L’aposta per eliminar el contenidor groc
Reduir el rebuig i afavorir el reciclatge és l’objectiu del sistema de recollida porta a porta, que ja es comença a implantar a les grans ciutats. Des de les entitats ecologistes també es reclama una estratègia de residu mínim, que elimina el contenidor groc i trasllada la responsabilitat de reciclar els plàstics als productors
NOMÉS QUATRE FRACCIONS
El sistema de residu mínim només separa orgànica, paper, vidre i tota la resta va a una planta de triatge. Així, els productors es responsabilitzen dels seus residus“Cal un sistema més eficient per recollir les deixalles que produïm a casa, i ara mateix aquest sistema és el porta a porta. Ara és l’hora que es comenci a aplicar a les grans ciutats”, diu el director de l’Agència de Residus de Catalunya. Segons Isaac Peraire, malgrat el soroll mediàtic que hi ha hagut per les queixes al barri de Sant Andreu de Barcelona –on es va començar a implantar la primavera passada–, el cert és que està donant molt bons resultats.
Ho confirmen les dades facilitades per l’Ajuntament barceloní: un 79,5% de recollida selectiva neta als carrers de Sant Andreu on s’aplica. “Són unes xifres extraordinàries, els veïns i veïnes estan fent molta feina i l’estan fent molt bé”, va explicar fa poc el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, en una compareixença per anunciar que hi haurà una bonificació del 20% en la taxa de les escombraries per als ciutadans que hi participin correctament. El porta a porta consisteix a lliurar els residus ben separats davant de la porta de casa seguint un calendari preestablert per a cada fracció. Així, cada unitat de convivència ha de separar resta, orgànica, vidre, envasos i paper i cartró, i deixar-los al carrer el dia que toca perquè els treballadors municipals se’ls emportin. Comporta, evidentment, un canvi d’hàbits. I en el cas de Sant Andreu hi ha hagut algunes queixes.
SOLUCIONS PER A L’ORGÀNICA
Per exemple, en blocs amb molts de pisos, el fet que tothom deixi el mateix tipus de galleda d’orgànica a l’entrada pot generar confusió a l’hora de recollir-la, a part de la incomoditat que només es pugui llençar aquest tipus de brossa –normalment pudenta– en determinats dies. Per això, un dels canvis previstos és col·locar bústies i contenidors intel·ligents per a l’orgànica, que estaran disponibles les 24 hores del dia i que s’obriran amb una clau electrònica. També s’han previst bústies per recollir tèxtil sanitari (bolquers, compreses...), ja que el sistema de recollir aquest material amb camions que feien una ruta preestablerta ha demostrat que genera maldecaps als veïns que no hi podien accedir. De moment, i malgrat els bons resultats, la segona fase del porta a porta al barri de Sant Andreu s’ha ajornat. Una volta pels carrers on ja s’aplica permet escoltar opinions contrastades. “Nosaltres en som molt partidaris, si es fa bé tots hi sortim guanyant. És cert que hi ha hagut entrebancs al començament, però es van solucionant. S’ha volgut crear mal ambient per donar mala imatge”, expliquen en Josep i la Maria, un matrimoni de mitjana edat del barri de tota la vida. La María del Carmen, en canvi, és molt crítica: “Si jo ja pago el rebut de les escombraries, per què em fan fer encara més feina? Ja n’hi ha prou de tantes obligacions.” Aquesta dona explica que cada vespre cuida els dos nets i a més té la mare, ja gran, enllitada. “Se m’acumulen els bolquers, no els puc tenir tota la setmana a casa”, es queixa.
En qualsevol cas, Sant Andreu s’ha convertit en una mena de test per saber com es pot millorar la gestió dels residus municipals. “Amb aquest sistema del porta a porta, els canvis es produeixen molt ràpidament. Però això no vol dir que no estiguem innovant, investigant altres fórmules. No ens hem de tancar mai a provar sistemes encara millors”, insisteix Isaac Peraire.
RESIDU MÍNIM
Un dels sistemes que està reclamant el CEPA és el del residu mínim. “És un sistema de selecció que va ser dissenyat per la nostra entitat arran d’una petició de l’Albert Vilalta [el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat, entre el 1991 i el 1996]. S’hi van afegir diferents ajuntaments i actualment s’aplica a Molins de Rei, Torrelles de Llobregat, Corbera, el Papiol i Castellbisbal. Consisteix a simplificar la recollida i fer responsable dels residus a qui els genera”, explica la portaveu de l’entitat, Mercè Girona.
Aquest sistema fa desaparèixer el contenidor dels envasos –ja s’ha vist que molts no es reciclen correctament– i estableix només quatre separacions. En primer lloc, l’orgànica, que és la prioritària en l’àmbit ambiental i de pes, comporta més problemes en abocadors i incineradores, i en canvi és la més fàcil de separar. Després, el paper i el cartró, d’una banda, i el vidre, d’una altra banda. I, finalment, tota la resta (envasos i rebuig de qualsevol tipus).
Aquesta fracció anomenada FIRM (fracció inorgànica dels residus municipals) es porta a una planta de triatge per classificar i reciclar els materials correctament. L’argument del CEPA és contundent: “Amb l’excusa de la recollida exclusiva dels envasos del contenidor groc, es deriva el cost de la majoria d’envasos que van a parar al contenidor gris als ajuntaments i veïns. El model residu mínim porta a porta recull el 100% dels envasos i residus aprofitables en la fracció inorgànica i és l’eina més clara per trencar l’enganyifa i fer que els productors i Ecoembes se’n responsabilitzin.”
