S’AGREUJA EL SETGE JUDICIAL CONTRA EL CATALÀ

La dita que sosté que les desgràcies mai no venen soles queda curta a l’hora de parlar de la llengua catalana. En un any en què els principals indicadors i estudis han revelat l’alarmant caiguda de l’ús social, especialment a l’àrea de Barcelona i dramàticament entre els joves, i la cronificació dels dèficits en àmbits com els de l’audiovisual, l’escolar i el de la justícia, ha estat des d’aquest últim des d’on, justament, s’ha continuat amb l’intent de genocidi lingüístic togat que es va desencadenar fa una dècada arran de la sentència de l’Estatut. Des d’aleshores, la laminació de la immersió lingüística està sent lenta però implacable, amb la col·laboració, també cal dir-ho, d’unes autoritats i una comunitat educativa que fa anys que apliquen la deixadesa i la falta de compromís lingüístic a l’hora de gestionar les aules. El detonant d’un altre conflicte polític ha estat la resolució que obliga a aplicar el 25% de l’ensenyament en castellà a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar. La tebior de la resposta de la Generalitat (a la imatge, el conseller Gonzàlez Cambray) i els atacs demencials procedents de l’ultradreta de Cs, Vox i el PP, amb la inhibició o fins i tot el suport explícit del PSC, han culminat un any horrible, avantsala d’un futur magre.