Prevenció en el disseny dels productes i polítiques de transparència

L’envàs d’una pizza industrial pot tenir fins a tres plàstics diferents difícilment separables. Les ampolles de PET de color fosc no es poden reciclar. Els brics estan fabricats amb cartró, plàstic i alumini en diferents proporcions, i, segons Greenpeace, Ecoembes només en recicla el cartró, mentre que la resta (el 25% de l’envàs) va a abocadors o incineradores. Aquests són exemples d’envasos que engreixen la llista de deixalles que generem i que no sempre sabem separar correctament. Tenim un munt d’exemples, com ara les bosses de paper per al pa que inclouen una part plastificada: no van als envasos, van al contenidor blau. Però el millor seria no fer-ne servir i utilitzar una bossa pròpia.

“De residus en generem a tota hora, tot el dia i a tot arreu. Hem de canviar de paradigma, i per aconseguir-ho ho hem de fer tot: aplicar l’economia circular, fer la recollida selectiva més eficient, insistir en la responsabilitat ampliada del productor i abordar també el tema de la investigació i la recerca”, remarca Isaac Peraire. En aquesta línia, cada dos anys la Generalitat convoca el premi d’Ecodisseny, que vol distingir el disseny de productes que contribueixin a l’economia circular.

En l’edició d’aquest any, el premi al millor producte ha estat per a l’empresa Breinco, que es dedica a la fabricació de materials per a la construcció, gràcies a un paviment filtrant fet a base d’àrids reciclats. Es tracta d’un producte reutilitzable i de llarga durada. En l’apartat de producte en desenvolupament, es va premiar una rentadora industrial sostenible que optimitza el consum energètic, d’aigua i de productes químics i que aporta solucions per incrementar la durabilitat del tèxtil i la separació dels microplàstics. Finalment, en l’apartat de disseny jove, el premi va ser per a Des-embolcall, un sistema d’envasos reutilitzables en formats estandarditzats. Com es pot veure, d’idees per minimitzar l’impacte dels residus no en falten.

Pel que fa a les polítiques de transparència, Peraire admet que “cal obrir les finestres” i apropar millor la qüestió dels residus als ciutadans: “Hem de donar informació i obrir el debat. Hi ha molts conflictes arreu del territori sobre la gestió de residus que, crec, amb més participació i transparència no s’haurien produït.”

Ja fa temps que les entitats ecologistes i ambientalistes reclamen més transparència en relació amb el tractament de les deixalles. “Sempre hi ha hagut molt secretisme i molta ocultació de la realitat. Durant molts anys hem estat demanant què passa amb els residus que entren i surten dels ecoparcs, de les plantes de selecció d’envasos i de les de compostatge. La realitat és que no hi ha traçabilitat, no hi ha hagut esforç fins ara d’explicar on van les deixalles”, assegura Mercè Girona, que no descarta que hi hagi deixalles catalanes que acabin en abocadors en altres indrets de l’Estat o fins i tot en altres països com ara la Xina i l’Índia. Segons les dades de l’Agència de Residus, l’any 2020, de les gairebé 192.000 tones d’envasos lleugers que van passar per les plantes de triatge, 30.600 van acabar en abocadors (1.400 fora de Catalunya); 43.000 es van cremar (15.000 fora de Catalunya), i 114.000 es van reciclar (74.000 fora de Catalunya).