Litoral al límit

El diagnòstic

Al marge de les ferides que temporals com el Glòria (el gener del 2020), van fer a tota la costa catalana o de les llevantades que cíclicament afecten espais vulnerables com el delta de l’Ebre, les xifres dels darrers anys evidencien que hi ha una regressió significativa de les platges en sectors del litoral més metropolità. A Montgat, la taxa de regressió mitjana de la platja és de 7,5 m l’any, i a Badalona arriba als 9,8 m de mitjana.

Per fotografiar la situació actual, l’informe dona xifres sobre la pujada del nivell del mar: a la Mediterrània puja actualment a un ritme de 4 mm l’any, i a l’Estartit, per exemple, en els darrers trenta anys ha pujat gairebé deu centímetres. Només un 20% de la costa catalana disposa de suficient espai d’acomodació per continuar enretirant-se davant la pujada del nivell del mar, que les projeccions en l’àmbit global assenyalen que serà de fins a un metre a finals de segle. Falta donar dades sobre els deltes, que amb la reducció de cabals i les aportacions de sediments dels rius, també estan retrocedint a causa de l’erosió i dels processos de subsidència. La costa del delta de l’Ebre ha retrocedit més de 10 metres per any a la desembocadura, i la del Llobregat ho ha fet gairebé un quilòmetre el darrer segle. El panorama no és optimista. Hi ha més xifres que disparen les alarmes, sobretot si es té compte que el 59% de la franja costanera està urbanitzada en els primers 100 metres i que hi ha projectats 120.000 habitatges nous, ara aturats perquè la Generalitat està fent una revisió dels sòls no sostenibles.

De la llarga llista de punts crítics que alerta el CADS hi ha també els que fan referència a la supervivència dels seus hàbitats: un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals i marins inclosos a la Directiva Hàbitats estan en mal estat de conservació, i només un 17% dels hàbitats presenten un estat favorable.

A més, l’informe subratlla que els impactes del canvi climàtic sobre la costa afectaran les infraestructures ubicades al litoral, ja siguin de transport (com la línia ferroviària R1 de Rodalies), d’energia, de sanejament o de comunicacions. També ports i obres de protecció es troben en zones vulnerables al canvi climàtic. Només cal recordar que el temporal Glòria va causar danys amb un cost estimat de més de 75 milions d’euros en reparacions de ports, platges i passeigs marítims.

Les solucions

No hi ha una solució màgica i el que cal és repensar, en el seu conjunt, la costa per fer-la més resistent als seus impactes. Els firmants de l’informe aplaudeixen l’aprovació de la llei 8/2020 de protecció i ordenació del litoral i les revisions de sòls no sostenibles que s’estan fent des de Territori. No obstant això, fan referència a altres eines que facilitin l’adaptació climàtica del litoral català. Parlen de la creació del Conservatori del Litoral –un instrument que permeti adquirir i protegir espais del litoral– i de l’impuls de diferents plans per restaurar i conservar la costa o gestionar-ne l’explotació turística. També proposen un programa d’actuacions urgents per adaptar les actuals infraestructures al canvi climàtic o plans de transformació i rehabilitació de les zones urbanes, que s’haurien de renaturalitzar. A banda, també caldrien mesures que fomentin l’arribada de sediments al litoral i instruments de conservació, restauració i gestió dels sistemes litorals marins.

regulació actual

La situació no es pot revertir d’un dia per l’altre, però hi ha noves lleis que ho estan fomentant. Tot i que l’Estat, a través de Costa i Medi Marí, continua tenint les competències en obres d’interès general al litoral català, el govern de la Generalitat va ampliar el seu marge de maniobra amb el traspàs d’algunes competències. Amb l’objectiu d’impulsar un model de gestió integrada de tot el litoral, domini públic inclòs, el juliol del 2020 es va aprovar la llei de protecció i ordenació del litoral. Coneguda com a llei 8/2020, la nova normativa té entre els seus objectius planificar les activitats que es desenvolupen a la costa, preservar i recuperar zones costaneres, amb els seus ecosistemes i paisatges, prevenir i reduir els efectes del canvi climàtic, regular l’accés a les platges o, entre d’altres, garantir la coherència entre iniciatives públiques i privades. Per assolir aquests objectius, la llei inclou com a eines un pla de protecció i ordenació del litoral català –que havia d’estar redactat en dos anys des de l’aprovació de la llei– i un pla d’usos del litoral i les platges.

