El dossier

Aniversari nuclear amb data de caducitat

Les tres centrals catalanes tenen data de caducitat. El calendari del govern espanyol diu que el 2035 els reactors que hi ha en actiu entraran en fase de desmantellament. Però perquè hi pugui haver l’apagada nuclear caldrà posar la cinquena i accelerar la transició energètica

LLICÈNCIES
Els permisos de les centrals catalanes són fins al 2030 i 2031, però se’n preveu un tancament esglaonat el 2030, 2032 i 2035
MONTSE GODALL
“Si l’objectiu és la descarbonització, l’energia nuclear és un recurs fonamental, amb les renovables, per assolir-lo”
ALTERNATIVA
L’objectiu del PNIEC és doblar en deu anys la generació elèctrica bruta eòlica i assolir els 119.520 GWh el 2030

El Plan Naci­o­nal Inte­grado de Ener­gia y Clima (PNIEC) 2021-2030, ela­bo­rat pel Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica i Repte Demogràfic, ho deixa molt clar: hi haurà un tan­ca­ment orde­nat i esgla­o­nat del parc nuclear esta­tal. Això vol dir que si es com­plei­xen els calen­da­ris, el 2035 els set reac­tors que hi ha ope­ra­tius a l’Estat espa­nyol (Alma­raz I, Alma­raz II, Ascó I, Ascó II, Cofrents, Van­dellòs II i Tri­llo I) esta­ran tots en fase de des­man­te­lla­ment. A diferència de països com França, la Xina o els Estats Units –on hi ha una clara aposta per l’ener­gia nuclear– i seguint la línia d’altres països com Ale­ma­nya, l’ener­gia nuclear no es pre­veu, ara com ara, com una alter­na­tiva de futur, i l’asso­li­ment dels objec­tius de neu­tra­li­tat climàtica de cara al 2050 pas­sarà per una clara aposta per les reno­va­bles i per la millora de l’eficiència energètica. Caldrà veure si el debat obert al si de la Unió Euro­pea sobre la inclusió de l’ener­gia nuclear, jun­ta­ment amb el gas natu­ral, en la taxo­no­mia d’acti­vi­tats sos­te­ni­bles, altera l’actual full de ruta.

Debat al marge, el PNIEC marca objec­tius a més curt ter­mini que depe­nen d’acon­se­guir el 2030 una miti­gació del 23% de les emis­si­ons de gasos efecte hiver­na­cle res­pecte del 1990. L’incre­ment de fins a un 74% de l’ener­gia reno­va­ble en la gene­ració elèctrica o la millora en gai­rebé el 40% de l’eficiència energètica són algu­nes de les recep­tes per asso­lir-ho, però el cert és que, tal com es deta­lla en la memòria d’aquest pla, l’objec­tiu no es podria acon­se­guir “si s’hagués optat pel tan­ca­ment dels reac­tors un cop com­plis­sin els qua­ranta anys de vida útil de dis­seny i la tota­li­tat del parc nuclear hagués que­dat tan­cada abans del 2030”. D’aquí aquest temps afe­git que té la com­pli­ci­tat de les empre­ses que ges­ti­o­nen les cen­trals.

L’aposta del govern català també va en aquesta línia. La set­mana pas­sada es va pre­sen­tar la Pros­pec­tiva Energètica de Cata­lu­nya Horitzó 2050 (PRO­EN­CAT 2050), un iti­ne­rari propi que aspira a asso­lir una sobi­ra­nia energètica en menys de vint anys basada en les ener­gies reno­va­bles. De l’actual 94,2% de dependència energètica exte­rior, es vol pas­sar a només un 6,7% el 2050. L’esce­nari de futur tam­poc pre­veu l’ener­gia nuclear. “El Pacte Naci­o­nal per a la Tran­sició Energètica i la llei 16/2017 del canvi climàtic ja van esta­blir l’objec­tiu d’aban­do­nar pro­gres­si­va­ment l’ús dels com­bus­ti­bles fòssils i de l’ener­gia nuclear a Cata­lu­nya. La PRO­EN­CAT 2050 ha con­fir­mat la via­bi­li­tat tècnica i econòmica d’aquest objec­tiu”, deta­lla el docu­ment de pre­sen­tació del pla català.

