la Marquesa–, uns altres 150 m³ per a l’illa de Buda i els 200 m³ restants per a la zona del Trabucador. Des de la Taula també es defensen accions immediates per recuperar sediments, però creuen que amb la situació de dèficit actual i amb la incertesa de no saber quants sediments es poden recuperar cal fer, també, moviments de sorres marines. “En altres països ja s’està fent, i aquí ens hem quedat en el debat filosòfic sense fer una anàlisi de si el cost és raonable i, per tant, de si el cost-eficiència de la mesura és assumible.”

Fent això, les platges més afectades podrien recuperar uns 150 metres d’amplada i assumir la funció de dics naturals en cas de temporals. De reforçar les platges també en parlava Carles Ibáñez, tot i que ell veu complicat guanyar tants metres amb només aportacions de sorra. En el pla estatal també surt l’alimentació activa de platges, però en aquest cas com una acció complementària, perquè les anomenades zones d’acomodament es farien guanyant terrenys als actuals arrossars. I en aquesta diferència de plantejament és on hi ha el principal punt de discòrdia. La Generalitat, que no hi té competències directes, s’ha fet seu el clam territorial, i en seu parlamentària la mateixa consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va defensar recentment que no s’ha de recular “ni un centímetre”.

El director tècnic de la Taula, però, diu que no és qüestió de parlar de pams, sinó de fer números, actuar primer a les platges i després, si cal, reforçar la zona interior. Tornem a treure la calculadora: per guanyar 150 m de platja a la zona de la Marquesa es necessiten entre 2 i 3 milions de metres cúbics de sorra, que pot estar a l’entorn marí del Delta. Què costa moure aquesta sorra? Sánchez explica que una empresa holandesa cobra 2,7 euros/m³, mentre que una d’espanyola en fa pagar 5. Si necessitem 3 milions i ens quedem l’empresa estatal, el cost serà de 15 milions d’euros. Tenint en compte que el Delta retrocedeix 3 metres l’any, amb aquesta operació d’aquí a cinquanta anys estaríem com en la situació actual, sense tenir en compte les accions amb els sediments. ”Són molts diners? Descontaminar el pantà de Flix en va costar més de 100”, reflexiona.

i mentrestant?

La imperiosa necessitat d’actuar de manera urgent, no treu que tothom sigui conscient que no hi ha cap acció que pugui aturar la regressió d’avui per demà. Calen plans a llarg termini, però també accions d’emergència, com el reforç de sorra ja aprovat que no s’ha fet efectiu (vegeu la peça). Les competències que té el govern català a la zona són limitades, i tot i això els pressupostos d’enguany incloïen una partida de 6 milions que, segons va assegurar el delegat del govern ebrenc, Albert Salvadó, se sumarien a una nova partida del mateix valor pressupostada per al 2022.

Des de la Taula, cansats de sentir com uns i altres es passen la pilota, i en espera de tenir concrecions, llancen la seva proposta al govern català. “Hi ha tres accions bàsiques que poden fer: complementar l’acció del ministeri amb el moviment de sorres, fer una batimetria del mar a la zona de l’Ebre (un estudi del mar submergit per saber on hi ha les sorres marines i en quines quantitats) i que facin un pla de gestió de la Xarxa Natura 2000”, diu Xavi Curto, que insisteix en la importància d’aquest darrer punt. “Tenir aquest pla és urgentíssim perquè sense tenir definit què s’hi pot fer i què no, no podem fer servir el document per fer al·legacions als incompliments”, especifica. Amb una normativa clara es podria obligar els governs a fer-la complir o portar-los a fiscalia.

Des de la Direcció General en Polítiques Ambientals i Medi Natural, Antoni Ferran avança que més enllà del projecte Rest-Coast per mobilitzar sediments des de Riba-roja, en què la Generalitat també participarà, ja hi ha molt treballada una proposta d’acció potent al Delta, que es donarà a conèixer abans d’acabar l’any. No en vol donar més detalls: “Ara toca avaluar les afectacions del temporal d’aquesta setmana, la situació al Delta és complexa i el nivell de preocupació, molt alt”, diu. Al seu moment el govern català va donar suport a les al·legacions presentades per la Taula de Consens. Ara la defensa de l’Ebre ha canviat de departament, i des de Polítiques Ambientals, Ferran destaca les línies de col·laboració que s’han obert amb el ministeri. “Tenim un grup de treball bilateral i hi ha un marc de diàleg real. El Delta no entén d’administracions ni competències, i per resoldre el problema hi ha d’haver diàleg i col·laboració, i això ha de marcar un canvi de tendència”, conclou.

Consens

Ni es pot demanar temps mort ni es pot dilatar més la presa de decisions. Trobar l’equilibri que preservi l’espai natural i que garanteixi, al mateix temps, l’activitat pesquera, arrossera, de marisqueig i també turística de la zona és complicat, i per això el consens territorial és imprescindible. Però l’entesa ha d’anar més enllà i posar fi a la tendència d’apropiació política del delta de l’Ebre, perquè les decisions d’avui han de sobreviure a qui ara està governant.