Xavier Berga, subdirector general de Coordinació d’Actuacions al Litoral, Entorns Rurals i Muntanya del govern, posa èmfasi en el fet que es tracta d’una llei molt ambiciosa i destaca la importància dels plans que preveu “perquè han de ser el full del ruta del que ha de passar al litoral català en els propers anys”. Tot i les reticències de l’Estat, la voluntat és que siguin els ajuntaments els que a partir d’uns paràmetres establerts gestionin els seus propis plans d’usos de les platges i pel que fa al pla d’usos del litoral, tot i no ser preceptiu, considera clau tenir una idea clara de quin litoral volem: “Podem establir criteris de previsions d’inversions i marcar quines s’han de prioritzar”, remarca. “A banda dels plans del Maresme i el delta de l’Ebre, no hi ha una planificació coherent des de l’Estat i el que volem és suplir aquesta mancança i tenir una visió global”, explica, tot i ser conscient que no deixa de ser un document d’intencions perquè no serà vinculant.

Entre d’altres, la llei també preveu la creació d’un conservatori del litoral, l’eina que el CADS ja assenyalava com a solució i que també reivindiquen entitats ecologistes. Berga admet el retard, però dona per fet la seva posada en marxa. “Volem que la creació i el funcionament d’aquest òrgan sigui molt participatiu, tant a l’hora de triar quines finques s’han d’adquirir com a l’hora de decidir qui n’ha de fer la gestió posterior”, diu. Ara està en estudi quina és la fórmula més viable per fer el conservatori: o constituir un ens amb entitat jurídica pròpia, que depengui d’un òrgan ja creat, o constituir un consorci entre Generalitat i ajuntaments.

Des de moviments com SOS Costa Brava, es queixen, precisament, de la velocitat de l’administració. “No és la que voldríem”, diu Sergi Nuss, que presideix la federació que aplega més de vint entitats que lluiten per defensar el valor paisatgístic de la Costa Brava i aturar-ne l’especulació urbanística. Si el conservatori ja fos operatiu, explica, s’hauria pogut evitar la compra per part d’un particular dels terrenys de l’antiga base militar americana Loran, situada al parc natural del Montgrí. “Ara s’està estudiant la possibilitat d’exercir el dret de tanteig i de retracte, però si existís el conservatori s’hauria pogut evitar”, insisteix.

revisió de sòls

Al marge de la llei, també hi ha en marxa una tasca de revisió dels planejament urbanístics del territori català, i és en aquest context que el gener del 2021 es va aprovar el pla director urbanístic (PDU) de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí. Conegut com el Pla de Protecció de la Costa Brava, la revisió va servir per desclassificar sòls i evitar la construcció de 15.000 habitatges. Des de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra parla d’una tasca sense precedents que té el punt de partida el 2015, quan es va decidir revisar l’herència d’un model urbanístic molt expansiu. Primer es va fer una revisió a l’Alt Pirineu, evitant la futura construcció de 8.500 habitatges, i després va venir el litoral gironí: “No eliminem qualsevol tipus de construcció. Tot i que és una revisió molt eficient i molt ambiciosa hi ha unes limitacions, i el que s’ha fet és una feina de cirurgia fina”, matisa Serra. De la revisió de sòls no sostenibles en van quedar al marge cinc municipis que ja tenien el seu planejament adaptat al planejament territorial.

Des de SOS Costa Brava, celebren l’aprovació del PDU, tot i que el consideren insuficient, perquè encara preveu un potencial de construcció de 30.000 habitatges. “Ara és l’hora dels ajuntaments, i com abans revisin els seus plans urbanístics, millor. Que siguin valents i que facin revisions a la baixa”, reclama Nuss, que lamenta casos com el de l’Ajuntament de Cadaqués, que ha iniciat la revisió del seu POUM per adaptar-lo al pla director i manté les expectatives de creixement d’entre 700 i 800 habitatges. Un fet que, segons Nuss, no fa res més que “desfigurar la perla de la Costa Brava”. “Necessitem que els ajuntaments entenguin que el futur d’aquestes destinacions turístiques depèn de fer-hi menys construccions i d’un ús menys intensiu al territori”, remarca.

Ara, des de SOS Costa Brava, centren la reivindicació en la preservació d’una seixantena de pinedes, retalls de bosc i espais oberts en sòls urbans no urbanitzats perquè els ajuntaments les salvaguardin. Posen com a exemple la pineda de la desembocadura del Ridaura, a Platja d’Aro, on s’hi ha planificat una marina navegable, 349 apartaments i una zona comercial. “No té cap sentit i és inconsistent amb tot el que diu l’informe del CADS”, conclou Nuss.

A excepció del tram de Barcelona, que en queda al marge, hi ha en marxa la mateixa revisió de sòls no sostenibles als quaranta-un municipis del litoral que van de Malgrat de Mar a Alcanar. Se’n va aprovar l’avançament al setembre i ara s’està redactant el document que permetrà revisar 335 àmbits concrets de trenta municipis on, amb la planificació actual, s’hi podrien fer 110.000 habitatges. “Hi ha molta feina a fer, el model urbanístic de la Costa Daurada ha tingut un planejament molt expansiu, amb moltes urbanitzacions, i cal decidir què es manté, què es modifica i si s’ha d’impedir alguna edificació”, destaca Agustí Serra. En espera de tenir el document, s’han suspès llicències en 236 sectors encara no desenvolupats que ja s’ha detectat que són poc sostenibles.

sorra, matèria primera

Urbanisme al marge, per preservar el litoral es necessita sorra, la matèria primera del turisme, en diuen alguns. Sense sorra no hi ha platges, i fer-ne abocaments periòdics tampoc és la solució. L’informe del CADS ens diu que entre els anys 2002 i 2010, en un intent d’aturar els efectes que la degradació del litoral té sobre les platges, es van fer aportacions de sorra d’aproximadament 775.000 m³ l’any, majoritàriament a les platges de Barcelona. Malgrat els costos que això suposa, el problema persisteix i cal fer un canvi de gestió per aconseguir que les platges siguin sistemes més resilients i puguin aguantar l’embat dels temporals sense haver de dependre d’aquestes aportacions. Xisco Roig és expert en la matèria. Doctor en geografia i en geologia, s’ha convertit en referent en gestió de platges i, sobretot, en recuperació i gestió de sistemes dunars. “Les platges no desapareixeran mai”, sentencia, però no ens hem de confondre: que no desapareguin no vol dir que si continuem fent el que hem fet fins ara –“des dels anys cinquanta que no hem fet res”, diu– continuarem tenint les zones de gaudi actuals. “El que passarà és que s’adaptaran a les noves condicions, que seran la invasió terra endins”, alerta.

“La platja és el sistema més dinàmic i més mòbil que hi ha al planeta, fins i tot més que un riu, que no deixa de ser una llera confinada. El problema és que s’han fet plans d’usos de les platges entenent-les com un servei estival i no com un sistema dinàmic durant tot l’any”, explica l’expert. Ell s’encarrega de fer informes de gestió de platges, aplicant-hi criteris de sostenibilitat, i si a les platges hi ha la possibilitat de recuperar dunes, també en fa de la recuperació dunar. “Proposo mesures basades en la natura amb el mínim d’intervenció. Mesures toves que ajuden a la regeneració natural”, detalla, i afegeix: “Amb platges amples, dunes i processos de desconstrucció n’hi hauria d’haver prou per fer platges més resistents, sense que això n’hipotequi l’explotació.”

Les mesures que proposa són més lentes en el temps que una regeneració artificial o un espigó. Però del que es tracta és, precisament, de revertir les accions intervencionistes que s’hi han fet al llarg del anys i que han trencat la dinàmica natural del sistema. “Estem tractant les platges com si fossin places dures, fent-hi neteges mecàniques que són absurdes i molt perjudicials”, exemplifica. Treballa a les Balears, al Carib, a València i aquí a Catalunya, on ha fet el catàleg dels sistemes dunars de Girona i l’informe de restauració de tots els sistemes dunars del litoral de Tarragona, entre d’altres. “Gestionar bé una platja i fer-la més resilient, aquest és el meu objectiu.”

Respecte a com està tot el litoral català, posa l’accent a la costa tarragonina on –diu– hi falta una gestió homogènia marcada per criteris tècnics. “La feina dels grups ecologistes és vetllar perquè l’administració actuï, i al litoral tarragoní, en molt casos, actuen ells com a tècnics i com a executors a partir del voluntariat, i cada grup marca els seus criteris.” El 2020, arran del temporal Glòria, un grup d’ajuntaments afectats van decidir coordinar-se a través del que fins ara han anomenat Taula de Municipis per a un Litoral Sostenible. Són els setze localitats que hi ha entre Sitges i l’Hospitalet de l’Infant, que després d’una darrera reunió el desembre passat, han decidit constituir-se com a associació per començar a treballar.

Hi ha feina a fer per part de tothom. I també feina a desfer el que es va fer malament. Des de la direcció del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Ramon Alturo ho té clar: “Cal eliminar elements de l’acció humana perquè en quinze o vint anys si no es fa res s’acabaran inundant.” La sentència està escrita.