Radi­o­gra­fia del sec­tor

Actu­al­ment, a Cata­lu­nya hi ope­ren tres cen­trals nucle­ars, totes tres ubi­ca­des a les comar­ques de Tar­ra­gona. El reac­tor més antic és Ascó I, que opera des del 10 de desem­bre del 1984 i al qual el juliol pas­sat se li va reno­var la llicència per als pro­pers nou anys. La cen­tral, pro­pi­e­tat d’Endesa, té una potència de 1.032,5 MW i podrà ope­rar fins al 2030. Al mateix muni­cipi hi ha Ascó II, que es va posar en marxa el 31 de març del 1986 i que té llicència per gene­rar elec­tri­ci­tat fins al 2031. Van­dellòs II és la ter­cera nuclear cata­lana, la més nova (en marxa des del 1988) i la dar­rera que dei­xarà d’ope­rar, pre­vi­si­ble­ment el 2035, tot i que ara com ara té llicència fins al 2030. L’Asso­ci­ació Nuclear Ascó Van­dellòs II (ANAV) és l’agru­pació d’interès econòmic par­ti­ci­pada per Endesa i Iber­drola que ges­ti­ona actu­al­ment les tres cen­trals.

Segons dades faci­li­ta­des per ANAV, un 55% de l’ener­gia que es va gene­rar a Cata­lu­nya el 2020 va ser d’ori­gen nuclear. En segon lloc –i a molta distància– hi ha el 12,25% d’ener­gia pro­vi­nent de cicle com­bi­nat, men­tre que l’eòlica només va repre­sen­tar un 5,95% i la solar poc més de 1,5%. En l’àmbit esta­tal, les tres cen­trals cata­la­nes van gene­rar un 9,9% del total d’ener­gia elèctrica.

Les xifres no són menors i el fet de tenir les tres cen­trals con­cen­tra­des en un mateix ter­ri­tori fa que les nucle­ars, més enllà de pro­duir elec­tri­ci­tat, siguin un motor econòmic de pri­mera divisió no només per als muni­ci­pis que les alber­guen, sinó també per a les pobla­ci­ons i les comar­ques veïnes. Les tres cen­trals donen feina directe a 3.000 per­so­nes, però en mobi­lit­zen mol­tes més de manera indi­recta i també gene­ren llocs de tre­ball qua­li­fi­cats quan hi ha para­des o ope­ra­ci­ons de recàrrega de com­bus­ti­ble. “Les plan­tes han por­tat un ritme apro­xi­mat d’inver­si­ons de 40 mili­ons anu­als per reac­tor fins al 2017, coin­ci­dint amb la intro­ducció de les millo­res deri­va­des de les anàlisis post-Fukus­hima, i en l’actu­a­li­tat s’inver­tei­xen anu­al­ment uns 30 mili­ons d’euros per uni­tat en la reno­vació de com­po­nents i la moder­nit­zació d’equips, així com en la intro­ducció de totes les millo­res que la indústria nuclear mun­dial iden­ti­fica cons­tant­ment d’acord amb l’experiència ope­ra­tiva de tot el parc de cen­trals del pla­neta”, explica la por­ta­veu d’ANAV, Montse Godall. Man­te­nir la màxima segu­re­tat i fia­bi­li­tat és una pri­o­ri­tat, insis­teix.

Per això, apa­gar les nucle­ars vol dir, també, bus­car alter­na­ti­ves que fun­ci­o­nin com a motor econòmic en unes comar­ques, sobre­tot la Ribera d’Ebre i el Pri­o­rat, on sense la nuclear el des­po­bla­ment endèmic que patei­xen pot ser molt més accen­tuat. De moment, hi ha un fons de tran­sició nuclear apro­vat (vegeu la peça) que ha de ser­vir per ges­tar alter­na­ti­ves.

calen­dari de tan­ca­ment

Tan­car una nuclear no és fàcil. Van­dellòs I, la pri­mera cen­tral a ope­rar a Cata­lu­nya –es va posar en marxa just ara fa cin­quanta anys– i que es va tan­car després d’un greu acci­dent el 19 d’octu­bre del 1989, encara està en fase de latència. Fins al 2029, quasi qua­ranta anys després del seu tan­ca­ment, no es donarà per aca­bat aquest procés i es podrà ini­ciar el des­man­te­lla­ment defi­ni­tiu de la caixa del reac­tor. Després hi haurà encara un període de vigilància fins a la decla­ració de clau­sura que, en el cas de Van­dellòs I, no serà fins al 2054. L’Empresa Naci­o­nal de Resi­duos Radi­ac­ti­vos SA, cone­guda com Enresa, és qui està al dar­rere d’aquest ope­ra­tiu. Ara, per donar res­posta a aquest pla de tan­ca­ment del parc nuclear tenen en tra­mi­tació el setè pla gene­ral de resi­dus radi­o­ac­tius (PGRR), un docu­ment que deta­lla el llarg procés de gestió dels resi­dus radi­o­ac­tius i el com­bus­ti­ble nuclear gas­tat, així com la manera de pro­ce­dir amb el des­man­te­lla­ment i la clau­sura de les ins­tal·laci­ons nucle­ars a curt, mitjà i llarg ter­mini. A par­tir de les dades que inclou el seu esbor­rany, es pren consciència de quina herència ens deixa aquest tipus d’ener­gia. Aga­fant les pre­vi­si­ons que fa de Van­dellòs II, la cen­tral estarà ope­ra­tiva fins al 2035. Després hi haurà un període per reti­rar el com­bus­ti­ble nuclear gas­tat, que segons les pre­vi­si­ons fetes en aquest esbor­rany arri­barà fins al 2038. Des del 2039 fins al 2048, es des­man­te­llarà la ins­tal·lació i després que­da­ran encara deu anys més de vigilància fins que es faci, el 2058, la decla­ració de clau­sura.

Al marge del des­man­te­lla­ment, hi ha també l’emma­gat­ze­matge de resi­dus radi­o­ac­tius i de com­bus­ti­ble gas­tat. Per con­ti­nuar ope­rant fins a la data de tan­ca­ment pre­vista pel govern esta­tal calen més magat­zems de com­bus­ti­ble gas­tat, perquè la capa­ci­tat de què dis­po­sen actu­al­ment està pre­vist que s’esgoti en els pro­pers cinc anys. Així ho va fer palès el direc­tor gene­ral d’ANAV, José Anto­nio Gago, en el balanç de l’exer­cici que va fer a finals d’any. Cal un magat­zem tem­po­ral indi­vi­du­a­lit­zat a Van­dellòs i un segon a Ascó.

alter­na­ti­ves

El Con­sell de Segu­re­tat Nuclear (CSN), l’òrgan esta­tal que vet­lla per la segu­re­tat de les ins­tal·laci­ons nucle­ars, ha allar­gat la vida de les cen­trals cata­la­nes, superant així la pre­visió dels qua­ranta anys de fun­ci­o­na­ment amb què van ser dis­se­nyats els reac­tors. Tot i que les auto­rit­za­ci­ons vigents són fins al 2030 i el 2031, el calen­dari pre­vist de tan­ca­ment és 2030 per a Ascó I, 2032 per a Ascó II i 2035 per a Van­dellòs II. Des d’ANAV, Montse Godall té clar que l’Asso­ci­ació no té capa­ci­tat de decisió sobre les auto­rit­za­ci­ons o sobre el con­tin­gut del PNIEC –que és revi­sa­ble–, però sí que poden man­te­nir entre els seus objec­tius l’ope­ració a llarg ter­mini: “Podem estar pre­pa­rats des del punt de vista tècnic i humà per man­te­nir aquesta segu­re­tat i fia­bi­li­tat més enllà de les dates actu­als seguint models, per exem­ple, com els de les cen­trals ame­ri­ca­nes, que tenen el mateix dis­seny que Ascó o Van­dellòs II i que ja tenen auto­rit­za­ci­ons d’explo­tació que van fins als sei­xanta anys, com a mínim”, explica.

El fet que Europa cata­lo­gui la nuclear com a acti­vi­tat sos­te­ni­ble els juga a favor. També que els plans de des­ple­ga­ment de reno­va­bles neces­si­tin velo­ci­tat de cre­uer per asso­lir els rep­tes que tant el govern esta­tal com el català s’han mar­cat. En aquest con­text, Godall allarga l’horitzó fins al 2050: “Con­si­de­rem que aquesta decisió de la Comissió Euro­pea suposa la cons­ta­tació d’una rea­li­tat que va més enllà dels dis­cur­sos i és la neces­si­tat de comp­tar amb l’ener­gia nuclear dins de l’equació que ens ha de por­tar a des­car­bo­nit­zar l’ener­gia abans de l’any 2050. Si l’objec­tiu és la des­car­bo­nit­zació, l’ener­gia nuclear és un recurs fona­men­tal, amb les reno­va­bles, per asso­lir-lo.”

Fons de transició nuclear

El govern català ha anunciat la creació del Fons de Transició Nuclear, una eina amb una dotació pressupostària anual de 24 milions d’euros que ha de servir per generar alternatives econòmiques als territoris que ara viuen de les centrals nuclears. El Baix Camp i la Ribera d’Ebre, però també el Priorat, la Terra Alta i el Baix Ebre, es beneficiaran d’un fons que finançarà projectes de reindustrialització, agroalimentaris, de noves tecnologies i de turisme vinculat al patrimoni natural.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor